Ara que el Banc Central Europeu (BCE) ha abaixat el preu del diner a un mínim històric, el 0,5%, vull saber per què no ens afecta a les i als més comuns dels mortals de l’Estat espanyol.
OPINIÓ
Vull saber per què ofereixen 3€, o menys, per una entrada de bloc (article de 200 paraules) a periodistes formats i amb experiència que –com a autònoms/es—es paguen la seguretat social, els impostos, la formació continuada i les eines que necessiten per treballar.
Si a més som dones, paguem per partida doble, perquè el nostre ofici s’ha feminitzat, però a canvi de la precarització. I ens hem de creure que aquesta és la tarifa perquè som massa periodistes buscant feina?
Ara que el salari mínim interprofessional està al voltant dels 645€ al mes, segons disposa el Ministerio de Empleo y Seguridad Social, i que la pensió mínima si fa no fa és del mateix import, vull saber per què:
- Hi ha 1.506.100 més d’aturats que el 2010. Segons les darreres dades de l’EPA, l’atur puja ara a 6.202.700 treballadors/es, és a dir, el 26,7% de la població activa.
- Empitjoren les condicions de vida i els salaris no deixen de baixar.
- Una barra de pa de ¼ de kg feta per un flequer artesà costa aproximadament 1€ i, si vols pagar menys, has d’anar a comprar pa barat a súpers i gasolineres.
- L’IPC ha pujat aproximadament un 7% des del 2010, però els preus del menjar s’enfilen entre un 7% i un 10% des del setembre de 2012.
- El transport públic és ara quasi un 25% més car que l’any 2010. Llavors la T-10 d’una zona valia 7,85€ i ara en val 9,80.
- El diesel d’automoció s’ha apujat des de l’1,165€ (desembre 2010) als 1,376€ que val ara, i com s’explica que els divendres s’apugen els preus del carburants de cara al cap de setmana.
- La despesa sanitària ha caigut un 11,7% entre 2010 i 2013 i han augmentat els preus dels fàrmacs exclosos de la sanitat pública.
- Als nostres pares i avis —alguns dels quals són ara el suport econòmic de moltes famílies— se’ls retalla l’ajut social quan queden en situació de dependència per malaltia.
- Han reduït el pressupost d’ensenyament, minvant recursos per a l’atenció a la diversitat, reduint les beques de menjador i augmentant la ràtio d’alumnes per classe a les escoles, instituts i universitats.
- La recerca està sota mínims. En dos anys, s’han desballestat equips d’investigació que ha costat dècades formar, els responsables dels quals han de dedicar tant o més temps a buscar recursos econòmics com a la recerca pròpiament dita.
- Moltes empreses esperen que caduquin els convenis sectorials, amb la finalitat que els treballadors hagin de negociar des d’un punt de partida inferior a l’actual.
- Moltes petites empreses són ofegades financerament, tot i que són innovadores i competitives.
- Sota el terme emprenedor/a hi ha moltes dones i homes que tiren endavant bones iniciatives amb molt poca ajuda.
- La cultura paga un 21% d’IVA, tot elevant-la a la categoria de luxe, quan és una necessitat en tota societat democràtica i lliure que vulgui fomentar el pensament crític.
- Em comparen a Hitler o Stalin per defensar el meu dret a decidir —tot i que encara no he decidit res— sobre el futur del meu país.
- Els préstecs personals que fa la banca —la privada i la rescatada— estan entre el 7 i el 13% TAE d’interès.
- Els bancs que tenen un ampli estoc immobiliari concedeixen crèdits hipotecaris a més baix preu (entre un 2 i un 3%) si els clients compren les seves promocions i, en canvi, per a les lliures els interessos pugen fins el 5 o 6%. Remarcar que, actualment, l’euribor és del 0,53%.
- Com a resultat d’aquest sistema pervers, hi ha tantes famílies que han estat desnonades els darrers dos anys i, als qui els defensen —PAH, per exemple—, hi ha qui es permet equiparar-los a terroristes o comparar els escraches al nazisme.
- S’ha intentat culpabilitzar el poble d’aquesta crisi econòmica (“hem viscut per damunt les nostres possibilitats”, diuen) quan el que sembla és que es tracta d’una excusa per amagar els enormes beneficis dels sectors financers i retallar drets adquirits durant anys de lluita.
- Es volen eliminar serveis públics perquè, pretesament, no són rendibles i els volen passar a mans privades.
Finalment, vull saber per què la banca –la privada i la rescatada— i els grans inversors compren deute públic. El Banc Central Europeu acaba d’abaixar el preu del diner a un 0,5%, i el deute a llarg termini pot tenir un nivell de rendibilitat proper al 5%. Tot hi haver de tornar els diners, la banca fa un bon negoci comprant deute sobirà. També vull explicacions raonables de per què els responsables de tota l’onada especulativa financera –executius, banquers, membres de les administracions—no han estat jutjats ni han anat a la presó. En una empresa, si fas una estafa, malbarates els recursos o t’apropies de diners, has de respondre davant del jutge. Per què ells no?
I podeu dir-me demagoga, però és que vull saber tot això, en aquest precís instant.
