Pandora està coordinat per Mónica Timón Herrero, doctora en Psicologia i màster en Teràpia de Conducta, amb ella conversem aquesta setmana en el nostre Espai de Dones.
Com va néixer l’associació?
Pandora: Recursos per la Igualtat i la no-discriminació de les dones va iniciar la seva trajectòria com a grup l’any 2003, editant el material didàctic “Sexisme, sexualitat i joves”. La invisibilitat del col·lectiu LGTBIQ+, i més de les dones amb una identitat de gènere o sexual no normativa, incideix en actitud de discriminació i teníem clar que un dels aspectes que havíem d’incidir era l’àmbit educatiu. Els nois i noies, els i les adolescents són el futur de la societat.
L’any 2005 ens vam constituir com associació ampliant el nostre camp d’acció tant en l’àmbit educatiu com en el de la sensibilització i la intervenció comunitària.
Quins són els temes més importants que treballeu des de la vostra entitat?
La nostra entitat és una associació, formada en la seva majoria per professionals de la psicologia i de l’educació, que té com a objectiu afavorir les relacions igualitàries i no discriminatòries entre sexes/gèneres, així com incidir en l’atenció a la diversitat d’identitats de gènere i sexuals.
En concret el nostre esforç es dirigeix a potenciar la creació de programes socials i de serveis relacionats amb les següents temàtiques: prevenció de violència masclista, igualtat de gènere, no discriminació per raó de sexe/gènere, orientació sexual i identitats de gènere, atenció a les dones, educació no sexista i no discriminatòria, etc.
Tenim una bona educació afectiva i sexual a l’escola?
Evidentment tenim una millor educació afectiva i sexual que abans. Ara està present el fet de les diversitats d’identitats de gènere i sexual, des d’una visió positiva i integrada dins d’una sexualitat global. Ja no se centra en la sexualitat com reproducció i únicament des de la prevenció. Això no vol dir que encara es necessiti replantejar-se coses com fer intervencions des de la transversalitat, començar a etapes inicials (bressol), facilitar eines al professorat…
El professorat té prou eines per abordar l’atenció a la diversitat afectiva i sexual?
Tractar el tema de la sexualitat i en concret de les diversitats d’identitats de gènere i sexuals no és com ensenyar matemàtiques o literatura. Ens enfronta a prejudicis, la nostra pròpia visió i vivència de la sexualitat i això fa que moltes vegades el professorat no se senti amb eines per tractar amb l’alumnat una temàtica que s’enraiga en el tema personal.
Quin és l’estat del bullying homofòbic a les nostres escoles i com es pot actuar?
És una realitat existent però de la que cada vegada s’és més conscient i s’intenta intervenir des de l’educació afavorint informació que faciliti reconèixer la realitat del col·lectiu LGTBIQ+ trencant estereotips i des d’una informació fiable i propera.
Com podem gaudir d’unes relacions sanes i igualitàries, fugint de relacions de dependència o tòxiques?
Hi ha dos temes importants. Per una part implica qüestionar una visió rígida i estereotipada del rol femení (submisa, entregada) i la visió de l’amor romàntic (mitja taronja, l’amor ho pot tot, l’amor és etern, amor és sacrifici…). Per altra part, cal dur a terme un treball en profunditat amb relació a l’autoconeixement i l’autoestima, ja que moltes vegades la visió que tenim de nosaltres mateixes -encara que en l’àmbit de creences inconscients- és “no sóc digna de ser estimada”; per això, ens cal un treball que implica aprendre a estimar-se i respectar-se construint un espai personal sòlid.
