En un sistema que encara intenta invisibilitzar el talent femení en les àrees més estratègiques, Valeria Palacios Cruz s’alça com un símbol de resistència i poder. Amb només 19 anys, aquesta enginyera mexicana no només desmunta el mite de la tecnologia com a territori masculí, sinó que lidera el canvi des de la primera línia de les STEM, demostrant que el futur serà feminista o no serà.
Valeria és la prova vivent que les dones no només ocupem espais, sinó que transformem la ciència amb una mirada crítica i humana. Deixant enrere els rols de gènere tradicionals, ha passat d’aprendre a fer servir eines amb el seu pare a convertir-se en la ment darrere de projectes d’IA que salven vides i protegeixen la Terra.
El reconeixement d’un lideratge sense por
La seva excel·lència ha estat guardonada amb la Medalla Mundial de l’Educació, un premi que és, en realitat, un triomf col·lectiu per a totes les dones i nenes que somien amb laboratoris i codi. En rebre el guardó a Londres i ser reconeguda per la presidenta Claudia Sheinbaum, Palacios projecta la veu d’una nova generació d’enginyeres que ja no demanen permís per innovar.
Tecnologia amb consciència ecofeminista
Drones for Reforestation: Ciència al servei de la vida, accelerant la restauració de la natura amb una eficiència que només la passió femenina pot imprimir.
CONIA i Projecte Mantarraya: Robòtica que posa la cura i la vida al centre. Des de l’atenció empàtica a la gent gran fins al rescat en catàstrofes, Valeria demostra que l’enginyeria femenina prioritza el benestar de la comunitat per sobre del benefici fred.
Trencar les bretxes: Un compromís polític
Mentre les estadístiques ens diuen que només el 22% dels llocs a la IA estan ocupats per dones, Valeria Palacios decideix ignorar les barreres i obrir camí a les que vindran darrere. El seu missatge és una crida a l’acció per a totes les nenes: “Tot es pot fer”. Cada 11 de febrer reivindiquem que la ciència ens pertany. Valeria no només investiga: subverteix l’ordre establert. Ella és la cara de la innovació que neix de la sororitat i de la certesa que el lideratge femení és la clau per resoldre els reptes globals.
El missatge de Valeria a les joves del món: “El futur de la ciència ens pertany”.”A totes les noies que avui miren el món i senten que les regles no estan fetes per a elles: mireu-me a mi i sàpigueu que el vostre lloc és aquí, al centre de la innovació.
Durant massa temps ens han fet creure que la tecnologia, les pinces i el codi no eren cosa de dones. Ens han volgut tancades en rols de cura invisibles, però avui som nosaltres les que decidim com serà el demà. No tingueu por de les màquines ni dels algoritmes; la tecnologia és només una eina, i el poder real és la nostra mirada, la nostra capacitat de crear des de l’empatia i la justícia social.
Si us diuen que l’enginyeria és difícil, recordeu que res és més difícil que viure en un món que intenta limitar els teus somnis. Trenqueu el sostre de vidre no només per vosaltres, sinó per totes les que vindran. No demaneu permís per ser intel·ligents, per ser líders o per ocupar els laboratoris.
El planeta necessita la nostra visió per sobreviure. Necessita el nostre ecofeminisme aplicat a la robòtica i la nostra sororitat aplicada a la intel·ligència artificial. Agafeu el taladro, escriviu la primera línia de codi i recordeu: tot es pot fer si ho fem juntes. El futur de la ciència té rostre de dona, i aquest rostre és el vostre.”
Idees claus que aplica i utilitza en el discurs: empoderament tècnic, reivindicar que les eines (com el taladro que usava amb el seu pare) no tenen gènere; ciència amb consciència: no investigar per poder, sinó per cuidar la comunitat i el medi ambient; ocupació de l’espai públic: no demanar perdó per tenir èxit en un món d’homes i
Sororitat; entendre que el seu èxit (com la Medalla Mundial aconseguida el gener de 2026) és un camí obert per a totes.
Foto: sitio ONU © Cortesía Valeria Palacios
