Per primer cop hi ha a Catalunya un Pla de Cooperació amb visió de gènere
Quan la Ministra d’Afers Exteriors de Suècia, Margot Wallström, va anunciar el febrer passat que el seu ministeri executaria una “política exterior feminista”, la resposta en molts auditoris i despatxos va ser la burla, la confusió, o una combinació de les dues coses.
I tanmateix allò que cerca una política exterior feminista, segons Wallstörm, és “el mateix que persegueix qualsevol política exterior ambiciosa: pau, justícia, drets humans i desenvolupament humà”, però des de la consciència que això no s’aconseguirà “sense modificar les polítiques existents per corregir la discriminació, exclusió i violència que encara s’exerceix” sobre les dones.
A Catalunya, aquest 2015 significa el tret de sortida d’una nova manera de fer cooperació al desenvolupament, liderada per un Pla director que, per primera vegada, posa la igualtat de gènere a la base de totes les actuacions i polítiques de cooperació. El Pla director de Cooperació al Desenvolupament 2015-2018, aprovat pel Parlament de Catalunya el passat 22 d’abril, inclou un enfocament pioner que s’ha batejat com Enfocament integrat de Gènere i Basat en Drets Humans (EGiBDH). Amb aquest Pla director, la qüestió de gènere deixa de ser un àmbit temàtic i esdevé un principi rector de tota la cooperació feta i finançada des de les institucions públiques catalanes.
Marta Macias, directora general de Cooperació al Desenvolupament presentant al Parlament de Catalunya el Pla director de Cooperació al Desenvolupament 2015-2018
Per què un enfocament de gènere?
Avui les dones són les titulars de drets potencialment més vulnerables, i invariablement pateixen més violència, pobresa i desigualtats. Difícilment pot considerar-se plenament democràtica una societat que no té en consideració la meitat de la seva població. D’altra banda, està demostrat que quan les dones esdevenen actores actives en la implementació de qualsevol política pública, també en la cooperació al desenvolupament, els resultats aconseguits beneficien el conjunt de la societat.
Els principis d’igualtat i no discriminació són pilars fonamentals de la Declaració Universal dels Drets Humans, i per això cal que tota cooperació consideri les desigualtats de gènere, tenint en compte la intersecció amb altres variables de desigualtat, com ara la classe social, l’ètnia o la religió, entre d’altres.
Titulars de drets, titulars d’obligacions
L’enfocament de la nova cooperació posa l’accent en les persones i col·lectius en tant que titulars de drets, i no pas beneficiaris de l’ajuda. Les persones són reconegudes com a subjectes actius a través de processos participatius, també en la presa de decisions.
Alhora, aquest procés d’apoderament dels titulars de drets va acompanyat d’una concepció de les autoritats -Governs i agències de donants, però també empreses, mitjans de comunicació i organitzacions no governamentals per al desenvolupament (ONGD)-, que posa un major èmfasi en la seva condició de titulars d’obligacions i responsabilitats.
En definitiva, aquesta nova etapa de la cooperació catalana, cristal·litzada en un Pla director fet amb la participació dels actors principals del sector, significa un canvi de paradigma. És un nou enfocament que posa l’accent sobre les causes estructurals que provoquen la desigualtat, per poder així transformar unes realitats que, com mai abans a la història, són desafiaments globals que requereixen compromisos globals.
