El darrer article de Nicholas D. Kristof al New York Times es titula així: Twitter, Women and Power. Val la pena llegir-ho. Amb la propera sortida a borsa de Twitter com a excusa, el periodista es pregunta per què hi ha tan poques dones a les més altes esferes de decisió empresarial, econòmica, de recerca, política i social. I el món de la comunicació, també té sexe? Rotundament sí, pel que fa a les direccions, i també pel que fa als continguts.
I ja fa temps que moltes dones –i homes– ho denuncien, creen plataformes, fan tasca de divulgació, etc… Però sembla que el camí encara és molt llarg. Si les dones som, aproximadament, la meitat de la població, com és que deixem perdre la meitat del talent? Potser la meitat no, però bona part sí.
Només cal mirar les estadístiques i informes de la CE, veure qui s’asseu als consells d’administració de les grans empreses, el nombre de dones que compten a la política (no només formant part de la quota), qui es queda primer a l’atur a una casa o ha de fer una feina infravalorada i malpagada.
Després, donem un cop d’ull a les aules, especialment les universitàries: són plenes de dones amb grans capacitats que potser mai podran arribar a llocs de responsabilitat i, per tant, de decisió. No ens estem perdent alguna cosa?
‘Lehman Sisters’?
Com bé apunta amb certa malícia Kristof, què hauria passat el 2008 si, en comptes de Lehman Brothers, l’empresa hagués estat Lehman Sisters? Sembla una broma, però, pels estudis que s’han fet, una major proporció de dones en punts clau de decisió pot eliminar riscos i aportar molts beneficis, no només econòmics: creativitat, organització, eficiència, lideratge inclusiu, valoració del risc, etc…
Només cal navegar per alguns indicadors de l’IDESCAT i altres organismes per entendre la importància de servir les dades estadístiques segregades per sexes. D’aquesta manera, anirem –tothom– prenent consciència que no incorporar una dona a qualsevol àmbit de decisió suposa perdre moltes possibilitats, ja siguin empresarials, econòmiques, de recerca, polítiques o socials.
I les dones, què hem de fer? Seguir lluitant per assolir el lloc que ens pertoca des d’una perspectiva diversa i inclusiva. Al final de tot aquest procés, i seguint amb el joc de paraules que planteja l’article de Kristof, hi hauria un Lehman Brothers & Sisters? Personalment, prefereixo que no hi hagi cap Lehman.
Així, per què no bastir una societat de Sisters & Brothers, on potser les escales de valors serien realment unes altres?
