Wednesday 11 November 2026

Wednesday 11 November 2026

Traïcions, mentides i menyspreus

 

  

 

OPINIÓ

Arran d’un article relatiu a un documental sobre Pasqual Maragall, vaig comprovar astorada que a la Wiquipèdia no hi apareixen ses germanes; també se n’elimina la mare.

Seguint el fil, vaig veure que a la del seu pare, Jordi Maragall i Noble, les filles tampoc hi compareixen. En la versió castellana, a Pasqual Maragall també se li elimina la mare. Així s’escriu i s’esborra la història.

Història que no escriuen ni esborren les noves tecnologies o Internet, sinó les persones que les manegen o les maneguen; com tampoc no es poden atribuir a problemes tècnics sinó ideològics i humans (potser més aviat, masculins) els disbarats i desficacis que fan dir i fer a Google, a Microsoft i companyia.

L’esborrament de les dones es troba a moltes més entrades. L’escriptora Penelope Fitzgerald (1916-2000), per exemple i no és pas l’única, només té pare: “Família. Pare. Edmund Valpy Knox”. Les wikipèdies proporcionen altres sorpreses. La poeta Wisawa Szymborska (1923-2012) té cònjuge i parella: “Cònjuge Adam W?odek (1948-1954) / Parella Kornel Filipowicz (1967-1990)”; potser la poeta, a més de ser Nobel, era una monògama successiva. Que tant l’entrada catalana com la castellana siguin calcades remet al sa i venerable costum de la còpia. Sempre, és clar, que se’n comprovin les dades i es millorin.

Tots aquests casos són atribuïbles segurament a la deixadesa i a un esperit certament baliga-balaga. També segurament més a la generalitzada mirada androcèntrica sobre el món i sobre les dones i els homes, que ho impregna gairebé tot, que no pas a la mala fe.

En canvi, per fer la Viquipèdia s’han pres decisions —per tant, hi ha voluntarietat— que sí que són producte de la mala fe i del masclisme més ranci. N’hi ha recollits un munt d’exemples, així com la possibilitat de firmar exigint que aquest oprobi es corregeixi; es pot fer en cataà, en castellà, en anglès, en francès i en italià.

La més greu consisteix a categoritzar les dones sota l’etiqueta —més aviat el jou o la bota— ‘masculí plural’. Per exemple i sense anar més lluny, si es busca al final de l’article les categories en què s’ha classificat Penelope Fitzgerald, hi trobem:

Categories: Escriptors anglesos | Persones de Lincoln (Anglaterra) | Alumnes del Somerville College (Oxford) | Guanyadors del Premi Booker | Morts a Londres |

Si fem el mateix amb Wisawa Szymborska, veurem que són les següents.

Categories: Escriptors polonesos en polonès | Premis Nobel de Literatura | Traductors polonesos | Escriptors polonesos del segle XX | Escriptors polonesos del segle XXI | Alumnes de la Universitat Jagellònica | Receptors de l’orde Polònia Restituta | Morts a Cracòvia |

La Viquipèdia s’excusa i justifica aquest, diguem-ne, criteri dient que s’aixopluga en les normes de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, atès que totes dues usen el masculí genèric per descriure homes i dones. Hauria d’observar atentament, per exemple, com s’estructura el DIEC i veure si això és cert. D’altra banda, no és equiparable el que fan les institucions de la llengua i una classificació ontològica per categories.

Criteri, a més, que trenca sense cap escrúpol quan es tracta de categoritzar, per exemple, ves per on, llevadores o concubines. És a dir, quan és impossible no pensar en les dones, no percebre-les.

Així, Ramona Via i Pros (1922-1992) té aquestes categories:

Categories: Escriptors de l’Alt Penedès contemporanis en català | Escriptors vilafranquins | Llevadores |

O sigui “escriptora”, no; però “llevadora”, sí.

És trist, injust i confusionista veure que a la inventora de la infermeria, Florence Nightingale (1820-1910), se la categoritza com a “infermer”. Que a més se la inquibeixi, entre d’altres categories, en les de “Feministes anglesos | Infermers britànics | Renovadors de la societat | Sants de l’anglicanisme | Teòlegs del segle XIX” és grotesc, groller i francament ridícul.

A l’emperadriu vídua Cixi (1835-1908), coneguda oficialment un cop morta com a emperadriu Xiaoqin Xian, una figura potent i carismàtica que va regnar de facto com a sobirana, se la categoritza així:

Categories: Xinesos | Concubines | Pequinesos | Morts a Pequín |

Si tant adoren instituts i acadèmies, sàpiguen que al diccionari normatiu existeixen les entrades llevador – llevadora i concubí concubina. O totes mores, o totes cristianes.

Sàpiguen també que a d’altres wikis fan servir sense cap problema les categories femenines. Entre les més rellevants i properes, ho fan l’anglesa, l’alemanya, la castellana, l’euskera, l’asturiana, la francesa i la portuguesa.

Oblidar-se, no tenir en compte les dones —és a dir, menystenir-les— acostuma a tenir molt males conseqüències. Els trombos de la vacuna d’AstraZeneca afecten més a les dones que als homes?, moren més dones per culpa seva? S’està estudiant? Si fos així, s’atrevirien a no administrar-la a les dones?

 

 

Share

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Picture of Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG
Search

There is no Event

Newsletter

Subscribe to our weekly newsletter with the latest published news.

You may also be interested

Cinc anys d’InOutRadio

Pionera de la ràdio online, InOutRadio compleix 5 anys i busca finançament a través de...

Catalunya: es mantenen les subvencions de les entitats que treballen en l’àmbit de les dones / La Independent / Notícies gènere

Neus Munté (Foto www.idemtv.com) La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, reiterà que...

Cinc futbolistes iranianes que no van cantar l’himne reben asil humanitari d’Austràlia, durant la Copa Asiàtica 2026

Les dones iranianes protesten en els esports principalment per a desafiar el sistema de discriminació...