L’assassinat de la líder afrobrasilera Marielle Franco va expressar la unitat de les lluites del FSM-2018 i de les feministes en l’Assemblea Mundial de Dones, celebrada al Terreiro de Jesús, a Salvador de Bahia, lloc símbolic de la lluita de resistència de la població negra del Brasil. L’Assemblea va donar lectura a una ‘Agenda internacionalista i impostergable’: un Manifest de 10 punts acordat entre totes les delegades.
La mort a trets la nit del 14 de març a Rio de Janeiro de Marielle Franco, defensora dels Drets Humans, mare negra i lesbiana, feminista i sociòloga, va planejar des del dijous 15 en tots els àmbits del Fòrum Mundial Social (FSM-2018); era rememorada en iniciar els actes i aclamada en manifestacions de protesta dins i fora dels recintes del campus d’Ondina de la Universitat Federal de Bahia (UFBA), el més gran dels espais de les activitats i convergències.
Escenari de l’Assemblea Mundial de Dones al Terreiro del Pelourinho de Salvador de Bahia.
El Consell Internacional del FSM va rebre la notícia “com una bomba” i va expressar la seva “ira més profunda” perquè “desapareix una de les rares representacions formals en la política, interrompuda de la manera més brutal. La mort de la Marielle és una més en l’escalada del genocidi de la població negra als barris marginals, on (ella) també hi va lluitar”. A l’Assemblea Mundial de Dones (AMD) la seva imatge presidia la pancarta de l’escenari, celebrada al Terreiro de Jesús, al Pelourinho de Salvador de Bahia, el lloc símbolic de la lluita de resistència de la població negra del Brasil. I allà el crit unànime va ser ‘Totes som Marielle‘.
Defensora de la població negra a les faveles
Marielle Franco, la cinquena regidora en obtenir més vots en les eleccions legislatives de Rio el 2016 pel PSOL, era una de les veus més actives contra els assassinats de la població jove negra a les faveles de Rio de Janeiro. Ella es preguntava obertament: “a qui retrerà comptes el tan prestigiós exèrcit brasiler en relació a les seves intervencions militars a les faveles?”
Cartell de la marxa: La febre racista mata més que la febre groga.
Precisament al febrer, l’havien nomenat relatora de la Comissió que fiscalitza la intervenció dels militars (Exèrcit federal) en la seguretat pública de Rio de Janeiro. I just abans de ser assassinada, havia preguntat en un twit “quantes persones joves més hauran de morir perquè acabi aquesta guerra?” a les faveles. Una intervenció militar que ja va ser denunciada, també al febrer, per les organitzacions i moviments socials del Fòrum Social Mundial perquè “criminalitza la societat carioca”. Per al Grup Facilitador del FSM 2018 “la mesura defineix a les perifèries i la seva població com a ‘territori hostil’, autoritzant de forma il·legal la pena de mort” perquè “en l’òptica de l’estat policial implantat” al Brasil, s’està “qüestionant la seva autoritat”.
Alguna de les participants brasileres del FSM afirmava a La Independent que amb “l’entrada de l’Exèrcit federal en la política de seguretat del Brasil -després el cop contra la presidenta Dilma Rouseff- ja es pot parlar de dictadura, doncs ja està en mans de l’actual govern tot l’Estat: l’executiu, el parlament, els jutges, els mitjans de comunicació i ara els militars”. Una altra de les asistents, manifestava que l’Exèrcit federal està aplicant les mateixes tècniques militars que van emprar a Haití les tropes brasileres (37.500 militars) durant els seus 13 anys de missió (2004-2017) amb Nacions Unides (la Minustah). Les tropes d’aquesta missió van ser denunciades per abusos sexuals i acusades també de provocar un brot de còlera al 2010 –nomès reconegut el 2016 per l’ONU- per l’abocament d’aigües fecals.
La bandera i les dones del Marroc (esquerra) boicotegen a les dones sahrauís a l’escenari.
Marroc boicoteja un altre vegada a les sahrauís
Les participants internacionals en l’escenari de l’Assemblea Mundial de Dones van reflectir també l’existència d’aquest món creuat de violències, de vegades simbòliques. La presència de dones marroquines, amb les seves banderes nacionals mentre les representants sahrauís es preparaven per donar el seu missatge, va desencadenar les protestes tant de les organitzadores al mateix escenari ( “si us plau, respecteu les paraules”), com des del públic (‘Fora, Fora’); “La solidaritat és amb les dones del món, no amb les polítiques” els hi reclamava la coordinació, però no es va aconseguir que les representants del poble sahrauí parlessin en aquell moment.
Les dones palestines van expressar la seva protesta pel reconeixement nord-americà de Jerusalem com a capital israeliana, que implica el trasllat de la seva ambaixada des de Tel Aviv a aquesta ciutat àrab.
Qui va expressar que les dones estan “en una única batalla” va ser la convidada kurda de les dones combatents a la ciutat siriana de Afrin. “Les kurdes vam aprendre que, sense una lluita comuna no es trencarà el patriarcat i els seus feminicidis”, per això, “cal internacionalitzar les nostres lluites i unir-nos perquè quan estem separades ens maten”.
La representant kurda (esquerra) i la seva traductora en baixar de l’escenari.
Turquia ataca les revolucionaries del Kurdistan
“El nostre eslògan – afirmava- és dona-vida-llibertat” perquè “cal enfrontar la mentalitat que va matar Marielle Franco”. La representant kurda va recordar que “Turquia va assassinar el 2014 a tres dones de la Lliga de Dones del Kurdistan i va denunciar que “Turquia segueix matant a les dones del Kurdistan sirià” perquè “estan portant la revolució al món àrab i mostrant l’exemple que la ciutat d’Afrin representa: un model ecològic, feminista i socialista”.
Les representants cubanes, a més de denunciar l’embargament nord-americà que ja dura 55 anys, constatar l’enduriment de les relacions bilaterals entre Washington i l’Havana amb a nova administració republicana, van anunciar la realització a la capital de Cuba d’un Curs sobre ‘Feminisme i Dones Negres’, al juliol de 2018.
La candiddata presidencial Manuela d’Avila amb el seu fill després de la seva intervenció.
Abans de donar pas a l’Agenda feminista, van prendre la paraula les dues úniques dones presidenciables a les eleccions del proper octubre al Brasil. Manuela d’Àvila, candidata del Partido Comunista do Brasil (PCdoB) , va assenyalar que “cap Assemblea de Dones és tan important com aquest Fòrum” perquè “aquí construïm la resposta d’aquells que volen liquidar la lluita de Marielle”.
La indígena de Maranhão, Sônia Guajajara, candidata a la vicepresidència pel PSOL (Partit Socialismt i Liibertat), va recordar que “mai ens silenciaran: no podem permetre que segueixin caient les nostres companyes” i va reafirmar que “la lluita és de totes unides”.
Contra el sistema racista, patriarcal, capitalista i misogin
El Manifest de 10 punts, elaborat entre totes les delegacions, va sumar les opressions que viu la diversitat de dones de tot el planeta. Diversitat entesa amb nombroses accepcions: dones, lesbianes, trans, bisexuals, no binàries, negres, indígenes i d’ètnies no blanques i de tots els àmbits: treballadores, artistes, mestresses de casa, estudiants, acadèmiques, joves, velles; de la ciutat, del camp, de la selva, amb deficiències. I “totes, sense distinció” víctimes d’un sistema racista, patriarcal capitalista i misogin” però “som forces de resistència de totes les formes d’opressió i explotació, desigualtats, discriminació” i per això, “prenem accions col·lectives… contra el patriarcat i totes les formes de violencia”.
L’Assemblea Mundial de Dones, ocupant el Terreiro del Pelourinho de Salvador de Bahia.
L’Assemblea Mundial de Dones (AMD) va proposar els següents punts “innegociables” per a una “Agenda internacionalista i impostergable”.
“1. Pel ple reconeixement del treball productiu i reproductiu. Totes som treballadores, no importa si és a la llar, al mercat o la comunitat. Per la igualtat d’oportunitats i igualtat salarial; contra l’assetjament sexual i moral a la feina. Pel ple reconeixement del treball de cures no remunerat, exigim polítiques públiques per garantir-ho.
2. Per la fi dels feminicidis i trans-feminicidis i de totes les formes de violències, siguin sexuals, físiques, simbòliques, psicològiques, domèstiques, laborals, obstètriques, patrimonials i epistèmiques, practicades en l’àmbit públic, privat i en l’activisme.
Dret a decidir en cossos, sentiments i pensaments
3. Pel nostre dret a decidir sobre els nostres propis cossos, sentiments i pensaments, amb autonomia i sense interferències de l’Estat, els fonamentalismes religiosos i el poder econòmic corporatiu.
4. Per la nostra emancipació real i substantiva i l’accés al poder polític.
Som el país que mes travestis mata; deixeu de matarnos, diu el cartell de les trans.
5. Per la fi de la utilització dels nostres cossos com a arma de guerra, per la fi de la persecució i assassinat de les defensors de drets humans.
6. Pel nostre accés i el de totes les persones a l’educació universal, emancipadora, transformadora, alliberadora, no racista i no sexista.
7. Contra el racisme, la xenofòbia, el genocidi i la fi de l’empresonament de les persones negres, indígenes, migrants i pobres.
8. Pel reconeixement de la nostra identitat i expressió de gènere autopercebudes. Per la plena garantia dels nostres drets, la fi de la discriminació i la violència per orientació sexual, identitat i expressió de gènere.
El Brasil que vull pel futur es sensa la red Globo (el monopoli dels media brasilers)
9. Pel desmantellament de l’estructura monopolista patriarcal dels mitjans de comunicació; per la fi de la mercantilització i hipersexualització de la nostra imatge. La nostra invisibilitat selectiva en els mitjans contribueix al silenciament de les nostres lluites.
10. Per la justícia climàtica. Som part de la naturalesa no som propietàries d’ella. L’aigua és la vida i la seva absència és la mort. L’aigua és un dret i no una mercaderia. Contra el capitalisme, el colonialisme i l’imperialisme que ens exploten i expropien tot el planeta i les disputes pel mercat i les fonts energètiques generen guerres, destrucció, violències i morts que atempten contra nosaltres.”
L’AMM en el seu manifest també va “repudiar l’assassinat de Marielle Franco”, va “denunciar la repressió policial a les faveles de Rio” i els “creixents processos de militarització” al Brasil. També es va solidaritzar amb el poble kurd i les dones de Afrin”.
Feminismes i la lluita de les dones, l’eix temàtic 10 al FSM-2018.
Aquesta edició número 13 del FSM, ha tornat a Brasil (Belem do Parà va ser el 2009), despres de 9 anys de celebrar-se fora. Segons dades de la organització es van inscriure 23.000 persones, a mes de les nombroses presencies i assistències no procesades. Hi havien 1.500 organitzacions implicades en les 1.300 activitats, distribuïdes entorn a 19 eixos temàtics, tal com va indicar La Independent.
L’estructura organitzativa que ha empenyat el FSM-2018 la formaven el Consell Internacional (CI-150 organitzacions i moviments, 13 del Brasil); el Colectiu Brasiler del FSM i el Grup Facilitador (25 organitzacions i moviments, de Bahía, del Comité Internacional i d’altres nacionals); diferents grups de treball (300 persones) encarregades del voluntariat, la comunicació, la metología, la movilització, la infraestructura i el campament de la Joventud. També hi havia Comités Temàtics: Dones, Dones Negres, La questió agraria, Pobles i comunitats tradicionals, Indigenes, Persones amb deficiències, Hip Hop…
