Elisabeth Oliveras, Antoni Garcia i Norma Pujol @tcarreras
El món digital ha canviat la manera de comunicar-se dels joves. Les xarxes socials són el seu punt de trobada. La Diputació de Barcelona ha dedicat la 36a Jornada de Polítiques Locals de Joventut a la comunicació per promoure la participació juvenil.
“Les institucions públiques de Catalunya que treballen amb els joves s’han d’esforçar per canviar el llenguatge i introduir la visió de gènere i així segur que la comunicació serà millor amb ells i elles”, ha dit la periodista Mariola Dinarès, directora i conductora del Programa Popap, de Catalunya Ràdio” davant 130 tècniques i tècnics municipals a la Masia de Can Barra de Sant Quirze del Vallès durant la 36a Jornada de Polítiques Locals de Joventut, de la Diputació de Barcelona. El debat central d’aquesta edició ha girat al voltant de la comunicació com a eina imprescindible per arribar als joves a l’hora de promoure la participació juvenil.
Les xarxes socials són les reines de la comunicació entre els joves. Dinarès s’ha centrat en les tendències a les xarxes socials que ocupen a preadolescents i adolescents, es a dir de 12 a 18 anys. En la seva opinió, “estem tornant enrere en qüestions de gènere perquè les xarxes tornen a crear estereotips que socialment ja estaven superats”.
La periodista ha afegit que si abans hi havia els patrons de les nenes amb les nines i els nens amb les pilotes amb l’escola pública mixta als 70 i als 80 es van trencar aquestes barreres perquè nois i noies jugaven junts en el pati de l’escola. A la xarxa l’humor, l’esport i els videojocs interessen més als nois mentre que ficció, moda, tendències, bellesa, estils de vida i fotografia a les noies. Ha continuat que en el tema de les xarxes socials i la missatgeria instantània els nanos comencen a tenir parella més aviat i intenten controlar-les a elles. Malgrat tot, la periodista és positiva perquè creu que en el l’assetjament i el ciberassetjament els joves i les joves són més madurs del que molta gent creu. En la majoria d’instituts estan fent un bon treball. No hi ha dades aprofundides de l’ús de les xarxes per part dels joves. Segons dades del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat els catalans s’informen de l’actualitat política bàsicament a través de la televisió en un 80% i com a xarxes la més utilitzada pels joves es fb, seguida de twiiter i després Instagram. En les noies la més visitada és aquesta darrera.
Mariola Dinarès @tcarreras Sala Can Barra plena @tcarreras
Mariola Dinarès ha dit que “la comunicació amb els joves ha de ser similar a la manera com els joves es comuniquen entre ells a la xarxa perquè funcioni; més directa, més sincera, amb un punt d’humor, sense artificis, amb un punt de desvergonyiment, però amb respecte”. I ha llançat missatges clars “si les institucions públiques volen arribar als joves han de baixar del pedestal perquè si comuniquen de forma tan institucional com ho fan normalment no ho aconsegueixen”. Ha explicat, a La Independent, que parlant amb una tècnica d’un ajuntament li deia que per fer un post a fb sobre qualsevol activitat ho han de mirar massa responsables i perd l’eficàcia. Mariola Dinarès continua que amb estructures institucionals massa rígides no es pot tenir un llenguatge fresc i ser una mica desvergonyit institucionalment parlant. Als Punts Joves, conclou, se’ls ha de donar més llibertat per fer algunes publicacions una mica passades de voltes però amb un llenguatge respectuós.
Diputat Antoni Garcia @tcarreras
El diputat d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Antoni Garcia ha dit que “fa 35 anys que treballem les polítiques de joventut. Per nosaltres han de ser polítiques que incloguin la mirada des de tots els àmbits que afecten al jovent i el gènere n’és un d’ells. Estem introduint la perspectiva de gènere als plans locals municipals i hem fet diferents jornades per treballar de forma coordinada amb l’Oficina de Dones i LGTBI diferents temàtiques relacionades amb el jovent i el gènere”.
Elisabeth Oliveras, Antoni garcia i Norma Pujol @tcarreras
La jornada ha estat inaugurada per l’alcaldessa de Sant Quirze del Vallès, Elisabeth Oliveras, el diputat d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Antoni Garcia i també hi ha participat la directora general de Joventut de la Generalitat, Norma Pujol.
Antoni Garcia ha dit que des de la Diputació “donem eines als ajuntaments per fomentar que la comunicació arribi als joves”. I ha afegit que “la híper-connexió de les persones joves permet concebre nous models d’interacció amb ells i elles, no només des dels serveis locals de joventut, és clar. Ofereix l’oportunitat d’explorar nous mecanismes per relacionar-nos-hi, des de l’administració, a través de contextos en que tot no és presencial però pot arribar a ser igual de real i intens”.
La Diputació de Barcelona ha pres el compromís d’apostar en aquest mandat per integrar la perspectiva de gènere a totes les seves polítiques. “I creiem, ha continuat dient el diputat d’Igualtat i Ciutadania, que es especialment important a les polítiques de joventut perquè els joves són el motor del canvi social. Els joves cada dia participen d’una forma més activa en les polítiques de joventut. Des de fa 35 anys, ha conclòs Antoni Garcia, que la Diputació fa polítiques per joves i jornades com aquestes ens ajuden a la institució pública a avançar. No podem pensar que perquè els joves es comuniquen a través de canals diferents, no existeixen desigualtats de gènere en aquest espai comunicatiu”. En el marc d’aquesta jornada s’ha presentat la campanya “Activem el Pla A(associacionisme) que s’engega amb el Consell Nacional de la Joventut per fomentar l’associacionisme juvenil cuidant la visió de gènere.
Grup de joves a Portugal @Diba Activitat grup de joves @Diba
L’alcaldessa de Sant Quirze del Vallès, Elisabeth Oliveras, que va impulsar canvis en anteriors legislatures quan era regidora, té com a objectiu en aquest mandat, com a primera autoritat local, anar introduint la visió de gènere en totes les polítiques però especialment al servei de joventut perquè aquest és un municipi jove. Un terç llarg de la població són joves. “Fins ara, ha dit l’alcaldessa a la inauguració, hi ha regidories que es tracten tradicionalment com a maries. Nosaltres tenim molta joventut que són el futur de Sant Quirze. Quan nosaltres hem arribat al Govern hem doblat per dos i mig el pressupost de joventut, s’ha ampliat amb una tècnica més i a partir d’ara hi ha la creació d’un espai físic pels joves. La Masia de Can Feliu que ara és l’espai de participació, en poc temps passarà a ser de Joventut. Hem creat també la Taula Jove perquè estem aprenent què volen les i els joves. I el primer divendres de mes la regidora i jo mateixa fem despatx Jove, es a dir els i les joves poden venir directament a fer-nos propostes, o a plantejar-nos modificacions de coses que no vagin bé”. En la seva opinió, la Diputació està incorporant la visió de gènere en tots els àmbits i és una estructura municipalista marca de qualitat i molt especialitzada. A Catalunya, conclou Oliveras, la manca d’un estat propi fa que els recursos ens arribin a través d’aquesta via. Espero que la Diputació estigui integrada en la Generalitat i sigui una sola administració.
Hi ha molts joves fora dels serveis municipals
Per l’Oriol Fernández Saltor, cap de l’Oficina del Pla Jove (OPJ) de la Diputació “volem arribar també des dels ajuntaments als joves que no estan associats. Un dels objectius importants és arribar als màxim de joves possibles. I n’hi ha molts, que no estan associats”.
La Generalitat és qui emmarca les polítiques de joventut a Catalunya que és una competència exclusiva. A la Diputació estem dins la gerència d’Igualtat i Ciutadania i estem vinculats a l’Oficina de Dones i LGTBI. En l’àmbit dels joves. En Robert Aguilar, responsable del departament de joventut de l’ajuntament de Polinyà és, com a tècnic, l’ànima del Pla Local de Joventut, i valora molt el suport rebut de la Diputació per poder-lo tirar endavant en la diagnosi, el disseny, l’execució del Pla i l’avaluació.
A Sant Quirze del Vallès la Viviane Oliver, tècnica de joventut de l’ajuntament opina que l’etapa de l’ESO és la més complexa perquè els nois i les noies comencen a tenir més autonomia i les xarxes els obren un món nou. S’interessen per coses que, fins aleshores no els havia cridat l’atenció com la sexualitat, el consum, i la salut per exemple. “Per a nosaltres és molt important, diu la Viviane, fomentar la cohesió entre ells i per això tenim el Canya Jove que és el nostre servei de Joventut. Mengen a casa i a la tarda venen al servei des d’on proposen activitats que els interessen i que nosaltres intentem organitzar”. En la seva opinió les noies son més participatives que els nois. Són joves, continua, que han crescut amb una sèrie de rols que tenen molt assumits i lluitar contra això és molt complicat i aquesta feina prèvia no s’ha fet a la primària.
“Nosaltres, conclou, no generem debat dels temes que segueixen a les xarxes només si ens ho demanen. Les xarxes a aquestes edats els serveixen per amagar-se i dir o fer coses que realment no pensen“.
Futbolin Espai Jove Pla d’en Boet @Aj. Mataró
A Mataró, la Montserrat Balaguer, cap del Servei d’Igualtat i Ciutadania, de l’ajuntament i el seu equip estan revisant i adaptant el funcionament de la Xarxa d’Espais Joves de la ciutat per convertir-los en veritables espais amb perspectiva de gènere. Aquesta Xarxa d’Espais està formada pel de Pla d’en Boet, el de Cerdanyola, el de Rocafonda i La Llàntia. A Mataró, aquests equipaments tenen tradicionalment més usuaris que usuàries. En el curs 2015-2016 només van haver-hi un 23% de noies adolescents i el 2017-2018 un 32%.
La seva tasca consta en redistribuir i repensar els usos dels espais, crear nou material per treballar, fer tallers atractius perquè les noies hi participin més i tenir en compte les demandes de les adolescents en el disseny de la nova programació de cada equipament. A més de les accions pensades per millorar els espais, els continguts de les activitats d’aquests Espais de Joventut eliminaran els estereotips i es promourà el reconeixement de la diferència i s’educarà el lleure, valorant les diferències i qualitats individuals de cada persona. També s’ha començat a treballar en una guia adreçada als agents educatius que treballen les polítiques de joventut. La feina engegada pel Servei de Joventut i el d’Igualtat de l’Ajuntament de Mataró ha estat reconeguda com a una bona pràctica per l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut.
L’Oficina del Pla Jove de la Diputació té els seus antecedents en la Secció de Joventut creada el 1983 dins el Servei de Joventut i Esports que un any més tard esdevindria Servei de Joventut. El principal objectiu de l’OPJ es promoure actuacions orientades a afavorir l’autonomia i emancipació dels i de les joves, així com donar suport al món local per poder atendre les seves necessitats tècniques, materials i formatives.
