OPINIÓ
El curs està a punt de començar, ja ho ha fet en alguns llocs, i esfereeixen les conseqüències del que pot provocar aquest inici.
Més ben dit, el que pot provocar la ineficiència i inoperància, per dir-ho de manera suau, de qui havia de fer que aquesta tornada fos segura. Una sèrie de personatges que, d’una banda, cobren per fer-ho i, de l’altra, han acceptat voluntàriament aquesta responsabilitat; fins i tot alguns cops han fet mans i mànigues per aconseguir-ho.
Les preguntes clau serien quant professorat més ha contractat cada autonomia —un professorat que any rere any s’anava aprimant—; quant ha augmentat la dotació a cada centre; què s’ha fet perquè les escoles tinguin més espais. La criatura plora de lluny: recordo les pomposes declaracions de les persones responsables de la conselleria d’Educació a Catalunya, una rere l’altra, manifestant que els centres de nova creació no calia que tinguessin sala d’actes, i mentrestant els ulls, les pupil.les —com al tio Gilito— se’ls trasmutaven en pessetes, més tard en euros. Que bé que aniria tenir-ne ara.
La resta són distraccions. Que la comunitat de Madrid convoqui tot el professorat alhora a fer-se el PCR perquè qui no tingui coronavirus agafi una insolació; pura anècdota i maniobra d’entreteniment. Ves a saber quina privatització amaga Isabel Díaz Ayuso sota aquest estirabot. Que el conseller Josep Bargalló «adverteixi» —el verb adequat més aviat seria «confessa»— que un 30% dels grups supera la ràtio de vint alumnes que la seva conselleria ha decidit, és un altre esperpent. A qui adverteix, per a qui parla? Perquè és una advertència que s’hauria de fer a ell mateix. N’és el responsable. És qui hauria d’haver fet que les ràtio (que va considerar raonables i segures) es complissin posant-hi els mitjans necessaris. D’altra banda, em meravella que cap comunitat hagi proposat fer un torn de matí i un altre de tarda; els asseguro que les ràtio baixarien en picat; això sí, s’hauria de contractar personal.
Paral.lelament estaria bé saber quantes contractacions (si és que n’hi ha hagut) s’han fet per als CAPs i els hospitals. Fa molts anys el corrupte Jordi Pujol va dir que «la feina que fan els mestres és impagable»; suposo que per això cínicament no els pujava el sou sinó que els l’escatimava. Les institucions més que animar a aplaudir les i els professionals de la sanitat pública l’haurien de dotar com imprescindiblement cal.
Una altra maniobra de distracció és si les mares (i una mica de pares) tenen dret a la baixa quan una criatura seva tingui coronavirus o se l’hagi de confinar. Un altre foc d’encenalls. El nucli de la qüestió seria discutir si quan tenen qualsevol malaltia tenen dret a aquesta mateixa baixa. O és que si tenen la grip o una hepatitis, etc., una malaltia que no és el coronavirus, no deixen d’anar a l’escola? La feina de cura gratis, menyspreada i a costa sobretot de mares i àvies.
També ha començat el curs judicial, i ben cofoi que ho ha fet, amb toga, ridículs medallons per tot arreu i carregat de fastuoses punyetes (ai, si es veiessin amb els meus ulls). El rei ha pogut alternar amb membres del tribunal que potser hauran de jutjar son pare fugit. El mateix Tribunal Suprem que va exonerar Pablo Casado arran del frau dels màsters, decisió que va provocar que d’altres tribunals haguessin de fer marxa enrere amb la gent encausada que havia fet el mateix que Casado, atès que ho consideraven ben punible o almenys jutjable. I encara hi ha qui es pregunta per què el PP en general i Pablo Casado en particular no volen renovar (per molt anticonstitucional que això sigui) el Tribunal Suprem i el Consell del Poder Judicial? Gràcies a això està al capdavant del PP.
*Publicat a Huffpost
