Thursday 28 March 2024

Thursday 28 March 2024

Periodista y escritora

“Guapis”, l’aprenentatge de ser dona

 

OPINIÓ

Més enllà de les virtuts i defectes que tingui la pel·lícula mignonnes (Guapis), i més enllà de la polèmica creada per la desafortunada campanya de promoció de Netflix.

La lliçó més important que ens dóna, al meu parer, aquest film és que mostra, de manera meridiana, que ser dona no és un sentiment, ni una performance, ni una identitat innata, ni una elecció, sinó el producte d’un aprenentatge que s’imposa pel fet de néixer amb un sexe determinat.

L’aprenentatge universal de la subordinació, ja sigui en un context cultural tradicional o en un context postmodern. El resultat és el mateix: les nenes són sotmeses a un ensinistrament des de molt jovenetes perquè tinguin aquells valors que la societat ha decretat que els són propis.

El mateix podríem dir dels nens, però aquesta pel·lícula se centra en l’univers femení, encara que el masculí també el veiem com a contrapunt i oposició al primer. En el primer cas, Amy ha d’assimilar els costums i tradicions que la seva mare, la seva tia i totes les dones del seu entorn han assimilat abans que ella: que una dona ha de mantenir un comportament pudorós, una predisposició a ser per als altres, una acceptació resignada dels mandats i imposicions culturals, una relació vergonyant amb el seu propi cos i unes habilitats pràctiques que la converteixin en una hipotètica bona esposa (pelar cebes com a metàfora del plor futur que li espera).

En el context cultural postmodern l’aprenentatge de ser dona no és molt millor, a diferència del que es pogués pensar. Si del que es tractava era de mostrar el desafiament d’una nena a la tradició patriarcal, s’hagués pogut triar que la nena en qüestió voldria ser enginyera, o una excel·lència de les matemàtiques, o una jugadora de futbol excepcional. No obstant això, l’aprenentatge de ser dona en la nostra societat de l’espectacle lluny de proposar models que fomentin l’autonomia i la vàlua intel·lectual es redueix a que les nenes imitin els morros i el cul de Kim Kardashian.

El que volen les nenes de les nostres supermodernes societats és el que aquestes els ofereixen com el màxim triomf a què poden aspirar: convertir-se en objecte, pintar-se els morros, anar a comprar per comprar, embotir-se en roba ajustada i aprendre a perrear.

Ni tan sols poden tenir uns quilos sobrers, com li passa a Yasmine, a la qual es commina a que faci dieta si vol ballar. Ser dona a les societats modernes, igual que en les tradicionals, significa interioritzar el que et fa valuosa, una cosa que les nostres nenes aprenen així que comencen a caminar. Mirin on mirin veuen el mateix model de dona, tant si es diu Shakira, Cardi B, Nicki Minaj, Rosalía o Beyoncé. Aquest és el model d’empoderament femení que la societat postmoderna valora i és capaç d’oferir. I ja podem anar fent discursos bonics sobre igualtat, lliure elecció i no sé què.

 

 *Publicat a Público

 

Compartir

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Juana Gallego

Juana Gallego

Juana Gallego Ayala (Arriate, Málaga) es profesora titular de la Universidad Autónoma de Barcelona desde 1989. El 2001 recibió el Primer Premio del Consell Audiovisual de Catalunya por el trabajo que había dirigido con su equipo de investigación, que se publicó con el título de La prensa por dentro (2002). Entre sus publicaciones destacan Periodismo social (2014); De reinas a ciudadanas. Medios de comunicación ¿motor o rémora para la igualdad (2013); Putas de película. Cien años de prostitución en el cine (2012); Eva devuelve la costilla, (2010); Si te vas te mato. Mujeres que murieron por su libertad, (2009); El sexo de la noticia (2000) o el pionero Mujeres de papel. La prensa femenina en la actualidad (1990). “Many Women, Little Power” en Handbook of Women and Journalism (2013).
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Catalunya i Amèrica Llatina a través de la dansa

    La “Llegenda Inca” posa en escena a 70 ballarines i ballarins en un...

Brasil: La iniciativa de les dones en els pobles indigenas / La Independent / Noticies Gènere

    Samantha Ro’otsitsina. Foto Regeix Sousa      Segons paraules de Samantha Ro’otsitsina*, lideresa del...

De l’assetjament a la violència, camí per a caminar

  Encara queda molt perquè l’assetjament es visibilitzi, es percebi com a expressió masclista i...