Mercè Otero Vidal, Professora jubilada, activista feminista
Tiberi Cèsar
Núria Cadenes
Ediciones Proa
Per a superar la responsabilitat i recança inicial d’haver d’aconsellar un llibre, penso que el millor és fer la recomanació d’una obra que m’hagi interessat i agradat. Interessar i agradar equivaldria a la fórmula prodesse i delectare que el poeta llatí Horaci valorava críticament en una bona obra literària. Aquesta cita clàssica s’escau de manera adient a la biografia novel·lada de Tiberi Cèsar, obra de Núria Cadenes.
Núria Cadenes i Alabèrnia (Barcelona, 1970) és ben coneguda com a periodista, activista independentista catalana i amb una llarga experiència com a escriptora de gèneres diversos (llibres biogràfics, de viatges, de relats i novel·les) i ha estat guardonada amb nombrosos premis. Malgrat ja havia fet biografies ficcionades o documentals sobre Ovidi Montllor, Guillem Agulló i Joan March , el relat sobre l’emperador Tiberi representa un salt qualitatiu important pel que suposa la tasca de nou anys de rigorosa documentació històrica d’un període especialment complicat de Roma protagonitzat pel segon emperador, el fill de Lívia i successor d’Octavi August.
Núria Cadenes entrelliga la història de Tiberi (42 aC – 37 dC) amb la de la magnificència de Roma. L’autora ens submergeix en la complexa i contradictòria personalitat de l’emperador i al seu voltant, de manera particularment curosa i atenta, ens són presentades les dones de la seva vida, Lívia, Agripina, Júlia i altres, que tenen gran i merescuda importància. La novel·la és també una revisió esmenada de la figura de Tiberi, que ja en el seu moment va estar envoltada de tot tipus de rumors i falsedats que ens han arribat pels escrits del senador i historiador Suetoni, que va escriure tendenciosament La vida dels dotze Cèsars.
Pel que fa a l’estil i a la llengua, l’obra que va més enllà d’una biografia o d’una novel·la històrica requereix una força verbal especial que és la que mostra amb escreix Núria Cadenes amb els matisos íntims i èpics requerits en cada moment. Afirma amb raó l’autora que “és un cant al llegat romà i una expressió d’amor per la cultura clàssica”.
La recomanació està feta i no heu de tenir por a les gairebé cinc-centes pàgines del llibre. No us defraudarà i confesso que a la meva biblioteca Tiberi Cèsar està al costat del Jo, Claudi de Robert Graves i de Les memòries d’Adrià de Marguerite Yourcenar.
