Saturday 21 November 2026

Saturday 21 November 2026

Ponts i perifèries – Maria-Àngels Roque

Maria-Àngels Roque, antropòloga i directora de Quaderns de la Mediterrània

Hay rios en el cielo
Elif Shafak
Editorial Lumen

Elif Shafak (1971) ha publicat 17  novel·les, és feminista i activista, però sobretot s’interessa a relatar el multiculturalisme que existeix a l’Orient Mitjà i concretament a Turquia. Escriu a diferents xarxes i publicacions i ha donat diverses entrevistes. Com una de les darreres a The Guardian on explica que li interessa barrejar Orient i Occident, la història popular amb el cànon europeu. “Vull que la meva ficció construeixi ponts, però el meu cor sempre es dirigeix ​​a les perifèries: a persones les històries de les quals no coneixem, veritats que han estat esborrades”. L’autora escriu en turc i en anglès i ha està traduïda a 55 llengües entre elles el català i el castellà.

Voldria recomanar les novel·les que jo he llegit però n’hi ha d’altres traduïdes: “La bastarda d’Istanbul” (2009), una historia entre Istanbul  i els EE.UU, amb les narracions d’una noia turca i l’altra armènia; “El fruto del honor”(2012). Dues germanes bessones nascudes al Kurdistan i trasllades a Londres, amb destins molt diferents. Em centraré  però, en la publicació  més recent “Hay rios en el cielo”(2024) una història de tres personatges, dos rius i un poema. Els rius són el Tàmesi i el Tigris, i el poema és Gilgamesh. A l’última novel·la de l’escriptora turca, una gota de pluja baixa i puja a través de mil·lennis. A Nínive, al segle VII a. C., cau sobre el cap d’Asurbanipal, un rei l’obsessió del qual és construir una gran biblioteca que salva l’epopeia mesopotàmica de Gilgamesh de la destrucció per blasfèmia; a la Constantinoble del segle XIX, cau sobre Artús, que acaba d’arribar en missió oficial per trobar una secció extraviada de l’epopeia, que representa un diluvi prebíblic. Reapareix com l’última gota d’aigua en una ampolla que els terroritzats yazidis del segle XXI porten amb ell a la fugida de la massacre cap a les àrides muntanyes de l’Iraq.

Quan la novel·la va aparèixer en anglès, l’escriptora  va manifestar: “Els yazidis són una de les minories més difamades, incompreses i maltractades per gairebé totes les cultures o religions que els han envoltat al llarg de la història, i són una comunitat molt delicada, vulnerable i bella”, remarca  Shafak: “Vull parlar d’això perquè, en aquest moment, hi podria haver prop de 3.000 dones i nenes yazidies encara desaparegudes. Moltes d’aquestes dones estan captives a, entre cometes, llars normals a Turquia, Síria, Iraq i Aràbia Saudita”. Shafak volia que una gota d’aigua fos el tema central i explica per què “Quan parlem de crisi climàtica, parlem d’una crisi d’aigua dolça, que afecta tothom, però en algunes parts del món és especialment greu. Set dels països amb més escassetat d’aigua es troben a l’Orient Mitjà i al nord d’Àfrica, i té conseqüències greus per a les dones i les persones en situació vulnerable.”

Share

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Search

There is no Event

Newsletter

Subscribe to our weekly newsletter with the latest published news.

You may also be interested

Macu Gimeno

Ser dona i sobreviure als hoolingans

OPINIÓ Fa uns dies va arribar al meu correu la denúncia d’una xica que va...

ARGENTINA: CONVENCIÓ BELEM DO PARA OBTÉ RANG CONSTITUCIONAL

Buenos Aires, Dijous 8 set 2011 La “Convenció De Belém do Pará” adquireix rang contitucional...

Les empresàries tenim qualitats i formes de fer que hem de compartir

Més de 200 professionals i emprendores i emprenedors es van donar cita el dia...