Aquesta podria ser una de les conclusions de la segona edició a Barcelona de la trobada TEDxWoman , que, sota el títol “Homes involucrats en la igualtat de gènere”, va tenir lloc el passat dijous 5 de desembre a l’Espai Francesca Bonnemaison ple de gom a gom.
15 ponents internacionals van explicar, partint d’històries personals, la seva feina com agents de canvi en l’àmbit de la igualtat de gènere a tot el món, posant l’èmfasi en que la implicació dels homes és clau per a aconseguir la igualtat entre dones i homes.
TED és una organització sense ànim de lucre dedicada a difondre idees innovadores. Va començar com una conferència de quatre dies a Califòrnia fa gairebé 30 anys i després ha anat creixent, donant suport a idees que canvien el món amb múltiples iniciatives Per la seva band, TEDx és un programa d’esdeveniments locals auto organitzats que reuneix a les persones per compartir una experiència similar a TED.
En aquest cas, aquest TEDx dedicat a tractar la igualtat de génere, i comissariat a Barcelona per Aurelie Salvaire i Guernica Facundo, s’ha celebrat simultàniament a 150 ciutats del món. Tot plegat en el marc d’un format directe i innovador, que va barrejar les trajectòries personals dels ponents, amb l’explicació de projectes innovadors i amb música i intervencions artístiques en aquesta edició de la ma del grup Man Ex Maquina, el clown Camilo i la poetessa Noixellie.
Tot i ser aquest cop els protagonistes els homes, les primeres ponents a parlar van ser dues dones de bandera: l’alpinista Araceli Segarra i la documentalista canadenca d’origen palestí Amber Fares. Segarra, primera dona de l’estat espanyol en escalar el Everest, va explicar com un esport d’alt risc com l’escalada equipara homes i dones ja que posa ambdós gèneres en una situació límit. Després, l’autora del llibre “Ni tan alt, ni tan difícil” va destacar que “l’escalada és una metàfora de la vida”. L’alpinista també va convidar a la reflexió sobre com enderrocar els murs de la desigualtat fent servir el diàleg.
Per la seva banda, la documentalista Amber Fares va detallar la seva aventura com a directora del documental Speed Sisters. sobre la història de diverses dones palestines pilots de curses automobilístiques, un exemple de com superar els estereotips de gènere i sobre com les vivències dels homes que els hi donen suport, poden ser un exemple també per a la nostra societat. Segons la documentalista, “mostrar als homes i nois imatges alternatives d’altres homes que tracten les dones com a iguals és un pas importantíssim per crear nous models masculins de conducta”.
On són els homes?
A la majoria d’actes al voltant de la igualtat de gènere aquesta és la pregunta recurrent. Però, aquest cop, al TEDxBarcelonaWomen, si que hi havia homes, Un d’ells, Miguel Lorente, metge forense i ex delegat del Govern Espanyol per a la Violència de Gènere, va començar tot qüestionant-se el concepte de masculinitat: “No sé molt bé què significa ser home, però, sobretot, vol dir ‘no ser dona’. Per això ha estat tan qüestionat i criticat en els homes qualsevol manifestació femenina com plorar o tenir cura de les persones”. Llorente va demanar que els homes es mostrin lluny d’estereotips, d’una manera senzilla i natural. Segons ell, els homes estan protestant contra la revolució de les dones però, per ell, això no te sentit ja que “la desigualtat és dolenta per tothom”; “si compartim tindrem el doble, no la meitat”, va declarar l’expert en violència de gènere. Llorente va mostrar com a tot arreu del món la violència contra les dones es reflecteix en taques negres que enfosqueixen el planeta, remarcant que “un planeta així està condemnat a la desaparició”, per acabar la seva intervenció amb la demanda de “o fem alguna cosa per assolir la igualtat, o estarem fent que continuï la desigualtat”.
Un altre home compromès per la igualtat és en Will Muir, director d’Equal Community Foundation , la única organització a la Índia dedicada a involucrar els homes en la igualtat de gènere. Muir va explicar com la violència vers les dones a l’Índia simplement s’ignora i així es perpetua de generació en generació de nois que creuen que la violència es acceptable. Des de la seva organització treballen a través de grups de nois de 14 a 18 anys on es discuteix sobre què és ser un home i a través de programes que inclouen els homes a totes les accions que promouen la igualtat. Per a Muir, la posició dels homes ha de ser clara: “si no estic involucrat en lluitar contra la violència, sóc part del problema”.
Ells també tenen cura dels altres
Però, per tal que els homes s’involucrin sovint cal una experiència traumàtica; això és el que li va passar a Tim Shand, que va explicar com li va impactar el testimoni de la primera dona víctima de violació que va conèixer i com això li va marcar per dedicar-se a la lluita contra la violència contra les dones. Shand és ara Director de Programes internacionals i de Drets de Salut Sexual i Reproductiva de Sonke Gender Justice , una ONG sud-africana que treballa per involucrar els homes en la prevenció de la violència de gènere i en la defensa dels drets sexuals i reproductius de les dones. Per a Shand, quan es troba moltes dones que tenen problemes a causa de les seves parelles per a utilitzar mètodes de contracepció i això també és violència de gènere i es pregunta “on són els homes a l’hora de defensar aquests drets sexuals i reproductius? Aquest és un tema de tothom; violacions i embarassos no desitjats també afecten els homes i a tota la comunitat”. Per això, Tim Shand es defineix com “un home treballant per la igualtat de gènere, sóc un home en progrés”.
Qui te clar que els homes han de canviar és en Gary Barker, Director Internacional de Promundo i Co-fundador de MenEngage, una aliança mundial de més de 400 organitzacions no governamentals i agències de la ONU que treballen per involucrar els homes i els nens en la igualtat de gènere. És també membre de la xarxa de Líders Homes del Secretari General de la ONU per a posar fi a la violència vers les dones.
Barker va explicar la seva experiència a Chicago, treballant amb homes de bandes per tal de mostrar-los la importància d’implicar-se en la cura de les seves criatures i com aconseguir això canviava les seves vides, fent que sortissin de les bandes i fent que el seu entorn també canviés.
“Un terç de les dones al món pateixen o patiran violència per part dels homes en algun moment de la seva vida i s’ha demostrat que un factor clau que evita que un home sigui violent és que hagi tingut un pare que es cuidés d’ell”, explica Barker. Segons l’estadounidenc, que ha treballat també amb homes dels barris més deprimits al Brasil, “no podem acabar tampoc amb la pobresa sense el treball de cura ni sense la implicació dels homes en la cura dels altres”. I és que Barker ho te clar: “el treball de cura és un tema seriós, és allò que ens fa humans”
Justin Reeves, també estadounidenc, també te clar el seu compromís; és director d’aliances a l’organització 10×10, que treballa per l’educacio i empoderament de les nenes arreu del món. Justin treballa per assolir els objectius de Girl Rising, un documental que ha esdevingut una plataforma d’acció que vol canviar les ments, vides i polítiques per a les nenes de tot el món. Des d’aquesta plataforma ens va mostrar com “tothom pot exercir la filantropia” i posar el seu gra de sorra per aconseguir la igualtat d’oportunitats de nens i nenes.
Dones amb empenta
Però a TEDxBarcelonaWoman també es van poder sentir testimonis de dones com el de Sofana Dahlan, d’Aràbia Saudí, Fundadora i directora de Tashkeil una iniciativa social que promou el desenvolupament de persones emprenedores creatives i és una de les poques dones advocades al seu país. El seu testimoni va ser colpidor, tot començant pel seu desig de ser advocada i com després de moltes dificultats va crear la seva consultoria, es va divorciar i va aconseguir ser una de les 10 dones advocades a Aràbia Saudí. Tot i que ella va trobar el suport del seu pare i la seva família, és conscient de la dura realitat de les dones al seu país i es pregunta “quin futur tindran les meves filles?” Per això, per a ella és clau que tant dones com homes lluitin per la igualtat; “què fas tu per lluitar contra les injustícies?”, va plantejar a l’auditori.
Una altra dona que treballa diàriament per la igualtat és Joyce Ngumba, directora del programa d’Innovació en lideratge d’Akili Dada . Ngumba imagina una societat on els homes i les dones tinguin les mateixes oportunitats a través de l’educació. Aquesta és la base del programa d’innovació en Lideratge de Akili Dada, que ofereix formació, mentoria i accés a inversions financeres a dones africanes joves d’entorns desfavorits.
“Hem de fer de la igualtat de gènere quelcom de personal”, diu Ngumba, que va agrair que els seus pares donessin la oportunitat d’estudiar als seus fills i filles per igual, la major desigualtat es dona en l’educació; el 50% de les nenes de la majoria de països africans no acaben l’educació primària i, a països com a Tanzània, 4 milions de dones són analfabetes.
Stefania Druga, de Romania, fundadora de l’organització Hackidemia, que promou la ciència entre els infants, va parlar de com les joguines sexistes conformen un comportament diferent per a nens i nenes. L’organització que ella va fundar, organitza tallers per a famílies arreu del món a fi que els nens i les nenes explorin la seva creativitat i creïn joguines diferents. Druga va fer una crida perquè les grans marques de joguines canviïn la seva publicitat i perquè els adults juguin més amb les criatures i siguin conscients que “cal tenir la responsabilitat d’exposar els nostres fills i filles a la diversitat”
Per la seva banda, Aurelie Sykes-Damon i Emmanuel Duez, cofundadores de la xarxa Women’Up a França, van parlar de l’estudi que van realitzar entre un miler de joves menors de 30 anys sobre alló que més els importava i, tant per a dones com per als homes, el resultat més votat va ser la conciliació de la vida laboral i privada. Això mostra com aquesta reivindicació és ara també dels homes i això les va portar a assegurar que “els homes són el futur de les dones”, tot donant pas a un dels moments estel·lars de la vetllada, quan els homes participants van sortir a l’escenari amb la samarreta impresa amb “jo sóc un home neo-feminista”, tota una declaració d’intencions.
Tot plegat, un esdeveniment molt inspirador que convida a replantejar-se el propi compromís amb la igualtat. On són els homes, per cert? Van arribant poc a poc.
