El dissabte 5 de novembre prop de 2 mil dones del País València, Illes Balears i Catalunya es van manifestar a Tarragona per expressar el seu rotund rebuig a les violències masclistes.
Diverses organitzacions feministes van constituir la PLATAFORMA FEMINISTA 5N A TARRAGONA, amb la finalitat de continuar i intensificar les mobilitzacions contra les violències masclistes en els diversos territoris com la que hi va haver a Euskalherria el mes d’abril o a Madrid l’any passat. Des de Novembre Feminista, espai a Barcelona de grups de feministes compromeses en la lluita contra les violències masclistes que es reuneixen a Ca la Dona, en coordinació amb diversos grups de Catalunya, València i les Illes Balears es va impulsar aquesta significativa manifestació.
“Venim per denunciar les violències masclistes i la manca de resposta contundent per part de les administracions i els governs”, van expressar diverses activistes a La Independent. Amb pancartes, vestides de color lila i amb gran energia varen començar a mig matí la marxa a Tarragona.
Sota el lema “Un crit contra les violències masclistes”, la manifestació es va iniciar des de la plaça Imperial Tàrraco. En una gran pancarta es podia llegir “No morim, ens maten. Contra les violències masclistes autodefensa feminista”. Els lemes més repetits a la manifestació foren “Ens toquen a una, ens toquen a totes” i “Cap agressió sense resposta”.
Montse Benito, portaveu de la Plataforma, denuncià que, “si bé s’ha legislat per acabar amb aquest problema estructural de la violència masclista, no s’han desenvolupat les lleis ni se’ls ha assignat el pressupost necessari”. A més indicà que “des de 1999 s’han produït més de 1.378 assassinats masclistes a Espanya i, des de principis de 2016 fins avui, la xifra de dones assassinades puja a 76”. La Plataforma també ha denunciat la violència sexual que impacta en les dones i nenes refugiades i indiquen que les violències masclistes vulneren els drets humans de més de la meitat de la població.
“La societat encara no és conscient de la gravetat dels assassinats, pensa que és un tema de portes endins i no s’hi involucra. Cal pensar que li pot passar a la teva filla, a la teva germana, la teva mare… A veure si aconseguim que, almenys, la gent se n’adoni, avisi i estigui pendent”, va puntualitzar Isabel Espinoza, representant de l’Associació d’Ajuda a les Dones Supervivents de la Violència de Gènere de València.
Isabel Espinoza
“L’estat no està fent res, no hi ha propostes, els recursos no arriben mai, estem molt desprotegides. En la nostra associació atenem a dones que han passat o estan passant per violència de gènere. Intentem estar amb elles perquè no se sentin soles en el moment que han fet el pas de denunciar. Tenim una advocada pel suport jurídic i també fem recolzament personal i acompanyament a cadascuna de les dones, per si necessiten xerrar o prendre un cafè”, afegí Isabel.
Miriam Sola, activista feminista, vinculada al transfeminisme, va declarar per a La Independent que “les violències masclistes és un tema de primer ordre en la lluita feminista. És per aquest motiu que havia de venir a la marxa, per fer molt soroll, cridar fort i visibilitzar la nostra lluita. Tampoc hem d’oblidar que la violència masclista va molt més enllà de les parelles heterosexuals, hi ha tot un seguit de normes de gènere que ens condicionen i també són violentes perquè generen estructures opressives”. A més afegí, “tenim una sèrie de lleis que s’han aconseguit amb molt d’esforç i lluita però també ens cal insistir amb majors accions d’incidència i prevenció”.
Miriam Sola
“El que fem les dones juntes és fonamental per combatre les violències masclistes. Hem d’ ajuntar-nos les veïnes, les amigues. Hem d’agrupar-nos i recolzar-nos, en solidaritat i acompanyament. Aquesta és la millor resposta per carregar-nos a tots els machirulos maltractadors”.
Al tancament de la marxa un grup de dones van construir un castell que va generar l’aplaudiment de totes les persones assistents. Finalment, un grup de dones d’Andorra van demanar la solidaritat davant la falta de protecció i garantia de drets de les dones de part de l’Estat andorrà. I després d’una representació teatral que va evidenciar les situacions de risc, vulnerabilitat i perill que impliquen per a les dones les violències masclistes, es va llegir un manifest que va fer èmfasi en la necessitat de destinar recursos i pressupostos per acabar amb aquest problema estructural i que es tingui en compte la violència tant en l’àmbit de la parella com les agressions sexuals al carrer i en el món laboral. Van demanar que el sistema judicial generi estructures efectives de protecció i que ampliï la qualitat i la quantitat dels torns d’ofici des d’una perspectiva feminista. Al manifest es denuncia la violència sexual que s’exerceix contra les dones i nenes refugiades i demanen que es concedeixi automàticament asil o refugi per motius de persecució sexual, violència masclista o identitat de gènere.
Representants de la Plataforma lleguint el manifest
Dades i xifres a nivell mundial (*)
La violència contra les dones -especialment l’exercida per la seva parella i la violència sexual- constitueix un greu problema de salut pública i una violació dels drets humans de les dones.
Les xifres recents de la prevalença mundial indiquen que al voltant d’una de cada tres (35%) dones al món han patit violència física i / o sexual de parella o violència sexual per tercers en algun moment de la seva vida.
La majoria d’aquests casos són violència infligida per la parella. A tot el món, gairebé un terç (30%) de les dones que han tingut una relació de parella confirmen haver patit alguna forma de violència física i / o sexual per part de la seva parella.
Aquestes formes de violència poden afectar negativament la salut física, mental, sexual i reproductiva de les dones i augmentar la vulnerabilitat al VIH.
La violència de parella i la violència sexual produeixen a les víctimes supervivents i als seus fills greus problemes físics, psicològics, sexuals i reproductius a curt i a llarg termini, i tenen un elevat cost econòmic i social.
(*) Font: OMS
