És -diuen- a Catalunya, el primer sindicat creat i dirigit per dones i abocat principalment a un col·lectiu femení, que, a més, té una precarietat laboral extrema i registre casos de condicions semblants a l’esclavitud.
Amb la finalitat d’obtenir respecte i dignitat pel seu treball, en igualtat de condicions i de drets amb la resta de treballadors i treballadores, i fonamentalment, poder negociar, decidir i lluitar pel seu sector en el seu propi nom i pels seus propis interessos, el flamant sindicat de treballadores de la llar, Sindillar, ha fet aquest dijous 1 de desembre una crida a la afiliació a tots i totes les persones que fan aquesta feina.
Sindillar atendrà i representarà casos individuals de treballadores de la llar en front dels seus amos, i també representarà a la seva afiliació de manera conjunta en front de les empreses o les entitats que corresponguin.
” Volem ser la nostra propia veu i negociar en el nostre propi nom”, va dir la seva presidenta, Isabel Orella, en una roda de premsa.
Abans de laparició d’aquest sindicat , expliquen que hi ha hagut casos, a algunesprovíncies de l’estat español, on altres organitzacions com ara Caritas, han negociat amb els governs autonòmics i organitzacions patronals determinades condicions de treball per aquest sector.
“Ara hi som nosaltres, per defensar-nos a nosaltres mateixes”, va dir la presidenta. El Sindillar no està afiliat, al seu torn, a cap altre sindicat.
“Hem nascut independents perquè els sindicats tradicionals i majoritaris entre els treballadors han consentit fins ara mantenir-nos discriminades i perquè volem decidir nosaltres mateixes, sense dictats de cúpules polítiques o sindicals”, va agregar Verònica Orellana que forma part del directori. Després va dir que confien que aquests sindicats majoritaris, “lluny de sentir-se molestos per la nostra independència, ens donin la benvolguda a aquesta lluita que sabem serà difícil”.
Van denunciar la precarietat laboral extrema en que es troben totes las persones que treballen en llars, netejant cases, escales, oficines, etc. o que cuiden avis i avies o a la mainada, i que, a vegades, ho fan en condicions semblants a l’esclavitud.
Fins octubre de 2011, a tot l’estat espanyol, es van registrar 300 mil persones com a treballadores de la llar al Ministeri de Treball i Migració; d’aquestes, casi 60 mil són a Catalunya. Malgrat tot això, la “Encuesta de Población Activa del INE” diu que 700 mil famílies tenen a una persona com treballadora domèstica, situació que mostra que més de la meitat d’aquest grup no té un treball regularitzat.
“Aquestes xifres no són clares, segurament són incompletes i no mostren la realitat i no és perquè nosaltres no volem sumar, o ser-hi. Precisament això és el que volem, volem ser, volem ser-hi, volem que se sàpiga que existim, que volem cotitzar, que volem treballar legalment i que siguem considerades treballadores amb drets”, va dir Orellana.
Fa uns mesos, algunes dones que fan aquesta feina es van reunir i, amb varies organitzacions, integrades principalment per dones immigrades, com Mujeres Pa’lante, Diáspora Solidaria, Aomi, Papeles para Todos y Red Mixtura, van decidir crear un sindicat. El passat 22 d’octubre es van establir els estatuts de constitució i es va triar el nombre de Sindihogar/Sindillar.
Aquest sindicat demana que treballadores i treballadors de la llar siguin totalment inclosos al Régimen General de la Seguretat Social, rebutgen tot règim especial per ser discriminatori, volen el dret a l’atur, contractes escrits, l’ eliminació de pagaments en espècie, demanen una taula salarial que sigui revisada segons l’IPC i tenir pagues extres, a més volen vacances anuals i dies lliures a la setmana.
Demanen també l’ eliminació de l’ “acomiadament arbitrari que amaga l’anomenat ‘desistiment patronal”, aquesta figura consta en una nova norma que properament serà publicada oficialment. Norma que obliga als amos a la contractació de l’empleat des de la primera hora de treball.
Aquesta norma,diuen, “és un avançament, però té un perill per a nosaltres perquè no ens dona el dret a l’atur i, fonamentalment, perquè, al mantenir l’acomiadament arbitrari, pot generar una ona d’acomiadaments”.
Elena Barba, secretaria del Sindillar, ha fet notar la seva qualitat de dona treballadora catalana per afirmar que aquest sindicat no és un sindicat d’immigrades i immigrants i va afegir que hi poden ser tant homes com dones, encara que el Sindillar es caracteritza per ser fonamentalment femení, tal com ho és el sector al que representa.
El sindicat afiliarà a persones nacionals i estrangeres, tinguin, aquests, una situació legal o no. També als que treballen per hores, jornades completes o a les que treballen com a internes; a més, també a tothom del sector que es trobi sense feina. Finalment, afiliarà als i a les que vulguin ser-ne part perquè comparteixen els seus principis i objectius.
“Actualment, formem part d’aquest sindicat més de mig centenar de dones nascudes a 16 països. Volem sumar-ne més, que vinguin i s’hi afiliin, que defensem tots i totes els nostres drets”, ha dit Barba.
