Per María Inés Alvarado. Diario Digital Femenino
En el marc del Dia Mundial de l’Endometriosi, que es commemora cada 14 de març.
l’Associació Endohermanas Argentina porta endavant durant tot el mes diverses jornades de conscienciació i difusió d’aquesta patologia que, segons l’Organització Mundial de la Salut, pateixen al menys una de cada 10 dones.
L’endometriosi és una malaltia que afecta les persones amb úter i es caracteritza per un dolor abdominal, que acostuma a ser més intens durant el període menstrual. «L’endometriosi és una malaltia crònica, progressiva i invalidant que afecta aproximadament 1.000.000 de dones i persones menstruants diagnosticades a Argentina. Com que els símptomes són amplis i variats, no és fàcil de diagnosticar», va exposar la legisladora María Jimena López en un panell interdisciplinari d’endometriosi portat al Congrés de la Nació en el marc per la visibilització social i política sobre el tema. També va afegir que la mateixa “no és una patologia, res més, som un munt de dones i cossos gestants patint un sistema que l’únic que busca és que estiguem malaltes”.
Per què cal parlar d’endometriosi? Perquè, com molts altres temes relacionats amb les dones i la seva salut, no va ser tingut en compte ni per la medicina ni pels àmbits acadèmics. Amb una correcta aplicació de l’ESI des de la infància és molt el que es podria millorar per donar importància a la qüestió. Parlar de cicles menstruals, de la menarca o primera menstruació, dels canvis hormonals, d’ovulació i de capacitat (o no) de gestar, per exemple. Des de la classe de biologia es pot explicar que l’endometri és el teixit que entapissa l’interior de l’úter, però que, quan se situa per fora de la cavitat uterina, dóna lloc al que s’anomena endometriosi, produint alteracions al cicle menstrual i que això no és anormal, sinó que passa en un alt percentatge de cossos i que es pot tractar si es descobreix a edat primerenca.
Si fa mal, no és normal
La medicina l’explica com una malaltia ginecològica benigna, que pot afectar persones amb úter en edat reproductiva i que encara no presenta una causa encertada i comprovada, però sí que es manifesta amb símptomes molt clars. El primer és el fort dolor abdominal que produeix menstruar. Hi ha una concepció generalitzada i errònia al voltant del dolor menstrual que, la majoria de les vegades, silencia els símptomes, no es posa en paraules i retarda la consulta ginecològica. Per això el lema que han triat des d’EndoHermanas per ajudar a posar de manifest aquesta qüestió és “Si fa mal, no és normal”. Moltes dones acudeixen a les consultes mèdiques al voltant dels 30 anys, quan decideixen quedar embarassades i no ho aconsegueixen, després d’anys d’intents fallits posant en risc la seva salut.
Alicia Sánchez, presidenta d’EndoHermanas Argentina, consultada per aquest tema, va esmentar que “l’endometriosi és un problema de la societat mundial i no només de les dones”. A França, per exemple, fa 20 anys que vénen lluitant contra l’enorme menyspreu i indiferència que existeix sobre la salut sexual de la dona i cossos menstruants. “Ni tan sols al primer món, vam ser interès de la ciència durant molt de temps, però sí negoci per als analgèsics, cosa que demostra que el sistema patriarcal és molt més sòlid del que pensem”.
És clar que encara falta molta informació per comprendre i entendre que el cicle menstrual és un procés corporal complex, que no només comprèn els òrgans del sistema genital, sinó també altres com el fetge, el ronyó, la melsa o el pàncrees que són fonamentals en la composició i la circulació de la sang, fins i tot de l’endometri. Cal entendre encara que els cossos són organismes vius i carregats de sensacions, que no totes les dones menstruen per diversos factors, que els que sí que ho fan no tenen el mateix cicle hormonal, que ningú és “regular” o “irregular” perquè els vint-i-vuit dies són un mite que només serveix per generar més angoixa i preocupació, que una dona pot quedar embarassada la primera vegada, la segona, l’última o mai, i que només amb molta rutina i coneixement personal del cos, es pot saber gairebé amb precisió quin dia del calendari es produeix l’ovulació.
La Llei 26/150 ens dóna la possibilitat de portar l’ESI a les aules i, amb ella, s’obre la porta per parlar obertament sobre canvis corporals, sexualitats, genitalitat, desitjos i emocions. Parlar de menstruació no és només esmentar que el cicle menstrual és el sagnat que es desprèn mes a mes perquè l’òvul no va ser fecundat. És també esmentar els mites i tabús, els factors fisiològics, socioculturals i psicològics que envolten aquest tema.
És posar en discussió la discriminació que provoca la gestió menstrual a la butxaca de dones i persones menstruants que han d’accedir mensualment a la compra de productes descartables per a la protecció externa del sagrat. És deixar d’assimilar el concepte d'”histèria” femenina associat a la menstruació. És habilitar l’espai perquè els barons també siguin destinataris de l’educació sobre la menstruació i l’ovulació. És fer focus que, si bé la menstruació és normal, si fa mal no ho és.
(*) Docent, comunicadora. Codirectora de L’ESI en joc.
Columnista de Diari Digital Femení – D’ESI Sí
