Per María Inés Alvarado* DDF
Els conceptes erronis que la setmana passada va exposar el ministre de Justícia de l’actual govern davant d’una comissió en diputats, demostren no només el desconeixement de les lleis que donen forma al marc normatiu argentí sinó també la desinformació que tenen sobre qüestions d’índole biològica amb relació a l’Educació Sexual Integral (ESI). Per això, a la columna d’avui, crec necessari aclarir alguns conceptes per continuar apostant per una educació que comporti promoure una informació precisa, clara i sense prejudicis.
En primer lloc, respondré una sèrie de preguntes:
De què parla l’educació sexual integral? De tots els aspectes que travessa la vida de les persones: del plaer, dels afectes, de la comunicació, del cos biològic, de la cultura, de l’ètica, de la capacitat procreadora.
Per què és necessària la seva aplicació a les escoles? Perquè posa en acció el marc legislatiu internacional i nacional que Argentina posseeix i promoure, així els drets humans, garantits a la Llei Nacional de Protecció Integral dels Drets de Nenes, Nens i Adolescents N°26.061, la Llei de Matrimoni Igualitari N°26.618 , la Llei de Protecció Integral per prevenir, sancionar i eradicar la violència contra les dones N°26.485, la Llei d’Identitat de Gènere N°26.743, la Llei Micaela, de capacitació obligatòria en temàtica de gènere en la funció pública, N°27499 i Llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs N°27.610.
Què implica Educar en sexualitat? Implica aprendre a expressar emocions i sentiments, reconèixer i respectar valors com l’amistat, l’amor, la solidaritat, la intimitat pròpia i l’aliena; aprendre a cuidar-se i a cuidar els qui ens envolten, i entendre que el terme sexualitat transcendeix àmpliament l’exercici de la genitalitat.
Quina importància té la perspectiva de gènere? És una postura filosòfica que ajuda a entendre la manera com dones i homes es relacionen entre si des d’una construcció social i cultural que es dóna a partir de la diferència sexual, plantejant justament en quins espais de socialització es produeix la discriminació sexe-genèrica que promou la discriminació, les desigualtats i lexclusió cap a dones i diversitats.
En segon lloc, cal aclarir alguns conceptes:
Sexe: És el conjunt de característiques físiques, biològiques, anatòmiques i fisiològiques amb què neix cada persona i que la medicina defineix com a home o dona. El sexe el determina la naturalesa a partir de les hormones sexuals i dels òrgans sexuals diferenciats que serveixen per donar plaer i per a la reproducció. Per segles només s’acceptaven dos sexes, però des dels estudis de gènere, el reconeixement de la intersexualitat va posar en perill aquesta dualitat i avui sabem que podem trobar variants a allò biològicament concedit.
Gènere: És el conjunt de característiques socials, culturals, polítiques, psicològiques, jurídiques i econòmiques que les diferents societats assignen de forma diferenciada com a pròpies d’homes o de dones i s’atribueix a allò que es considera masculí o femení. Aquesta atribució es concreta a través de l’educació, l’ús del llenguatge, l’ideal de la família heterosexual, les institucions i la religió. D’aquesta manera, al llarg de la història de la humanitat, es va ensenyar als homes a ser forts, inquiets i independents i sense sensibilitat per plorar i les dones femenines, dolces, dependents i maternals, amb capacitat per tenir cura d’altres persones.
Sistema sexe-gènere: És la relació que s’estableix entre ambdós conceptes anteriors i s’usa per explicar que les persones que neixen dones han de comportar-se de forma femenina i els homes de forma masculina, sense importar l’ètnia o el lloc on visquin, ni com s’asseuen dins de la categoria sexual assignada en néixer.
Identitat: procés intersubjectiu que cada individu construeix i confirma a partir de diferenciar-se de les altres persones. Des d’abans de néixer se’ls encasella com a nen o nena i organitzen la seva experiència vital amb aquest gènere assignat a partir d’actituds, comportaments i jocs, però a mesura que va desenvolupant adopta l’expressió de gènere amb què s’identifica.
Diversitat sexual: Terme que fa referència a totes les possibilitats que tenen les persones d’assumir, expressar i viure la sexualitat, així com d’assumir expressions, preferències o orientacions, identitats sexuals i de gènere diferents en cada cultura i persona.
Sexualitat: És un aspecte central de lésser humà; abasta el sexe, les identitats i els rols de gènere, l’orientació sexual, l’erotisme, el plaer, la intimitat i la reproducció. S’experimenta i expressa en pensaments, fantasies, desitjos, creences, actituds, valors, conductes, pràctiques, rols i relacions. Si bé la sexualitat pot incloure totes aquestes dimensions, no totes són sempre experimentades o expressades. La sexualitat està influïda per la interacció de factors biològics, psicològics, socials, econòmics, polítics, culturals, ètics, legals, històrics, religiosos i espirituals. L’orientació sexual que cada persona expressa, es relaciona amb la manera com vol viure la seva sexualitat.
Finalment, i perquè no quedin dubtes, ningú no pot jutjar ningú per la manera com se sent i percep la seva manera de viure la sexualitat. No es poden rebutjar les diversitats ni les identitats sexuals, “que no s’alineen amb la biologia” perquè cap d’aquests termes no són sinònims. Com explica tan clarament la periodista Lenny Cáceres, editora d’aquest diari “La manca d’educació sobre qüestions de gènere i de sexualitat contribueix a la perpetuació de mites i malentesos. La ignorància pot portar a la manca de respecte i empatia cap a les persones LGBTIQ+. La manca de representació positiva de persones LGBTIQ+ a l’educació, els mitjans i altres àmbits socials pot fomentar la desinformació i la discriminació. Arran del patriarcat que encara persisteix a la nostra societat, les persones LGBTIQ+ poden ser vistes com una amenaça a aquestes estructures de poder tradicionals, cosa que provoca reaccions hostils”.
(*) Docent, comunicadora. Codirectora de L’ESI en joc.
Columnista de Diari Digital Femení – D’ESI Sí Es Parla
