OPINIÓ
Una de les coses que ens aporta fer anys no és més saviesa, que potser també, sinó perspectiva i la possibilitat d’aprendre dels errors i mirar part del recorregut fet amb ganes de millorar el que estem fent ara.
Fa molts anys que des de la xarxa feminista treballem per tal d’assolir la igualtat real (en drets, llibertats, oportunitats) però des de fa més d’una dècada una part d’aquesta xarxa participem activament en la construcció de la República Catalana. Volem una societat més lliure i socialment més justa des del reconeixement de la diferència i la diversitat però aquesta república no és la que defensa tothom.
Incorporar la perspectiva de gènere al procés constituent no és un desig d’un grup de dones, no, en cap cas. Nosaltres, dones feministes volem construir un país inclusiu amb el conjunt de la ciutadania i és per això que plenaris com el que s’ha celebrat aquets dimarts dia 17 de desembre al Parlament de Catalunya no haurien de ser una excepció, cada vegada que es parla de polítiques, de totes, econòmiques socials de salut empresarials, ha de ser d’obligat compliment per a poder dur-lo a terme que s’incorpori la perspectiva de gènere perquè tothom ha d’entendre que la República que hem de construir serà feminista o no ho serà.
I això es tradueix en pressupostos i línies estratègiques i voluntat ferma per transformar la realitat, plena de desigualtats insostenibles que travessen la vida de la majoria de les dones del nostre país.
Hem dit prou. Prou a discursos farcits de retòrica feminista i llista encertada de referents feministes. Prou de legislacions i plans d’acció sense dotació pressupostària o amb pressupost insuficient ni sense sancions davant l’incompliment de mesures i normatives. Prou davant les constants vulneracions de drets, la impunitat que tothom gosa exhibir, ja sigui contra els drets individuals com els col·lectius, contra les dones i contra el poble de Catalunya. Prou de violències entrellaçades que han fet efectiva la més vergonyant degradació de la democràcia a l’estat espanyol des de que es va estrenar el règim del 78.
Els drets, es defensen tots. Els drets, es defensen per a totes. El nostre estar al món no es pot compartimentar, i és que la interseccionalitat és això, resistències múltiples davant les opressions múltiples que ens travessen. Podem sentir-nos més interpel·lades per l’explotació laboral que patim moltes, la majoria migrants, o per l’emergència climàtica, o per la sobre representació dels homes arreu, o per les violències sexuals, institucionals, policials, estatals…, o per l’exercici de la nostra sobirania al llarg de la nostra vida fins i tot per a decidir morir dignament, o per la repressió política i/o militar que pateixen les dones per anhelar la llibertat del seu poble, o per l’anul·lació de la dignitat de les dones empresonades, o per la sanitat i l’escola públiques inclusives ….Sigui quina sigui la lluita, totes sumen en la lluita radical i global contra el patriarcat.
Aquest cap de setmana, la presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell, jutjada i condemnada per un delicte que no existeix, així com la consellera Dolors Bassa i la resta de presos polítics, ens explicava com ajuda les altres internes perquè vol que com a mínim el seu pas per la presó “serveixi per millorar les seves vides, el seu dia a dia i la seva autoestima; perquè són delinqüents, però la immensa majoria també són víctimes”. Doncs bé companyes, això també és construir república, república feminista, perquè ella ho sap i ho diu, perquè nosaltres treballem i lluitem per tal aquesta sigui la crida: serem república feminista o no serem!
