L’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) va convidar ahir Senén Florensa, secretari general d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, a un esmorzar de treball amb periodistes presidit per Teresa Carreras a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Florensa va exposar les línies de treball amb l’objectiu d’assolir la coordinació del conjunt de l’actuació exterior a través de la seva secretaria general. Per tal de donar major efectivitat i eficàcia a la política exterior catalana s’ha creat un comitè de seguiment, format pels directors generals dels departaments, per coordinar a tots els organismes que treballen en aquesta àrea de govern. Dins d’aquesta política la prioritat se situada a Europa, on Catalunya juga un paper important i destacat en organismes com el Comitè de les Regions de la Unió Europea (UE), els Quatre Motors i l’euroregió que agrupa les regions i autonomies situades a ambdues bandes del Pirineu oriental.
Un altre dels eixos bàsics de la política exterior catalana és la importància de la Mediterrània i aquí l’aposta és per la Unió per a la Mediterrània (UpM) que té el seu secretariat establert a Barcelona. “Sota l’impuls de França, la UpM ha renacionalitzat la política mediterrània europea quan el nostre interès és que es recomunitaritzi, és a dir, més que dependre dels estats, que depengui de Brussel·les, en la seva part europea”, va dir Florensa als periodistes. Ell va expressar la seva alegria amb el nomenament del diplomàtic marroquí Youssef Amrani com a nou secretari general de la Unió per la Mediterrània (UpM), després de la reunió d’alts funcionaris dels 43 països de la UpM que ha tingut lloc a Barcelona. Amrani, que va ser cònsol a Barcelona de 1992 a 1996 i coneix bé la ciutat barcelonina, prendrà possessió del càrrec l’1 de juliol i fins ara era el número dos del ministeri d’Afers Exteriors del Marroc.
La UpM agrupa els vint-i-set estats de la UE i tots els altres estats riberencs de la Mediterrània que no formen part de la UE, amb l’objectiu que els europeus ajudin al desenvolupament i, per tant, a l’estabilització política, dels pobles del Nord d’Àfrica i l’Orient mediterrani.
Pel que fa al Tractat de Lisboa, Florensa va dir que “és una peça bàsica que s’està desenvolupant de manera progressiva i estructural i que a través del Servei Exterior comú articula una política exterior de la UE que tendeix a integrar les diverses ambaixades dels estats membres en una de sola, comunitària. Els grans estats europeus continuen i continuaran amb les seves ambaixades pròpies, a més a més de la comunitària, en els estats on tinguin un major pes i influencia política i comercial”.
Florensa també va ressaltar la importància de fer lobby a Brussel·les per segons quins temes, ja que anem cap a un sistema més complex a les relacions internacionals i desapareix el monopoli dels estats a les relacions exteriors, degut a l’actuació de organismes no estatals, com les ONG i d’altres. Es mantindrà el suport als casals catalans, que tenen funcions diverses segons els estats on estan implantats. A la cooperació pel desenvolupament no es canviaran les actuals prioritats geogràfiques ni les sectorials “ja que aquesta política és un reflex dels interessos interiors de Catalunya”, va comentar Senén Florensa.
Més diners per a la política europea de Veïnatge
El president de la Comissió Europea, Jose Manuel Durao Barroso, ha fet les declaracions següents sobre l’adopció de 1.240 milions d’euros addicionals per a la Política Europea de Veïnatge, just abans de la Cimera del G-8 – una resposta al moviment Primavera àrab i a les aspiracions dels nostres veïns d’Europa oriental: “La Comissió Europea ha decidit avui augmentar el finançament de la Política Europea de Veïnatge de 1.240 milions d’euros, de manera que el suport total de la UE als nostres socis del Sud i l’Est puja fins a prop de 7.000 milions d’euros durant els propers dos anys”, ha declarat Barroso.
El president de la CE ha afirmat que “això és molt més que un compromís de diners extra. És una expressió tangible del nostre compromís amb les reformes dels països socis. I demostra que ens prenem seriosament el nostre desig d’ajudar a aquells que aspiren a la llibertat política i a un futur millor. Això forma part del nostre interès comú. Tots compartim un futur. Si promovem la democràcia i el desenvolupament, promourem l’estabilitat i evitarem la inestabilitat. Necessitem establir condicions més clares i donar “més a canvi de més”. Un exemple concret és la creació d’una Fundació Europea per la Democràcia, dedicada a donar suport als canvis democràtics a l’entorn dels nostres socis. També es crearà un Fons per al Societat Civil, per tal d’enfortir el paper polític dels actors no estatals, com ara les organitzacions no governamentals o els interlocutors socials. L’ajut per sí mateix no és la resposta als desafiaments socioeconòmics dels nostres veïns. Hem de fer més per impulsar el creixement i l’ocupació. Impulsaré els acords de lliure comerç, les concessions específiques i instal·lacions intel·ligents d’inversió. Amb aquesta situació hi podem guanyar tant nosaltres com els nostres socis”.
