L’Estat està en deute amb les dones. Els governs federal, estatals i municipals continuen estant en deute amb nosaltres.
Sobretot amb les mares i les famílies víctimes de feminicidi, va dir Inés Castro Apresa en iniciar el 28 de novembre el Segon Congrés Feminista a Xiapas, Dones, Poder i Política.
“El color de la pell continua marcant les desigualtats entre les persones i si s’és dona, indígena i pobra, s’està en les escales socials més baixes”.
Amb la presència de dones de 16 estats del país, de totes les regions d’aquesta entitat i de quatre països va iniciar aquesta trobada, el primer dia de la qual va culminar més d’una hora després del que es preveia. “La Segona Trobada Feminista va voler ser modestament regional, però va depassar les nostres expectatives”, va afirmar la seva coordinadora.
Castro Apresa, coordinadora de la Trobada, va dir que la marxa del passat 19 d’agost va ser un important anunci del cansament de les dones enfront de la violència que vivim i la impunitat que enfrontem.
Va assenyalar que les joves van prendre els carrers, amb manifestacions de nou tipus i amb la participació massiva d’adolescents, que van omplir les xarxes socials per a la denúncia i amb la convocatòria, la qual cosa ha portat a pensar en una “quarta ona feminista”, de les que a Amèrica Llatina construeixen la seva pròpia manera de posar en marxa el “nosaltres”, que ha estat un producte històric.
Val a dir que la referència és 1969, quan es va definir per primera vegada, amb claredat i per les feministes, que allò personal és polític, 50 anys des que les dones ens convertim en nosaltres, a través de les nostres lluites comunes, per problemàtiques comunes.
No obstant això, després de 50 anys, les joves també han començat a construir eines noves per a combatre les violències que vivim: la performance, el teatre, l’art, són algunes d’aquestes eines.
No existim les dones en general, va afegir la investigadora, qui es va referir a les condicions de vida de les dones de pobles indígenes i afromexicanas. “El color de la pell continua marcant les desigualtats entre les persones i si s’és dona, indígena i pobra, s’està en les escales socials més baixes”. Va agregar que a Xiapas les dones guanyen (les eleccions), però no governen.
En la cambra de diputats, les dones representen 48.4 per cent; al Senat, 49. 2 per cent; hi ha més dones secretàries que en cap govern previ, la qual cosa ha posat a Mèxic en el quart lloc mundial pel nombre de dones en la cambra baixa i en el primer lloc en el món per la seva presència al Senat, fins i tot per damunt dels països nòrdics que per molt de temps van ser el prototip. D’igual forma, va dir que aquest país ocupa el lloc 16 de 180, pel nombre de dones en càrrecs ministerials.
No obstant això, va assenyalar que a Amèrica Llatina només hi ha hagut 10 presidentes en 45 anys i va sostenir que a Mèxic es requereix “ja una presidenta” i una governadora a Xiapas.
Després va plantejar que, malgrat tot, podria semblar que avançàvem a passos ferms, no obstant això, avui no hi ha una sola presidenta a la regió. Si ens atenim a les xifres de les dones en el poder legislatiu i a l’avanç de dones al capdavant de les presidències municipals a Mèxic, podríem preguntar-nos: la paritat en aquests nivells va arribar per a quedar-se? I va qüestionar la relació que guarda la violència política de gènere amb el poc avanç de les dones, on forces conservadores busquen una altra vegada frenar-nos.
Què ens falta en l’escenari polític?, va preguntar i es va respondre que més feministes en càrrecs d’elecció popular i presa de decisions en tot el país. I que això té tot el sentit en el Segon Congrés Feminista a Chiapas.
Va dir que allí, al costat d’altres entitats germanes, es manifesten milers de veus feministes contra la violència de gènere i els feminicidis contra dones i nenes. Allí, com en altres entitats, estan a favor de la destrucció del patriarcat. I va assegurar que aquest Segon Congrés podria ser una pedra angular davant aquesta lluita emergent de totes les dones, escoltades des de les seves pròpies veus.
Al tancament del seu discurs, Inés Castro Apresa va preguntar: És possible la convivència dels feminismes i les feministes entre nosaltres i de nosaltres amb el pluralisme polític partidari? I encara que moltes van respondre que sí, ella va aclarir que la resposta o les respostes les donaran totes les dones.
“La meva es resumeix en la preservació de l’autonomia dels feministes i les feministes al costat de les millors aliances necessàries i impostergables”, d’una altra manera, va afirmar, no hi haurà més feministes en càrrecs d’elecció popular.
Reconeixements
Les organitzadores del Segon Congrés Feminista a Xiapas van reconèixer el treball i contribució de la vulcanòloga de la Universitat de Ciències i Arts de Xiapas Silvia Ramos; la consellera electoral Laura León Camacho, qui en el procés electoral passat va defensar el principi de paritat juntament amb organitzacions com Repari.
Reconeixements també a l’escriptora Socorro Trejo Sirvent, qui des dels anys 90 va recuperar el treball de les poetes i escriptores chiapanecas i a l’advocada feminista Martha Figueroa Mier, directora del Col·lectiu de Mujeres de San Cristóbal de las Casas, qui ha desenvolupat 30 anys de lluita en la defensa dels drets humans de les dones.
Figueroa Mier, qui al matí va col·locar una creu rosa amb la llegenda #JusticiaParaSol i una fotografia de María de Sol Cruz Jarquín, assassinada a Juchitán de Saragossa, Oaxaca, fa gairebé un any i mig, va dir que més que una defensora i una acompanyant, les assassinades són les seves filles, germanes i companyes.
Per això, va dir, “porto la memòria de Sol, la nostra Solecita que continuarà viva mentre continuem reclamant justícia per a ella”.
Enfonsarem el patriarcat, va indicar, perquè és el mínim de la justícia que li devem a gairebé tres mil dones assassinades i a més de 20.000 desaparegudes.
L’única feminista no xiapaneca que va ser reconeguda és la periodista Soledad Jarquín Edgar, pels seus més de 30 anys de treball periodístic a favor de les dones. Després, la periodista va oferir la conferència Periodisme Feminista, avanços i reptes.
