Al llarg de l’arxipèlag cubà i la seva història, la ciutat de Santa Clara ha estat i encara es reconeguda com l’epicentre de la cultura LGBTIQ+. Si bé des de la dècada del noranta del segle passat compta amb l’existència d’ “El Mejunje” –centre cultural fundat per Ramón Silverio el 26 de gener de 1985, amb un propòsit inclusiu de totes les diversitats (no exclusivament sexuals) existents a la nostra societat —, en un sentit estricte, la ciutat no va estar vinculada a l’activisme lèsbic fins endinsats els anys 2000.
Després del sorgiment de la Xarxa Nacional de Dones Lesbianes i Bisexuals, associada al Centre Nacional d’Educació Sexual (Cenesex), a partir del 2002 es van crear grups que van integrar aquesta xarxa a diverses províncies del país, entre ells, el grup Labrys, conformat el 23 d’agost de 2013 a la província de Villa Clara i actualment activa a la seva capital, Santa Clara.
En un inici, Labrys es va implicar en la promoció de salut i prevenció d’infeccions de transmissió sexual (ITS) i VIH/sida, així com en el treball amb altres xarxes socials comunitàries també vinculades al Cenesex, fonamentalment, les xarxes HSH (orientada a Homes que practiquen Sexe amb altres Homes) i TransCuba (encaminada a les persones trans, parelles i famílies). Aquesta col·laboració ha estat i continua sent de creixement i ens ha ajudat a enriquir les nostres perspectives; així mateix, totes dues xarxes, en posseir una trajectòria i experiències prèvies, van fungir de guies en els primers passos.
Tot i això, va arribar un moment en què es va fer imperant la necessitat de reorientar el nostre activisme al subjecte que ens era propi, a la dona que estima una altra dona, ja que en establir certa simbiosi amb aquestes xarxes, vam perdre el nostre objectiu principal: visibilitzar la existència de les dones lesbianes i bisexuals, les seves problemàtiques i demandes socials.
Precisament, durant la pandèmia global de Covid-19, la pausa obligatòria i les quarantenes ens van oferir l’oportunitat de pensar com reenfocar l’acompliment del grup, quines noves fites traçar-nos, quines activitats realitzar… En aquest context, comencem a portar l’activisme a les xarxes socials, fundant grups, pàgines i canals de Labrys a Facebook i Telegram, així com perfils a Twitter, Instagram i Pinterest.
En incorporar-nos a les xarxes, visibilitzem la nostra feina i accedim a un nombre més gran de persones que habiten diversos escenaris. Un altre resultat aconseguit mitjançant la tecnologia i Internet ha estat la cerca, gestió, elaboració i difusió de materials afins als nostres propòsits i anhels, dins de l’activisme. Gràcies a això, avui comptem amb infografies, llibres i audiovisuals que, altrament, no hauríem pogut obtenir.
D’altra banda, un dels reptes que roman –juntament amb el fluctuar d’integrants– és sumar membres presencials, que es comprometin i assisteixin a les convocatòries. Una limitació que afecta la nostra tasca i servei és l’absència d’un local destinat a Labrys, on, a més de ser fàcilment accessibles per a les persones que necessiten ajuda i/o assessorament, puguem fer les reunions mensuals, trobades que promoguin la socialització i cohesió grupal, a més de tallers propis de capacitació destinats als nous integrants i que garanteixin una constant superació en la nostra formació com a activistes, no només quant a l’adquisició d’informació, sinó també al maneig dels coneixements pertinents i al desenvolupament d’habilitats comunicatives per transmetre’ls.
Tot i així, hem aconseguit integrar-nos a propostes comunitàries i acadèmiques de conjunt amb les xarxes HSH i TransCuba, i l’Articulació Juvenil de Villa Clara. Exemple d’això van ser les activitats coordinades pel Mes de la Història LGBTQ+ a Cuba, organitzades el mes de maig del present any, i la trobada sociocultural i feminista pel 8 de març, realitzada al Parc de les Arcades de la ciutat. Un èxit de Labrys en aquest aspecte ha estat reprendre l’espai de cinema debat “Segona pell”, creat per la crítica de cinema Ileana Margarita Rodríguez Martínez i que s’enfoca en l’abordatge de materials vinculats a les temàtiques de la sexualitat i el gènere, en totes les dimensions. Aquest espai sessió el darrer dimecres de cada mes, al Cinema “Camilo Cienfuegos”, amb la presentació dels films a càrrec de Laritza Perez Rodriguez, que exerceix de Coordinadora del grup actualment.
Fira comunitària a la facultat de Ciències Socials de la UCLV, pel Mes de la Història LGBTQ+ a Cuba. Foto: cortesia de l’entrevistada
Incentivades per la idea d’explorar altres formes d’activisme relacionades amb les Arts, totes dues –coordinadora i facilitadora– vam decidir compondre un fanzine amb una perspectiva feminista, mitjançant el qual promoure la cultura lèsbica, en la màxima extensió, amb un caràcter polític eminent. En un primer moment, havíem concebut el fanzine amb una perspectiva feminista, mitjançant el qual promoure la cultura lèsbica, en la seva màxima extensió, amb un caràcter polític eminent. En un primer moment, havíem concebut el fanzine com una expressió grupal, una proposta inherent a Labrys; no obstant, a poc a poc li vam anar afegint nous camins, desitjos… I després de comprendre les oportunitats i alternatives que ens brindava, vam resoldre apostar per una cosa més gran. D’aquesta manera, va sorgir “Com_una hereje”: un projecte cultural independent, la principal manifestació del qual consisteix en un fanzine homònim.
El fanzine Com_una hereje té una periodicitat mensual. A la seva estructura, cada número conté una portada de la nostra autoria, una nota editorial i tres seccions: “LES Irreverents” és la primera i està destinada a temes que tributen a la història de les lluites lèsbiques; “Sobre l’oblit”, la segona secció —en honor seu, porta el títol del poema homònim d’Ada Elba Pérez Rodríguez, poeta i artista cubana, molt nostra— convoca al rescat de la literatura escrita per dones i comparteix els seus escrits; finalment, “Luna Roja” és una secció que pretén exposar i qüestionar políticament múltiples assumptes i problemàtiques de salut que repercuteixen en les dones.
Enfront del nostre anhel inicial de repartir els exemplars del fanzine en físic i sense cap remuneració econòmica, hem trobat una dificultat tangible: la impossibilitat d’adquirir recursos fonamentals per a la seva confecció, com ara impressores, tinta i fulls de paper. A això s’hi afegeix una altra barrera: les complexitats legals per difondre publicacions seriades d’aquest tipus al país, ja siguin en format físic o digital.
Per aquesta raó, hem recorregut a les xarxes socials per complementar la nostra feina. Aquí han nascut noves seccions, com ara “Ofrena” (títol que fa homenatge a Liuba María Hevia, cantautora cubana), en la qual reivindiquem la tasca de dones cubanes i la seva rellevància per a la cultura —en el sentit més ampli de la paraula. També hem inclòs un espai de formació per a les lectores: “Lectures impostergables”. Aquest té com a objectiu contribuir al desenvolupament d’un pensament crític a través de les lectures d’assajos i discursos de dones que lluiten contra l’ordre social cis-heteropatriarcal, des de diversos contextos i realitats. També hem sumat l’elaboració d’altres escrits propis, principalment, ressenyes literàries i textos sobre la vida i l’obra de dones en les arts.
Els nostres somnis són infinits. De moment, en ser un projecte molt jove i comptar només amb nosaltres dos com a co-creadores, editores, redactores, investigadores i altres funcions, Com_una hereje avui esbossa algunes metes per al seu creixement. En primer lloc, estem teixint la idea de confeccionar un fanzine similar orientat a les nenes. En aquest cas, amb elles no podem escatimar en la difusió física d’aquest, doncs durant la infància cal encara més del contacte sensorial per a l’apreciació de les arts. Per tant, mentre busquem i gestionem els recursos, anem concretant les formes i els continguts que caracteritzaran aquest nou fanzine. També pretenem fer tallers presencials i “trobades” feministes on, més que debatre la teoria, aquesta es construeixi a partir de les experiències de les dones en la seva quotidianitat.
Tenim, a més, el propòsit a llarg termini de convertir-nos en un espai de difusió per a les obres de dones artistes i escriptores cubanes, així com fer convocatòries i premis literaris anuals. Finalment –i molt significatiu per a nosaltres–, cultivem el desig de crear un arxiu que rescati la cultura lèsbica i la història de dones que han estimat altres dones dins de l’illa. Inspirant aquest anhel, Santa Clara guarda la constrenyiment d’alçar-se com a torxa violeta, porta la urgència de saber-se heretge i sorora. Per això, haurà de convocar molts aquelarres… Haurà d’esdevenir ciutat «amora».
