OPINIÓ
Fa un mes que coneixem la sentència del Tribunal Suprem de l’Estat espanyol del 14 d’octubre. Una sentència terriblement injusta, un disbarat que va contra els drets i llibertats de tothom de manera flagrant.
Una sentència amb la que l’estat espanyol pretén tenir tancades a la Presidenta del Parlament Carme Forcadell 11,5 anys per haver garantit la llibertat d’expressió al Parlament i a la consellera Dolors Bassa 12 anys, per haver participat en el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre 2017. Una sentència castigadora a tot el govern empresonat i els referents socials de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural amb intenció de ser exemplaritzant i atemorir a tota la població que qüestiona l’estatus quo, més enllà del moviment per la independència de Catalunya.
Un mes on el rebuig de la ciutadania a la sentència s’ha estès arreu del país, amb protestes populars de gran repercussió que ha desfermat una nova onada repressiva amb actuacions intolerables per part dels cossos policials. És inadmissible que les policies, siguin quines siguin, ataquin i criminalitzin la gent en l’exercici de drets fonamentals i utilitzin armes especialment prohibides a casa nostra com les bales de goma, es saltin els protocols d’actuació i tinguin comportaments vexatoris i masclistes, i ningú assumeixi responsabilitats davant aquests excessos policials amb centenars de persones ferides, detencions i empresonaments arbitràries.
Com diem a Dones per la República, “No atorguem legitimitat a una sentència que condemnant-les a elles, ens pretén condemnar a totes, que vulnerant els seus drets a la llibertat d’expressió, de reunió, de manifestació o de sufragi actiu vulnera els drets del conjunt de la població, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat espanyol. No reconeixem que tramitar un debat parlamentari, facilitar que la ciutadania exerceixi el seu dret inalienable a decidir el seu futur a través de les urnes o manifestar-se al carrer siguin delictes.”
Estem en moments complexes i foscos però cal seguir endavant i posar llum i cal exigir responsabilitat i professionalitat a tota la gent de la política professional. El judici, la sentència, la campanya electoral pel 10N són un descrèdit de la política per la gran irresponsabilitat mostrada amb la construcció de relats de violència, vulneració de drets, atiar l’odi, i pretendre convertir el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, en un problema de convivència a Catalunya. No és això. De cap manera.
Davant la incapacitat d’afrontar la realitat del conflicte polític caldria plegar i deixar pas a altres persones que tinguin disposició d’avançar i resoldre’l des de la política. Prou de menystenir tractats internacionals signats com són la Declaració Universal de Drets Humans de 1948 (El dret a la desobediència civil i la resistència pacífica contra l’opressió i el dret a l’autodeterminació dels pobles i el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de 1966 (dret a l’autodeterminació dels pobles). Els drets ho són per tothom, no per una part o per quan ens convenen.
I mentre arriba ( o no) la resposta des de la política, la resposta de la ciutadania és ferma: rebuig davant les injustícies i drets vulnerats i, solidaritat i suport amb totes les represaliades i les seves famílies.
Tot el suport a les preses polítiques Carme Forcadell, Dolors Bassa, Laura Solé i l’Andrea (empresonades en aquests dies de protestes per la sentència i encara no alliberades) i a tots els presos polítics empresonats el 23S i durant les protestes a la sentència. Tot el suport a les encausades que esperen judici (la mesa del parlament, la sindicatura del referèndum, el comandament policial de 1 d’octubre). Tot el suport a les exiliades i exiliats, a totes les detingudes i detinguts, a totes les persones represaliades.
Cal l’aturada de la repressió i la violència policial i l’anul·lació de tota la causa judicial contra Catalunya!. Llibertat preses polítiques!
