La proposta d’Andrés Caminos i Gadiel Sztryk, Inestable, guanyadora de la Bienal de Arte Joven de Buenos Aires s’ha presentat aquesta setmana a la Sala Villarroel. Ja només queden quatre representacions*. Sembla mentida però, t’hi pots fer un tip de riure sense que hagin caigut en cap estereotip ni masclista, ni racista.
Teatre de diàlegs permanents, amb l’assistència de direcció de Manuela Bottale i Marianela Faccioli. Una hora trepidant amb poquísims talls a escena i una varietat de temes incontables sobre: pors, angoixes, fòbies, obsessions… des d’una perspectiva crítica i amb molt, molt d’humor.
Una estrena a Barcelona amb la sala plena de gom a gom amb un públic argentí i català o català i argentí (dificil de quantificar) de totes les edats, de joves a gent gran i força gran, que només parava de riure en els moments que un fosc manava la transició temàtica.
I tots i, sobre tot, totes podem riure a ple, ja que fins i tot amb les ulleres liles ben posades (de la crítica teatral des de la visió de gènere) no et fan patir en cap moment.
Preguntant a una parella jove a la sortida, deia -argentina ella- que s’havia petat de riure amb tanta psiconàlisis de la quoatidianitat i – català ell- s’hi referia així: “M’ha agradat perqué és molt intensa i frenètica, potser massa, però en ser una hora t’ho passes molt bé”.
El que deiem doncs, riure sense que causin cap curtcircuit a la intel·ligència de l’assistència. Irreverents, ridiculs, desmenagats…els Sutottos amb Inestable visquent en paranoia a cada racó de casa seva, a cada racó de les vides de la gent.
*Les representacions de dimarts 19 i dimecres 20 i les del dimarts 26 i dimecres 27, totes a les 22h 30m.
