Es multipliquen els repudis i les causes judicials contra Editorial Perfil* per la portada de la revista Notícies del 8 de setembre titulada “El goce de Cristina“, en la qual apareix una caricatura de la presidenta de la Nació en un moment privat d’èxtasi sexual. No és la primera vegada que Editorial Perfil reprodueix continguts misògins i ja té una causa iniciada per aquest tema.
Un cop més la Revista Notícies utilitza la figura de la presidenta de la República per generar una tapa provocativa que li generi vendes. I un cop més editorial Perfil comet abús de la violència mediàtica amb el mateix objectiu.
Després d’anunciar el 2006 que potser tenia trastorn de bipolaritat psiquiàtrica, i per tant no era apta per governar, i el 2010 afirmar que “pegar” era un negoci per propis i alienes, inclòs el seu marit Néstor Kirchner, Revista Noticias acaba de publicar una notícia de portada anomenada “El goce de Cristina-Piscoanálisis de la cadena permanente” en un article que pretén ser un assaig sobre els vincles entre sexe i el poder qualifica la presidenta com “sensual” i “procaç “, posseïdora de” la sexualitat dels poderosos “(qui sap què voldrà dir, però a més és dolent?) i s’ il·lustra amb imatges caricaturitzades de la presidenta en escenes sexuals extretes del vídeo Un mensaje más, de la banda de rock The Rockadictos.
Revista Noticias forma part dels productes d’Editorial Perfil, la mateixa que té iniciada una acció col·lectiva a Rosario per violència mediàtica en relació a la portada de la revista Caras de l’any 2009 en què la model Victoria Vannucci va fer un seminú, ensangonada i envoltada amb filferros de pues, banalitzant la situació de violència de gènere de la qual deia haver estat víctima per part del seu ex marit el “Ogro” Fabbiani. És la mateixa editorial que el 2008 va publicar en l’edició digital de la revista Hombres el “Test Tyson” en què es proposava als homes una avaluació perquè determinessin, amb orgull, com de violents eren amb les seves companyes. De fet, és la mateixa editorial que lucra amb la cosificació de les dones com a objecte sexual a través d’aquesta revista. La mateixa editorial que està dirigida per Jorge Fontevechia, un home que no amaga la seva misogínia, com a perla il·lustrativa espot llegir Ser poronga on mesurava a Cristina Fernández i Elisa Carrió amb la vara del fal·lus més llarg.
L’article del 8 de setembre qüestiona característiques del lideratge de la presidenta (submissió d’altres persones, autoritarisme, ús excessiu de la cadena nacional, entre d’altres) a través de qualificacions humiliants com “procaç”, terme definit pel diccionari Maria Moliner com algú “desvergonyit, groller i insolent” i fins i tot “indecorós i indecent”; fa paral·lelismes forçosos, com dir de ser “temuda i adulada. Poderosa com mai. Atractiva en la seva edat. Sola en la seva vida privada. Desinhibida i espurnejant”, parla de” la sexualitat dels poderosos”, assimila el que caracteritza com “poder excessiu amb el gaudi de la sexualitat”, i, sobretot, utilitza uns pocs gestos públics de la presidenta, i del vídeo dels Rockadictos, per conjecturar sobre la sexualitat de la mandatària, un àmbit que pertany a la seva privacitat i no té relació amb la seva funció pública.
Repudis
Des de la seva sortida al carrer, la nota va generar repudis de tot tipus. La Unión de Trabajadores de Premsa de Buenos Aires (UTPBA) i el seu Observatorio de Medios van rebutjar “les crítiques i objeccions que -en el cas de la utilització de la cadena nacional per part de la primera mandatària-desborda el tema en qüestió en assimilar grollerament una manera de comunicació (que es pot rebutjar o acceptar lliurement) amb l’exercici d’un tipus de sexualitat, degradant la condició de dona amb la utilització d’estereotips de gènere “. La Xarxa PAR-Periodistas de Argentina en Red Para un periodisme no sexista- va assenyalar en un comunicat: “Rebutgem aquest procediment que despulla l’absència d’arguments, el menyspreu per la política, l’odi visceral a un corrent polític i les seves tradicions, i per sobre totes les coses l’odi i el menyspreu a una dona pel fet de ser-ho “. Dones integrants de la Red Informativa de Mujeres de Argentina (RIMA) també van manifestar en un comunicat el seu “rebuig a la publicació d’Editorial Perfil i a la portada de Noticias perquè lesiona -no només a la presidenta de la República- sinó a tot el col·lectiu de dones posant de manifest la violència simbòlica i mediàtica a través d’un mitjà de comunicació de circulació nacional “. Altres organitzacions que van emetre comunicats similars o es van adherir a més a més dels esmentats van ser Comisión Nacional Coordinadora de Acciones para la Elaboración de Sanciones de Violencia de Género –CONSAVIG-, la Brigada contra la Violencia Machista, un grup d’ editors periodístics bonaerenses, la Central de Trabajadores de la Argentina (CTA), el Movimiento Evita, Mujeres Nuevo Encuentro, Todas con Cristina, Federación de Tierra y Vivienda (FTV), Mujeres Carta Abierta, Las Justas, SUTEBA, UTE, Movimiento Territorial de Liberación (MTL), Federación Juvenil Comunista, Católicas por el Derecho a Decidir, integrants de la Campaña Nacional por el derecho al aborto legal, seguro y gratuito, Raíz Social, Abogados por la Justicia Social (AJUS), Asociación del Personal Aeronáutico (APA), Centro de Estudios Mujeres y Trabajo (CEMyT), FTU, OSL, Comisión Política Iglesia dimensión de fe, Pueblos del Sur, Tendencia Nacional y Popular, i Agrupación Pocho Lepratti de ATE.
Perla Prigoshin -advocada feminista i coordinadora de la CONSAVIG-, Norma Chiaparrone -també advocada feminista- i Fabiana Túnez -integrant de l’Asociació Civil La Casa del Encuentro- van anar més enllà i van presentar una empara judicial contra l’editorial, igual que les legisladores nacionals Juliana Di Tullio, Diana Conti i Teresa García (les mateixes que tres anys enrere van iniciar una causa similar contra el diari Clarín (llegiu article de Comunicar Igualdad ). Tots dues empares assenyalen la discriminació i vulneració dels drets humans de les dones, no només de la presidenta, i insten una rectificació per part de la revista.
En la presentació de Prigoshin, Chiaparrone i Túnez es van incloure per definir els fets part del comunicat de la Brigada contra la Violència Masclista sobre el tema que deia: “Entenem que aquesta publicació injúria no només a la persona de la presidenta sinó a les dones en general en assimilar l’exercici del poder de la màxima autoritat política de la Nació i les seves decisions sobre la modalitat de comunicació amb el poble al que representa pel 54, 8% dels vots, amb l’exercici d’una sexualitat a la qual, a més, valora pejorativament. D’aquesta manera, la publicació replica estereotips de gènere degradants cap a totes les dones donant a entendre que les dones en càrrecs polítics es comporten de manera inadequada en mostrar-les ‘desenfadades’, en tant que aquest és un comportament “sensual i fins procaç”, i , per tant, condemnable “.
Quant als drets vulnerats, en l’ empara s’esmenta la prohibició de discriminació, derivada de diversos tractats internacionals de drets humans, la Convenció de Belém do Pará (violència contra les dones), la Ley Nacional 26485 de protección integral para Prevenir, Sancionar y Erradicar la Violència contra las Mujeres en els àmbits en què es desenvolupen les seves relacions interpersonals, i es justifica perquè la comanda de rectificació present a l’ empara no vulnera la llibertat d’expressió. “Quins són els assumptes d’interès públic que mereixen les expressions gràfiques d’indubtable referència a la senyora presidenta, exhibint en actes de inequívoc contingut íntim o privat -com seria la demostració d’un acte de satisfacció sexual- ?” Es pregunten les autores, o “quina pot ser la preocupació pública compromesa en el presumpte gaudi que es descriu en sotmetre aquesta figura pública mitjançant l’esmentada publicació?” I després es responen: “Si no hi ha nexe, si les imatges no suporten o vehiculitzen l’escriptura, llavors, la flagrant desconnexió exhibeix la innecessarietat de les mateixes, ja que parlar bé o malament de la gestió pública de la presidenta, no té a veure amb la seva vida sexual, només la morbositat, el no respecte i l’ impunitat absoluta en l’exercici de la seva activitat periodística ho pot vincular. I si això és així, i ho és, és clar que s’ha concorregut el límit a l’exercici regular dels drets constitucionals que tenen els periodistes. Convinguem, que si el que s’ha volgut és desenvolupar una tesi científica entre el plaer i el poder, el resultat és tan pobre i groller, que ni tan sols mereixeria que dones preocupades i ocupades per la defensa dels drets de la dona com nosaltres, molestéssim a aquest poder de l’Estat, formulant la nostra reclamació “.
Tant la presentació de Prigoshin, Chiaparrone i Túnez, com la de les tres legisladores, poden ser subscrites per altres persones. De fet, les intendentes de Rosario –Mónica Féin -i la de Paraná-Blanca Osuna– ja s’hi van sumar.
Foto superior: Jorge Fontevechia, director d’Editorial Perfil.
