Una campanya pel matrimoni igualitari s’ha iniciat a República Dominicana amb discussions, reflexions i activitats enfilades a potenciar idees i arguments que, per ara, s’han mantingut a l’ombra i causat infinits patiments a milers de persones.
La campanya crida a “sortir de l’armari” i busca promoure el debat. Fins fa uns mesos semblava impossible que un 20 per cent entre un miler de persones enquestades estigués d’acord amb la formalització del matrimoni entre persones del mateix sexe i la conformació d’un nou tipus de família, amb els seus fills i filles.
Les dades es deriven d’una enquesta patrocinada pel programa radial Cuentas Claras, realitzada per l’empresa Newlink entre 1.023 adults i publicada a tota plana pel matutí El Día, el dijous 18 d’abril. Els resultats es bifurquen entre els que estan d’acord amb la unió, però no que es casin legalment; que sí que ho facin, però no se’ls permeti adoptar i criar, i multiplicitat d’altres variants.
En termes generals, el 55 per cent de les persones entrevistades aprova aquestes unions, però no la seva formalització legal, i el 50 per cent no l’aprova, entre els quals una cinquena part declara que ho fa per creences religioses.
Al marge d’enquestes i percentatges, la societat dominicana semblaria estar protagonitzant una obertura ideològica més d’acord amb el pensament social i polític del present, que també s’ha anat obrint pas en molts altres països. Això significaria el reconeixement del marc de drets humans i civils consagrats en instruments internacionals dels quals el país és signatari.
L’impuls a aquest tema en les últimes dues setmanes ha estat retroalimentat per comentaris, articles o notícies internacionals que informen del reconeixement del matrimoni igualitari a Nova Zelanda, Uruguai i França. Ja té juridicitat així mateix a Argentina i altres 10 països.
A diferència d’altres campanyes promogudes per grups socials i el moviment de dones, que han hagut de bregar amb una opinió pública tèbia i comunicadors discrets en el tractament de certs temes, sortir de l’armari en pro del matrimoni igualitari acapara titulars i s’imposa en la agenda dels mitjans amb un mínim de reaccions adverses.
N’hi ha que ho expliquen des la serena de modernitat que arriba a l’església amb el Papa Francisco i també els qui presumeixen que es tracta d’un nou aggiornamento del catolicisme, mentre mesuren opcions i escruten el futur.
Sigui com sigui, sembla ser un bon moment per posar-se al dia i avançar camí per construir ciutadania. Precisament, el moviment que ha convocat aquesta campanya és el de Ciudadania Activa de las Mujeres.
Cercar raons i arguments
Expressions com “això és delicat perquè et poden confondre “,” aquí és impossible que alguna cosa així s’aprovi “i altres variants van ser el resultat d’un sondeig de SEMlac que va trobar, sobretot, reserves i discreció.
Però moltes persones consultades reconeixen el dret de gais, lesbianes i transsexuals a contraure matrimoni, accedir als drets civils que aquest acte consagra des del punt de vista legal, poder formar família i compartir en parella la vida social.
Per a la acadèmica i periodista Isaura Cotes, l’afer no té doble raser. “Si és un dret relacionar-nos afectiva i íntimament amb qui desitgem, tal com s’ha establert en lleis i normatives, és un contrasentit posar límits a aquest dret”, ha assenyalat.
“Estaríem, doncs, davant d’un fals reconeixement del dret a la lliure opció sexual, si es manté la prohibició del matrimoni entre persones del mateix sexe quan volen unir-se per aquest vincle, perquè entenen que la seva felicitat està una al costat de l’altra”.
El anecdotari fets i sofriments que pateixen les parelles del mateix sexe, les incomprensions familiars, en col·lectius laborals i estudiantils, entre d’altres, indiquen que es tracta d’un tema polític i ideològic que s’ha d’avaluar com a tal.
L’analista Rosario Espinal va assenyalar en un article: “No és constitucional, i no pot haver-hi debat racional sobre drets civils amb qui cataloguen l’homosexualitat de malaltia o pecat, perquè és un criteri absolutista i excloent”. A manera de ridiculització, Espinal va delimitar: “Els pecadors i malalts tenen dret a casar-se sempre que sigui entre heterosexuals, perquè l’homosexualitat ha estat injustament elevada a pecat públic i a degradació social sense cap escrúpol”.
“Per què es parla de ‘destruir la família’ -reflexiona l’articulista Aizpún– si les famílies a les quals s’al·ludeix són les formades per heterosexuals, que es basten a si mateixos per destruir-se? Tenir ‘fills al carrer’ no destrueix la família? La llei nega els drets civils d’aquestes famílies? Els heterosexuals que destrueixen famílies tenen prohibit casar-se? En aquest debat, qui parla de sexe i qui de família? Si no tenen dret a tenir els mateixos drets … els homosexuals són ciutadans de segona? N’hi ha de tercera? “
Espais en la llei
L’advocada feminista Susi Pola, amb una tasca conseqüent en la defensa de les dones i els drets de les persones, ha donat suport durant anys el dret de les persones homosexuals a estimar-se i contraure matrimoni.
No va ser l’única però sí la que més va batallar per trobar una escletxa en les lleis dominicanes que permetés a Lorena Espinoza i Denise Paiewonski formalitzar legalment la seva relació de parella.
Ella ho va relatar així a SEMLac: “Això hauria volgut jo: haver pogut casar a Lore i a Denise! Només vaig poder donar-les-hi suport i assessorar-les en la confecció d’un acord, espècie de contracte entre particulars, intentant que ambdues es protegissin, en la seva comunitat de parella, de terceres persones que no reconeixen aquestes relacions. La que actuà com a notària de la signatura del contracte va ser Desirée de la Rosa i jo vaig ser una feliç testimonia d’aquesta unió, que segueix “vent en popa” amb els anys “, va detallar.
“Ho vaig fer sempre convençuda, abans i ara, que les persones tenen drets sexuals que han de gaudir i m’agrada donar suport a totes les parelles, en aquest sentit, per respecte i alegria de veure-les realitzades”
Amb elles diu haver tingut una doble motivació “perquè les conec, les vull i respecto molt. No sé si hi ha precedents de fer el contracte aquell, a mi ningú m’ho va demanar. Sent jo una heterosexual realitzada -tinc un matrimoni ‘en molt bona ona ‘des de fa 44 anys- m’agrada que les persones es realitzin també des dels seus diferents perspectives sexuals, que respecto i hi dono suport “.
Per l’advocada, l’imaginari social necessita desmuntar la imatge de “sagrada família” que té, però no es practica i és impossible de sostenir en la majoria dels casos.
“La majoria de les famílies dominicanes i en altres latituds, les famílies modernes, estan constituïdes per una diversitat de relacions que són sanes, en la mesura que faciliten el desenvolupament com cal de les persones. I ja sabem que els motlles que ens imposa la cultura patriarcal, sostinguts moltes vegades des de la doble moral, s’estan caient, precisament, perquè les persones estem entenent que tenim drets des que naixem i els estem reivindicant, sense vergonya i amb assertivitat “, va assenyalar.
Altres angles
Després de tants anys d’unió personal i de motivar persones i grups a sortir de l’armari, Denise Paiewonski i Lorena Espinosa, acadèmica una i artista plàstica l’altra, dominicana i equatoriana, respectivament, van aconseguir fa uns anys legalitzar la seva unió a tenor amb les lleis de la República d’Equador, que reconeixen el matrimoni entre iguals.
“La idea de sortir de l’armari ha generat criteris, en bona mesura sensacionalistes, des dels mitjans de comunicació. Però en el terreny concret no hi ha hagut figures prominents que s’assumeixin socialment en les seves preferències”, va explicar Paiewonski a SEMLac.
“Hi ha un munt de gent que no s’atreveix a sortir. Crec que cal començar a trencar el coll d’ampolla una vegada tret el tap”, va suggerir.
Les dues dones consideren que la profusió d’articles i mencions periodístiques responen a iniciatives individuals, si bé reconeixen que el poder del capital en la comunicació social al país no donaria sortida al que realment no es vulgui canalitzar.
“Això s’ha posicionat en els mitjans com una lluita per drets civils”, precisa Espinosa. “També està influint la diàspora”, delimita Paiewonski. “Molts dominicans que ja posseeixen pensaments més oberts estan pensant en les seves famílies aquí”.
Tant Lorena Espinosa com Denise Paiewonski i la resta de la comunitat LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals) a República Dominicana han estat víctimes reiteradament de repressió homòfoba, com quan van clausurar-les-hi un estand a la fira del llibre on es mostrava informació i volums sobre la no discriminació. Allò va despertar una gran solidaritat en favor d’aquest segment poblacional.
No obstant això, elles senten que aquest és un temps passat: “aquest és un procés que s’ha sedimentant, potser impulsat per esdeveniments internacionals”.
Elles no creuen, però, que pugui esdevenir causa popular que faciliti l’acceptació legal i ciutadana del matrimoni igualitari. Però Sergia Galván, la directora executiva de la Colectiva Mujer y Salud que bressola el moviment Ciudadania Activa de las Mujeres, promotora d’aquesta obstinació, considera que hi ha moltes coses que estan passant en molts països i que, a República Dominicana, poden generar conjuntures, ara impensades, propiciatòries per fer avançar algunes causes fins ara silenciades o fustigades.
