Rawan Albash
“Arribar a Europa ha estat un schock. No era allò perfecte que esperàvem”. Rawan Albash és una de les poques persones d’origen sirià –ella és siriana palestina- que explica públicament la seva realitat com a refugiada.
Va estudiar a Damasc. És periodista i traductora. Fa dos anys que va arribar a Barcelona i està força desencisada del tractament que ha rebut en aquest temps.
Com vas arribar a Barcelona?
En avió. Com la gent normal. Amb un visat concedit per l’ambaixada d’Espanya al Líban. Viatjar de Síria al Líban ara és molt difícil, quasi un somni.
Perquè vas sortir de Síria?
Per la guerra. La situació era molt complicada i insegura. Hi havia guerra. No hi havia treball. Vaig pensar que si podia viatjar fora de Síria podria començar una vida nova i després endur-me la família. Però la situació no és com em vaig pensar.
La teva família continua allí?
Sí, tota la meva família continua a Damasc, a Síria.
Com és la teva situació de refugiada?
Sóc palestina. El meu pare és palestí i la meva mare és de Síria. Sóc refugiada de Palestina i Síria. He estat tota la meva vida una refugiada a Síria. No puc tenir la nacionalitat de Síria. Les dones no poden passar la nacionalitat als seus fills.
Ser refugiada aquí no és fàcil, és molt complicat. Estava sola quan vaig arribar. No coneixia res. Només l’amiga que em va enviar la invitació perquè pogués sortir de Síria.
T’esperaves una Europa diferent de la que t’has trobat?
És com un shock. No és el lloc perfecte que pensàvem tots a Síria. Allí teníem el mateix que aquí però pensàvem que aquí seria diferent, més perfecte, més segur… No és veritat. Europa no és com pensàvem.
Quins plans tens pel teu futur?
Quan vull treballar i a les empreses m’ho demanen no sé què dir. No sé quins plans puc fer pel futur. No tinc cap idea d’allò que puc fer demà, per exemple. Estic esperant que acabi la guerra. Si s’acabés, tornaria. Vull tornar ara, però no puc.
