Responen cinc dones :
Carmen Talavera i Arlette Egea, Núria López, Pilar Farrero i Anna M. Comas García
Pertanyents a diverses associacions:
Associació de Dones Shakti Canyamars-Dosrius,
Associació de Dones de Cabrera de Mar,
SG Viladona,
Associació la Dona per la Dona de Sant Andreu de Llavaneres.
Entrevista a Carmen Talavera i Arlette Egea, de l’Associació de Dones Shakti Canyamars- Dosrius
Des de que fa un any es va crear la Federació d’Associacions de Dones del Maresme. En què ha millorat la vostra associació al relacionar-se de manera global amb altres de la comarca?
Fa molt poc que ens varem associar amb la Federació i encara no hem tingut temps de tenir contacte amb totes les associacions però al compartir totes les activitats que es fan, ens han donat noves idees per fer a la nostra associació.
Quins problemes compartiu les 11 entitats de dones?
El tema econòmic que penso que es comú en totes les entitats. No tenim prou diners per fer tot el que voldríem…
Quines avantatges trobeu en el fet d’haver-vos reunit en una federació?
Justament, conèixer tots els problemes que tenim totes les associacions de la nostra comarca i veure si entre totes els podem solucionar i sobretot saber que no estem treballant soles.
Projectes de futur? Queda molt camí per recórrer encara oi?
Continuant treballant amb dones i per les dones.
Quins problemes creieu que pateixen les dones del Maresme?
Creiem que són els mateixos que en altres comarques. La dona ha de compaginar la feina a casa amb la feina fora de casa i sempre estem lluitant per mirar de trobar la millor manera de fer la conciliació.
Entrevista a Núria López García de l’Associació de Dones de Cabrera de Mar
Des de que fa un any es va crear la Federació d’Associacions de Dones del Maresme. En què ha millorat la vostra associació al relacionar-se de manera global amb altres de la comarca?
La nostra associació ha trobat idees en activitats que han dut a terme altres associacions; per exemple, un taller sobre cuina on no hi ha un/a professor/a expert que explica com fer tal o qual sinó que entre les mateixes dones assistents es comparteixen dubtes, receptes i secrets culinaris.
També ens ha servit per a resoldre (o atrevir-nos a fer coses) com és el tema de presentar un projecte per buscar una subvenció. L’experiència d’altres entitats més veteranes en aquests àmbits ens ha ajudat força en el tema paperassa.
De totes maneres, senzillament el compartir experiències (positives i negatives) sorgides de les reunions de la Federació ja paga la pena.
Quins problemes compartiu les 11 entitats de dones?
Ninguna és igual que l’altra, hi ha que s’entenen molt bé amb l’admistració local, d’altres que no. Hi ha entitats on les dones són molt participatives, d’altres no tant.
Crec que el problema principal és -pura i senzillament- que se’ns tingui en compte. A l’ambit públic les associacions de dones lluitem per sortir de la casella “les que faran els pastisos (el càtering) a tal o qual aconteixement local”. També volem sortir de la casella “les associacions de dones són per a les dones que tenen temps per perdre i que s’avorreixen a casa”. Una associació de dones no es -ni de bon tros- una associació de caire lúdic, per passar l’estona. I tant que ens ho passem be! Però podem, i fem, feina molt seriosa.
Quines avantatatges trobeu en el fet d’haver-vos reunit en una federació?
Aprendre les unes de les altres. Escoltar, conèixer altres experiències i formes de ser i de fer. Veure el mateix tema des de una altra prespectiva (la de una altra entitat que no pensa igual però que respecto). A mig termini, encara no hi hem arribat, que se’ns prengui més seriosament perquè ja no només seran les D’ones de Cabrera les que demanen tal o qual, sinó que ho demana les entitats de dones de 10 pobles de la comarca.
Projectes de futur? Queda molt camí per recórrer encara oi?
Estem a les beceroles. Primer hem d’aconseguir fer-nos visibles al nostre poble, a la nostra comarca, davant les administracions, als mitjans de comunicació, a internet. I fer escoltar la nostra veu.
La visió del món és encara masculina. Quan es dissenya un poliesportiu, quan es suprimeix una línea de bus; ningú sap en què afecta això a les dones; per exemple.
La teoria parla molt de fomentar l’esport femení però no se’ns té en compte al projectar uns vestidors o pensar que a banda del fúbtol també hi ha la gimnàstica -per parlar del que ha passat al meu poble.
Fomentar la igualtat real entre dones i homes està en els Estatuts federatius. És un tòpic, sí. Però una utopia que molt poques dones maresmenques assoleixen.
Quins problemes creieu que pateixen les dones del Maresme?
Una gran part són comuns a dones i homes maresmencs. Fins i tot, més del que sembla. La crisi, l’atur, l’immigració tenen també rostre femení, a vegades punyentment femení. Potser ja no s’hi val a parlar de problemes de dones; la violència de genère és un problema només de dones? O es de dones i de homes? L’educació i la cura dels fills és un problema de dones? No.
Entrevista a Pilar Farrero de SG Viladona
Des de que fa un any es va crear la Federació d’Associacions de Dones del Maresme. En què ha millorat la vostra associació al relacionar-se de manera global amb altres de la comarca?
Ens ha donat a conèixer d’altres associacions de la nostra comarca i del seu funcionament. Hem aportat idees i n’hem rebut. De vegades serveix per contrastar diferències.
Quins problemes compartiu les 11 entitats de dones?
Sovint els problemes a compartir poden ser diferents, per exemple Viladona té un problema d’ubicació de local que d’altres associacions de dones del Maresme no tenen.També de vegades la forma com es duen a terme les activitats és diferent. Una dificultat que algunes compartim és arribar a una capa amplia de la ciutadania i fer que participin de les activitats que organitzem.
Projectes de futur? Queda molt camí per recórrer encara oi?
El primer projecte de futur que tenim entre les mans és la propera Jornada sobre ”Els drets humans de les dones. Situació de les dones al Maresme.”
D’altres projectes poden ser:
– Col·laborar en xarxa contra la violència de gènere.
– Fer una pàgina web i mantenir-la actualitzada.
– Hem d’aconseguir que els mitjans de comunicació facin més ressò de la Federació de Dones del Maresme.
– Fer xarxa amb altres dones per tal de defensar els nostres drets.
Quins problemes creieu que pateixen les dones del Maresme?
Els mateixos que en altres comarques: conciliar la vida familiar amb la laboral, horaris de treball intensos (dobles jornades), en general retribucions laborals baixes i sobrecàrrega en la cura de persones grans.
Entrevista a Anna Mª, de L'Associació La Dona per la Dona de Sant Andreu de Llavaneres
Des de que fa un any es va crear la Federació d’Associacions de Dones del Maresme. En què ha millorat la vostra associació al relacionar-se de manera global amb altres de la comarca?
En la presa de contacte i coneixença d’altres associacions veïnes que no coneixíem.
Quins problemes compartiu les 11 entitats de dones?
L’econòmic, per fet de trobar-nos amb pocs recursos per a dur a terme la nostra tasca.
Quines avantatatges trobeu en el fet d’haver-vos reunit en una federació?
Tenim més capacitat d’obrar i decidir i una veu més forta, pel fet de tenir el recolzament de totes les associacions del maresme que conformen la federació.
Projectes de futur? Queda molt camí per recórrer, encara, oi?
Sí. Com a projecte de futur: Defensar la igualtat de les dones respecte d’elles mateixes.
Quins problemes creieu que pateixen les dones del Maresme?
Tant els homes com les dones del Maresme tenim els mateixos problemes. Nosaltres, vetllem per les inquietuds de les dones del Maresme per tirar endavant la seva vida i la del seu entorn en igualtat de drets i deures.
