No va poder ser. Malgrat el gran esforç que van realitzar les jugadores del Itxako Reyno de Navarra, el primer equip de l’estat espanyol a aconseguir arribar la final de la Champions League d’handbol, l’equip noruec Larvik HK va aconseguir, per dos gols de diferència, fer-se amb el ceptre de la victòria.
Encara així, cal valorar l’esforç i el bon fer de l’equip navarrès d’Estella ja que, malgrat la situació en la qual es troba l’handbol a l’estat espanyol, l’equip dirigit per Ambros Martín ha aconseguit el que molts creien una utopia al principi de la temporada, arribar a la final de la Champions i enfrontar-se amb el que ara mateix, és el millor equip d’handbol d’Europa. Perquè no està de més a dir que, gran part de l’equip noruec forma part de la selecció nacional i que són, a dia d’avui, les vigents campiones europees i olímpiques, així que el mèrit no és poc.
Una de les jugadores de l’Itxako, la portera brasilera Adriana Stefani Gava, ha compartit amb La Independent les sensacions del partit, i en general, de la temporada. La portera, que actualment viu la seva segona experiència al handbol nacional després del seu pas pel Cleba lleonès assegura que la valoració del partit “en general, ha estat molt bona. Ha estat un partit al qual s’ha vist l’alt nivell dels dos equips”.
Adriana Stefani Gava, als seus 22 anys, combina la porteria de l’equip de Estella amb la de la selecció nacional, sens dubte, un dels equips més importants a nivell mundial dins del handbol. I tal com ella ens comenta, el seu aterratge a aquest intens esport es va donar als vuit anys, “en pla broma”. No obstant això, amb 15 anys va fitxar per un equip professional, el Corinthians. Anys més tard, una inoportuna lesió quan era a punt de fitxar per l’equip danès del Aarhus, li va apartar del somni de jugar a una de les millors lligues del món.
Aquesta lesió va impedir un ràpid i just progrés dins de l’elit de les jugadores, no obstant, després de la final de la Champions League Stefani torna on mereix estar: a aquesta elit de la porteria. Per descomptat, aquesta no serà l’única final a la qual li vegem detenint els durs i ràpids llançaments de les rivals.
Però, malgrat no aconseguir en aquesta ocasió el campionat, la segona plaça sap a victòria: “Sí, és una victòria. Ha estat un gran pas. Som el segon millor equip d’Europa i això cal valorar-ho”.
Va ser una veritable llàstima que, al finalitzar la final, la balança caigués del costat del Larvik. I és que l’Itxako va pagar car els nervis i les imprecisions sobretot, a l’inici del partit de tornada. Per a la portera brasilera, “l’avantatge que va aconseguir el Larvik als primers cinc minuts va ser molt còmoda, vam perdre el partit per l’experiència ja que la seva, en aquest tipus de finals, va romandre”.
Per contra, l’experiència personal “va ser molt emocionant, a més de sentir molta emoció, em vaig sentir important al handbol a nivell mundial. El pavelló estava ple i aquest sentiment t’entra en el cor.”
I és que a l’Anaitasuna no hi cabia un ànima. Tres mil tres-cents espectadors (ple absolut) es van desplaçar fins al pavelló assignat a l’última hora per la European Handball Federation ja que el pavelló on habitualment juguen els partits el Itxako, no complia les exigències de la EHF.
Aquesta final ha estat, sens dubte, el moment adequat per situar l’Itxako a l’òrbita dels millors equips europeus, perquè tal com comentava Stefani, “al principi no es mirava al l’Itxako com un rival i hem aconseguit el respecte cap al nostre equip”.
Ara esperem que una vegada donat aquest pas, tant la mateixa Federació espanyola com els mitjans de comunicació, comencin a donar-li major importància a aquest esport, a l’handbol femení, ja que per exemple, va resultar incomprensible que no s’emetés la final en directe per cap canal nacional. Adriana Stefani Gava ho té clar: “Cal donar-li importància a tots els esports. Molts no tenen reconeixement perquè el futbol ho té tot. Podrien fer un programa de futbol i un altre poliesportiu”.
Aquí queden les paraules de Stefani a la qual ens unim demanant major igualtat als mitjans cap als esports i els esportistes.
