‘Rastres de Sàndal’ pel·lícula de producció catalana protagonitzada per Aina Clotet i la famosa actriu i directora índia Nandita Das, rodada a Barcelona i a Bombay, es pot veure a 60 sales de l’Estat espanyol a partir del divendres 28 de novembre.
La pel·lícula dirigida per Maria Ripoll, es basa en el llibre d’Asha Miró i Anna Soler-Pont i tracta sobre dues germanes índies, Mina (Nandita Das) i Sita/Paula (Aina Clotet), separades i reunides 30 anys després. S’ha pogut ja veure en la seva preestrena a Barcelona. És un film sobre dones, realitzat majoritariament per dones i que trenca esterotips. Fa reflexionar sobre la identitat pròpia, la fusió de cultures (índia i catalana), la pobresa i a la vegada la riquessa d’India, a travès de Bollywood. Sobre les discriminacions i el creixement personal que poden aportar els canvis inesperats. Es podria dir que estem devant d’ una pel·lícula catalana però “internacional” que agrada, emociona, fa somriure i fins i tot riure, i revela l’anima de les ciutats.
Rastres de sàndal és el primer llargmetratge de ficció produït per Pontas Films, que ha costat mols anys de producció i realització. Fins ara ha acconseguit la col·laboració tant de de Tv3 i de TVE, per drets d’emissió. Cal destacar que el film ja ha tingut gran èxit de crìtica i de públic als festivals de Canada, i de l’Haia (Holanda)
Argument
La Mina (Nandita Das), una actriu índia d’èxit a Mumbai, no aconsegueix oblidar la seva germana petita Sita, de qui va ser separada a la força tres anys després de la mort de la seva mare en un peti poble indi. Trenta anys més tard, la Mina finalment s’assabentarà que la Sita està bé i viu a Barcelona. No obstant això, els pares adoptius de la Sita li han amagat la seva història. Ara es diu Paula (Aina Clotet), és biòloga al Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona i no té cap record del seu passat. La Paula emprendrà un viatge d’autodescobriment amb l´ajuda del Prakash (Naby Dakhli), un atractiu immigrant indi que ven pel·lícules de Bollywood al Raval.
Un muntatge femení revindicatiu
El que és important però, és que des del principi a Pontas Films es va decidir que els principals equips estarien dirigits per dones per donar un toc d’atenció davant la masculinització de la indústria audiovisual: productora, directora, directora de fotografia, sonidista, directora d’art, directora de càsting, vestuari, música… entre altres responsabilitats, han anat a càrrec de dones professionals. I així ho va explicar Anna Soler, que a la roda de prensa posterior a l’estrena va donar xifres concretes de la minsa participació de les dones a la industria: “Des del principi teniem molt clar que comptariem amb dones pel equip tècnic. A Barcelona van fer un rodatge auster i el mès economic que van poder. A Mumbai van comptar amb una molt bona productora i al contrari que aqui, tots els tènics eran homes, i malgrat que els resultava extrany ser manats per dones, s’ho van prendre molt be”
Soler tambe va explicar que en no haber rebut cap ajuda ni financiació de ningú, depenen completament de l’aceptació del public en la primera setmana de projecció: “Com sabeu, costa molt que la gent vagi a les sales de cinema i els exhibidors donen molt poc temps de marge a les pel.lícules abans de canviar-la per una altra més comercial. Necessitem que la pel·lícula estigui a les cartelleres com a mínim quatre setmanes seguides. I la taquilla que s’aconsegueixi el primer cap de setmana (des del 28 al 30 de novembre) serà crucial per aconseguir-ho!”. I per això va demanar al públic assistent que considerés “la importància de la promoció boca-orella, perquè es necessari que el public ompli la sala de projecció”. Rastres de Sàndal s’estrena a 60 sales de tot l’estat espanyol. A Barcelona, es va estrenar als Cinemes Balmes, però tambè hi serà als Melies, Laurent, Cinesa, Boliche, i Yelmo Icaria. A Madrid es veurà a 5 cines: Cinesa Manoteras, Golem, Palacio del Hielo, Paz i Majadahonda.
Cal destacar que Maria Ripoll hi ha posat, en aquesta pel·lícula, una sensibilitat especial per unir el paisatge i l’anima d’ambdues ciutats amb les emocions dels personatges, però com la productora i guionista remarca, “això ho acconsegueix Ripoll gràcies a la feina des de dintre de les protagonistes que saben mostrar una mirada especial. I per supossat, al tractament de les imatges amb mirada especial sobre l’entorn”. Ripoll ha comptat amb dones de la talla de Raquel Fernandez Nuñez (” directora de fotografia genial, que es va pasar el 80 % del rodatge càmara a les espatlles- en paraules d’Anna- i va fer sofrir molt als tècnics indis”), Eva Valiño (So), Anna Pujol Tauler (Art) i Irene Blecua (editora). I cal mencionar també en feminí, les músiques de Raewa Rathod, Silvia Pérez Cruz i Anita Zengueza. Soler tambè va voler destacar especialment el paper del productor Josep Amorós perquè el projecte tirès endavant”
Per acabar Soler va remarcar la feina d’actrius i actors secundaris, i va comentar que no va ser gens fàcil comptar amb Nandita Das actriu i directora india d’alt nivell… per què el seu entorn possava pegues: “pero jo des del principi tenia clar el personatge era ella. I estic molt contenta que atraves d’ella haguem pogut unir cinema i realitat. I a més a més, ella mateixa em va oferir la col·laboració com actor del seu propi marit, important productor indi”.
Abans de l’edició final i a l’estil de com es fa a els EE.UU, es van fer projeccions per a unes 200 persones amb comentaris sobre les escenes que es troben al PD , i a partir d’ara es poden fer comentaris a Facebook
