OPINIÓ
Quan Yasmine Motarjemi, brillant investigadora a l’OMS, va entrar a treballar a l’empresa alimentària més gran de món, no s’esperava que deu anys després fos acomiadada sense preavís, enfonsant-se en la depressió. Però no tot estava perdut.
Com és conegut, des dels anys setanta diverses ONG han acusat la Nestlé de promoure de manera agressiva la llet en pols per a països pobres, provocant indirectament moltes morts infantils. Successivament, l’empresa va rebre crítiques per l’aigua embotellada, per la desforestació provocada per l’oli de palma, o els acords il·legals sobre preus o productes que fan servir components nocius.
Quan Yasmine Motarjemi, d’origen iranià amb estudis a França i Suècia, amb una gran trajectòria en seguretat alimentària en diverses institucions internacionals i autora d’una enciclopèdia sobre el tema, va ser convidada el 2000 a treballar a la Nestlé per “promoure millor la seguretat alimentària “, com li van dir, pensava poder canviar des de dins aquesta multinacional.
Va ser un idil·li, al començament. I el panorama de l’estany Lemano i del Mont Blanc des de la finestra de la seva oficina a Vevey, immillorable. No obstant això, quan va començar a assenyalar, com era el seu deure, algunes irregularitats en la producció de galetes (a França), d’aliments per a animals (Veneçuela), de pasta (Estats Units), o llet en pols, que van portar a retirar-la a Taiwan i Hong Kong, l’actitud dels seus supervisors va canviar: va ser ignorada i humiliada, (com va expressar després en entrevistes a mitjans alemanys i suïssos).
Quan li van oferir un altre encàrrec, va respondre que ho acceptava si el departament de seguretat alimentària reconeixia treballar de forma diferent, el que li va ser negat, i el 2010 va ser acomiadada sense preavís. Però en els últims mesos de treball havia començat a recollir documentació comprometedora per a l’empresa.
Un any després, Motarjemi va decidir denunciar la Nestlé. Una decisió per cert no gens fàcil, més encara sent dona i mare soltera. La perspectiva d’enfrontar-se durant anys a una empresa dotada d’immensos recursos legals, i amb immenses vendes a tot el món, va semblar a molts i a motes col·legues una lluita quixotesca contra els molins de vent de segle XXI. Obvi, hi va haver un gran cost personal. El calvari legal va durar 9 llargs anys. En el primer judici li va ser reconegut només el mobbing, mentre que al de segon grau, al gener de l’any 2020 tres jutges suïsses van sentenciar que la professional iraniana havia de ser compensada pels danys a la seva carrera professional i la seva salut. De fet, durant aquests anys conflictius Motarjemi havia arribat a perdre la seva autoconfiança i a recórrer a medicaments contra l’ansietat. A més, la llei a Suïssa no protegeix qui informa sobre irregularitats en la producció alimentària en la seva pròpia empresa, i l’informant s’arrisca amb la presó.
Va valer la pena aquesta lluita? Una reportera de “Fraud Magazine” li va preguntar el 2018. “M’ho pensaria dues vegades, abans de tornar-ho a fer”, va respondre. Però després de la sentència històrica de l’any 2020, que declara la Nestlé culpable, el somriure reapareix un moment en els seus llavis, com veiem en una entrevista sobre “Els lanceurs d’alerti”, per Vox Pop Art.
Ara la seva missió ha canviat, però no ha acabat. En el nostre tèrbol món hi ha molts molins de vent que mereixen ser abatuts. I que de vegades pugui aconseguir-ho una dona, professional i mare soltera, ens enorgulleix molt. Moltíssim.
