“Parlar del vel islàmic és referir-se a moltíssims temes i prohibir el seu ús sota la bandera de la llibertat i igualtat pot augmentar la desigualtat”
“Que els grups feministes no qüestionin l’ús de l’hijab és també perillós”
“A Catalunya la dreta més xenòfoba ha guanyat terreny i ha vinculat el mocador islàmic – hijab o niqab-amb allò al que s’oposa i condemna”, ha assenyalat Àngels Ramírez, autora del llibre “La trampa del vel”, durant la presentació de seu treball realitzada al Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD), de Barcelona.
L’antropòloga i professora universitària es va referir a les intencions del govern català de prohibir l’ús del niqab i el burca, posant especialment l’ èmfasi en la posició del conseller d’Interior, Felip Puig, que ha defensat la posada en vigor d’una norma d’aquest tipus d’acord des d’una perspectiva de “seguretat” i “igualtat”.
“Regular la lliure circulació i la vestimenta de certes persones ens afecta a tots perquè prepara el terreny a un altre tipus de regulacions”, va advertir Àngels Ramírez i va afegir que “parlar del vel islàmic és referir-se a moltíssims temes i prohibir el seu ús sota la bandera de la llibertat i igualtat pot augmentar la desigualtat “.
Ha afegit a més que a Europa s’està apuntalant un missatge de prohibició que assenyala a les estrangeres i els estrangers, sobretot quan són de religió musulmana.
“I són les dones les que reben majoritàriament aquesta condemna, perquè són elles les que potencialment poden portar el mocador qüestionat”, diu l’autora.
El debat del Hiyab
Àngels Ramírez, antropòloga i professora de la Universitat Autònoma de Madrid, va explicar que “La trampa del vel” té com a base una investigació que va realitzar sobre immigració i la construcció de models de gènere.
“El llibre és una excusa per exposar el debat al voltant del mocador islàmic i les normatives que obliguen a les dones musulmanes a portar la cara tapada en alguns països de majoria musulmana, i a anar descobertes en contextos en què l’islam és minoritari”, ha assenyalat Ramírez, precisant que en ambdós casos hi ha un objectiu en comú que és la dominació de la dona per mitjà de la normativització dels seus cossos.
L’antropòloga va cridar l’atenció també a les organitzacions feministes que reclamen el dret de les dones musulmanes a portar el mocador si així ho desitgen, una defensa que a dir d’Àngels Ramírez és aventurada, ja que d’alguna manera sustenta les situacions en les que aquestes mateixes dones es veuen obligades a portar-ho.
“Que els grups feministes no qüestionin l’ús de l’hijab és també perillós”, va assenyalar Àngels Ramírez.
“No és un llibre trampa”
En la presentació de “La trampa del vel” al Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD), va estar present també l’antropòleg i professor de la Universitat Rovira i Virgili, Jordi Moreras, que va assenyalar que el treball d’Àngels Ramírez no és un “llibre trampa” en el qual es presenta una realitat concreta per reafirmar prejudicis preconcebuts en la societat.
“El llibre s’atreveix a formular i revisar els debats al voltant del vel islàmic com un procés de crítica i autocrítica d’aquells processos migratoris en què s’engloba aquest tema i el com ens posicionem en aquesta diversitat”, va dir Moreras.
L’antropòleg va afegir que “La trampa del vel” és un llibre que ens permet abordar debats més amplis i que té a veure amb el control i subjugació del cos en espais socials, sobre tot el cos femení abans que el masculí.
