Tornar a l’alta competició amb 39 anys després de ser mare i amb la mirada posada a Londres 2012. Aquests serien els cinquens Jocs Olímpics de la judoca Isabel Fernández, la millor espanyola en aquest esport. Té la triple corona: campiona olímpica a Sidney 2000, campiona del món i cinc vegades campiona d’Europa. En total, 19 medalles on destaca també el bronze a Atlanta’96. Fins i tot, va ser l’abanderada de la delegació espanyola als Jocs d’Atenes 2004.
Un currículum espectacular al que posava punt i final el gener de 2009 anuciant la seva retirada després d’uns discrets Jocs Olímpics de Pequín. Ho havia aconseguit tot a la seva carrera esportiva i volia ser mare. També va entrar en política. L’any 2007 es va presentar a les eleccions muncipals a les llistes del Partit Popular. Ara és l’actual regidora d’Esports de l’Ajuntament d’Alacant.Per què tornar ara a l’alta competició? “No és una cosa meditada. Després de ser mare vaig tornar al judo per estar en forma, treure’m els quilets que tenia de més i perquè és el que m’agrada. Em vaig trobar molt cómode entrenant i va sorgir la possibilitat de competir”, comenta Fernández. Des del setembre, la judoca ha assolit tres medalles; l’última una de bronze a la Copa del Món de Praga. Uns resultats que li han donat els punts suficients per participar als europeus. Llavors, ha hagut de decidir si seguir endavant o no.
“Em veig amb ganes i amb forces d’intentar-ho. No vinc a passar l’estona. Si decideixo tirar endavant és perquè em veig amb opcions”, explica la judoca. Per aconseguir plaça pels propers Jocs Olímpics necessita sumar punts en diferents competicions i estar entre les 14 millors del rànquing olímpic quan es faci el tall. Ara mateix és la número 48. Sap que el camí és dur però el repte la motiva. “És un somni poder classificar-me per uns altres Jocs. Serà difícil i dur, però es barreja amb el desig de lluitar i vèncer la dificultat diària i l’esforç de fer-ho amb 39 anys, com a dona treballadora, i –afegeix Fernández– sobretot, com a mare”.
Si ho aconsegueix, entrarà al selecte grup d’esportistes que han participat en cinc Jocs Olímpics i competirà a Londres amb 40 anys. Ara mateix té davant rivals que podrien ser les seves filles. “En categoria absoluta hi ha esportistes molt joves. A Praga mateix vaig estar a punt d’enfrontar-me a una brasilera de 18 anys… 21 menys que jo! Totes tenim la mateixa ambició però jo intentaré suplir la seva agressivitat amb la meva experiència”.
Una lluitadora en tota regla que vol seguir fent història.
