Ressenya
Amb la seva mirada feminista i reivindicativa del dret de la dona a pensar, a ser i desitjar per si mateixa, Groult relata una història d’amor i de desig que va més enllà de les convencions socials.
Benoîte Groult (1920-2016) va ser una periodista, escriptora i activista feminista francesa que va col·laborar en diverses publicacions com a ELLE, Parents i Marie Claire. L’any 1978 va fundar juntament amb Claude Servan Schreiber la revista mensual F Magazine, i va ser jurat del premi Femina des de 1982. La publicació, el 1975, del seu assaig Ainsi soit-elle (Així sigui ella) plantejava per primera vegada des d’una perspectiva d’alliberament de la dona, el problema que constitueix la pràctica de les mutilacions sexuals i també de les “mutilacions morals”. L’obra exposa com en les nostres societats s’ha agafat la paraula, la visió i l’enfocament masculins com la veritat universal i reivindica que la dona hauria de “sanar de ser dona”, és a dir, d’haver estat criada dona en un món d’homes, d’haver viscut cada etapa i cada acte de la seva vida amb ulls d’home i amb criteri d’home. Expressa, en definitiva, que el feminisme és una lluita quotidiana, llarga i dura, però que no ens impedeix a les dones estimar als homes i divertir-nos amb ells.
L’Editorial Llibres de l’Asteroide va publicar en 2019 una traducció de Lydia Vázquez de la seva novel·la de 1988 Les vaisseaux du coeur (Los naufragios del corazón), una obra gens simple de traduir com explica Vázquez ja que en la novel·la abunden els jocs de paraules (el títol mateix) i els neologismes i les parles particulars com la de Gauvain, el coprotagonista, d’origen bretó i amb mancances culturals. És molt interessant l’article en el qual Lydia Vázquez detalla aquest desafiament de traducció: «La intraducible lengua de Benoîte Groult», reCHERches [En línea], 23 | 2019, Publicat el 27 setembre del 2021; DOI.
Amb la seva mirada feminista i reivindicativa del dret de la dona a pensar, a ser i desitjar per si mateixa, Groult relata una història d’amor i de desig que va més enllà de les convencions socials i que supera el pas del temps i les dificultats, passa per sobre dels sotracs de la vida i supera els vaivens de la quotidianitat. Una història de pell, una gran passió, però narrada en primera persona des del punt de vista d’una dona lliure, amb les seves pors, els seus pudors, les seves inseguretats i fortaleses exposades al llarg del relat. En llegir el llibre, que atrapa de seguida per la sinceritat i la proximitat amb què està escrit, l’autora aconsegueix que t’adonis que, com a lectora, t’has acostumat al fet que la literatura de l’amor i del desig et parli en primera persona com si no fos la teva… aquí el que succeeix i com es narra coincideix amb maneres de sentir i de pensar molt habituals, amb inseguretats i pors molt conegudes. La particularitat d’aquesta novel·la, el que la fa especial, és que la mirada masculina o la “male gaze” que va definir Laura Mulvey l’any 1975 en el text “Visual Pleasure and Narrative Cinema” (Plaer visual i cinema narratiu) publicat a la revista Screen, s’esfuma, desapareix en pro d’una dona que narra el que li passa en primera persona, sent i explica de manera íntima i alhora relaxada i fins i tot jocosa els moments íntims de l’amor físic i fins i tot té iniciativa i agafa les regnes de la història.
El desig, la fantasia, l’erotisme, el plaer s’expliquen i es descriuen amb mirada de dona i les pors i inseguretats que generen el transgredir i el fet de sentir el vertigen que fa perdre la noció del bé i del mal s’originen en un cervell femení, pel qual naveguen tots els temors: la culpa, el què diran, la vergonya aliena, la por d’envellir, el temor de la pèrdua de l’atractiu físic. És ella qui porta les regnes de la seva vida, convençuda que “és millor arriscar-se a ser desgraciada que no ser mai feliç” i aconsegueix salvar una història d’amor i de passió extraordinària, que deixa a un costat diferencies i convencions socials. Del relat emana que la vida de l’autora s’ha centrat en la lluita pels drets de la dona i en reivindicar una sexualitat lliure i plena per a totes, aconseguint que George, la protagonista, s’imposi a la seva “gata maula” interior, amb la qual dialoga en cursiva al llarg de la novel·la, en uns lúcids diàlegs interiors entre els seus desitjos i la seva moral, que pretén frenar-los amb duresa i to burlesc, reflectint la lluita interior que tantes vegades ens aguaita a la vida en transgredir o en deixar-nos portar per les passions.
Llibres de l’Asteroide és una editorial independent de Barcelona fundada el 2005 per Luis Solano i que ha publicat uns 300 títols amb més d’un milió d’exemplars venuts i s’ha convertit en un referent imprescindible del panorama literari actual. Segons comenta l’editor, “la recepció inicial d’aquesta novel·la no va ser molt bona, però després va agafar força en alguns llibreters i crec que és un llibre que tindrà una vida bastant llarga en llibreries. O si més no, això espero…”.
Això esperem, perquè el gir de mirar “en femení”, en “feminista” requereix de moltes lectures com aquesta, que ens vagin obrint aquests ulls de dona a la narrativa escrita i audiovisual, i a la vida.
*(Ed. Libros del Asteroide, 2019)
