L’escàndol de les pròtesis mamàries defectuoses
“Si no em treuen aquests implants aviat em moriré, a les nits el dolor és tan fort que sento com si m’estigués cremant, durant el dia em fa mal l’esquena com si carregués un bony, i el braç esquerre em fa tant de mal que gairebé no el puc moure “, diu Leonor referint-se al problema de salut que li ha causat la ruptura dels implants mamaris defectuosos PIP
Des de fa gairebé dos anys que escolto en els mitjans de comunicació de França, Regne Unit, Alemanya, Espanya i Llatinoamèrica, que els implants mamaris fabricats per l’empresa Poly Implant Prothèse (PIP), creada el 1991 a França i tancada l’octubre de 2010 , van ser retirades del mercat per defectuoses. Encara es desconeix la composició exacta de les pròtesis, sí es va detectar que mostraven major índex de ruptura que altres implants i que contenien una silicona inapropiada per a ús mèdic a més d’altres additius per a carburants i substàncies utilitzades en la indústria del cautxú (Silopren i Rhodorsil) . L’ús de les pròtesis mamàries es va suspendre a Anglaterra, França i Espanya el 2010, però va ser a finals del 2011 quan van saltar les alarmes a tot el món i els governs van començar a prendre cartes en l’assumpte.
Prestava especial atenció al tema més que res, pels resultats en el temps que això produiria, per les conseqüències que tindria per a la salut dels que s’havien efectuat aquest tipus d’implants i perquè, per culpa seva, s’havia generat una alerta d’abast geogràfic, considerant-se un problema de salut pública potencialment amenaçada, que afectava a incomptables dones de tot el món, especialment a Llatinoamèrica on es creu que van ser enviades el 90% de les pròtesis principalment a Veneçuela, Brasil, Argentina i Colòmbia
De cap manera podria imaginar-me que l’escàndol dels implants defectuosos pogués afectar-me tan a prop, i que a una familiar, que s’havia realitzat fa alguns anys una operació estètica de mamoplàstia, li haguessin posat les tristament cèlebres pròtesis mamàries PIP.
La Història
Leonor (nom fictici) de 47 anys, divorciada i mare de tres criatures avui encara menors, el novembre del 2003 es va sotmetre a un procediment de mamoplàstia en què li van ser implantades les pròtesis Poly Implant Prothèse (PIP). A mitjans del 2011, va començar a sentir dolor, inflamació i molèsties en la sina esquerra, per la qual cosa va resoldre anar a la Liga Colombiana de Lucha contra el Cáncer, on va ser atesa per un metge que li va ordenar practicar una mamografia i una ecografia bilateral, donant com a resultat, “ruptura intracapsular de la pròtesi mamària esquerra”. Aquí comença un viacrucis que encara no ha acabat.
Alarmada, va decidir contactar al cirurgià plàstic que l’havia operat perquè la orientés sobre el procediment que havia de seguir, però els resultats de localitzar el metge van ser infructuosos, pel que sembla el metge s’havia traslladat de ciutat i era impossible localitzar-lo.
El 26 de desembre del 2011, Leonor també va anar a l’ Instituto Nacional de Vigilància de Medicamentos i Aliments -INVIMA- , màxim agent sanitari que té entre els seus objectius el de la inspecció, vigilància i el control dels medicaments que ingressen al país, per informar sobre les anomalies que se li venien presentant amb les pròtesis mamàries PIP. El 27 de desembre el INVIMA, respon adduint que: “oportunament va avançar accions de vigilància i control, entre elles la cancel·lació del Registre sanitari, la recollida de tot el producte del mercat nacional, que va aconseguir 9.497 unitats de pròtesis mamàries decomissades a Colòmbia. Així mateix el INVIMA va publicà dos alertes sanitàries i un comunicat de premsa per informar tant de les actuacions de l’ Institut, per tal de protegir la salut pública potencialment amenaçada per aquesta situació no previsible, com per prohibir al públic i al personal mèdic la utilització de les pròtesis mamàries PIP … “L’informe omet la data de cancel·lació del registre i la data de recollida de les pròtesis.
En la resposta de l’ens de vigilància, concisa i una mica exegètica per cert, crida l’atenció que per cancel·lar el registre, INVIMA informa que es va basar en les investigacions de les autoritats franceses, però no diu res sobre la realització d’alguna investigació que hagin iniciat pel seu compte per detectar el contingut de les pròtesis i, o quantes dones a Colòmbia estaven afectades pels implants.
En l’informe també se cita el principi constitucional del dret a la vida, i les lleis que donen protecció a les dones cap de família, així com els decrets reglamentaris dels serveis d’urgència. Invoca que per tractar-se de la ruptura de les pròtesis mamàries, es considera un esdeveniment seriós que compromet la salut i la vida, fent-se necessari que l’afectada, iniciï les gestions pertinents davant la seva EPS, a més informa que traslladarà el fet al Superintendent delegat per atenció en Salut i a la directora general de Qualitat i de Prestació de Serveis de Salut, és a dir moltes paraules i res en concret que permeti solucionar el problema. I és evident que van donar el cas per resolt, perquè d’aquella dta fin ara, ningú s’ha interessat per la sort de Leonor.
Després de diverses consideracions a principis de gener, Leonor va acudir a un cirurgià plàstic amic, ell li va recomanar la retirada immediata de les pròtesis, es va dirigir llavors al seu EPS per a la valoració d’un metge general, que davant la gravetat de l’assumpte remet a la pacient al cirurgià plàstic Martín Alberto Gómez Roda adscrit a l’EPS, aquest davant la urgència, ordena donar prioritat a l’extracció de la pròtesi bilateral esquerra per ruptura d’implant mamari i per trobar el pit infectat, però per a realitzar-se l’extracció s’ha d’adreçar a l’administració del servei de salut.
Amb l’ordre mèdica de cirurgia en mà Leonor, va a l’EPS Salud Total de Bucaramanga, Santander, on està afiliada, perquè li programin l’operació. L’endemà passat l’EPS l’informa per escrit que: “Es denega el servei de salut, per no trobar-se dins del pla de beneficis que ha de subministrar l’entitat promotora de salut i el procediment ha de ser assumit per l’usuari”. Aquesta resposta la desmotiva, i la sumeix en un estat d’ansietat i depressió.
Com si tot l’anterior no fos suficient, ara Leonor perquè se li reconegui el dret a la prestació del servei de salut i s’actuï amb urgència, ha d’anar a l’Acción de Tutela, via legal ràpida que ha fet carrera a Colòmbia perquè les entitats prestadores de salut subministrin un servei a temps. Però la resolució de la tutela, trigarà alguns dies més, i mentrestant: Què passa amb Leonor?, Ha de seguir esperant? Per quant de temps? Com ella mateixa diu: “Si no em treuen aquests implants aviat em moriré, a les nits el dolor és tan fort que sento com si m’estigués cremant amb foc, durant el dia em fa mal l’esquena com si carregués un bony, i el braç esquerre em fa tant de mal que gairebé no el puc moure “.
El problema a més de ser un fet real i evident, que demana atenció mèdica immediata de l’entitat prestadora del servei de salut, no sembla ser un tema que preocupi a les autoritats i molt menys als responsables de la vigilància que aquests implants hagin entrat al país, tampoc és un secret la precarietat en la prestació dels serveis de salut. Mentre en altres països, el tema és considerat com un problema de salut pública i els governs s’han compromès a retirar els implants de forma gratuïta com a mesura preventiva, a Colòmbia a Leonor se li nega el dret a la vida i a la integritat física.
Queda pendent la solució al problema i seran objectivament responsables els fabricants dels implants, els òrgans de control i vigilància de medicaments, els funcionaris encarregats de la vigilància dels sistemes de salut, els importadors i comercialitzadors, pels resultats adversos que la negligència en el servei pugui causar en la salut de Leonor i de totes aquelles dones que de forma individual estiguin afectades.
