Entrevistem Sira Vilardell, directora general de Fundació Surt des de fa dos anys, substituint una històrica del feminisme, Fina Rubio.
Poc temps després va passar a assumir també la Vicepresidència d’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) i de la Taula del Tercer Sector.
Canvis i reptes en el lideratge d’una entitat feminista del tercer sector que treballa amb dones en situació de vulnerabilitat, un dels col·lectius que més està patint els efectes de l’actual crisi.
Amb aquesta crisi creada per la pandèmia les cures són al centre, creus que això pot donar valor social a aquest treball invisible? Ens posarà les dones al centre?
Aquesta crisi, de moment, ens agafa encara amb els efectes de la crisi del 2008 en la que les dones vam patir molt els efectes. En aquells moments ja vam notar un augment preocupant de la pobresa femenina, ara a més els treballs més feminitzats, que són també els més precaris són els essencials però s’obliden aquells que estaven en l’economia informal que són molts. El treball invisible s’ha convertit en essencial i les cures són al centre, la pregunta que ens fem és fins quan, perquè les polítiques que s’impulsen no són precisament per donar valor al treball de cures. En tot cas és un repte que tenim i una exigència que hem de posar sobre la taula. Si es segueix menystenint el valor del treball de cures des de les administracions difícilment podran canviar les coses. El que si que està clar és que tothom ha vist la realitat, una altra cosa és si la societat i el sistema permetran que se segueixi posant aquesta realitat al davant.
Se n’ha parlat molt de la manca d’abordatge de la violència masclista durant el confinament, com us ho heu plantejat des de Surt?
Les dones, de nou, sumem desigualtats i en el cas de les violències masclistes hi ha moltes mancances. No només parlem de les dones, filles i fills, confinades amb l’agressor sinó de les agressions sexuals que es donen aquests dies o les agressions a les dones que treballen internes que queden totalment invisibilitzades. De fet han baixat les denúncies però les trucades als telèfons han augmentat. Des de Surt hem posat en marxa els mecanismes d’acompanyament per seguir treballant amb les dones que venen als nostres serveis. No fem actuacions d’urgència però si que hem hagut de donar suport en la gestió quotidiana. Seguim reivindicant més recursos per les dones, moltes el gran problema que tenen és que, simplement, no tenen on anar o recursos per marxar.
Heu impulsat una campanya de recollida d’ordinadors per les famílies per poder garantir l’accés de les criatures a l’escola, com la valoreu?
Doncs la valorem molt positivament. Estem rebent moltes donacions i cobrint les necessitats de les usuàries i inclús de famílies de l’entorn. Ha estat una crida que vam fer per necessitat de les famílies amb qui treballàvem més a prop però que fem extensible i que estem impulsant de nou. Malgrat des del departament d’educació s’han cobert algunes necessitats és evident que n’hi ha moltes més, de fet algunes escoles i instituts ho han reclamat. Moltes famílies no tenien ordinador ni WiFi o famílies nombroses que tenien un sol telèfon mòbil per treballar totes les criatures… estem parlant de situacions de precarietat i necessitat molt grans en què les diferències tenen un efecte negatiu immediat sobre l’evolució escolar de les criatures.
Les entitats socials esteu posant sobre la taula les necessitats, però com esteu afrontant la sortida de la crisi?
Les entitats socials estem fent grans esforços per garantir l’atenció i acompanyament a les persones més vulnerables i per donar resposta a les necessitats actuals d’aquestes persones que estem veient com s’estan incrementant de manera molt preocupant. Per fer-ho hem hagut d’adaptar-nos al nou context en tots els sentits, tant en la pròpia intervenció, identificant les necessitats emergents i donant-hi resposta, adaptant serveis i accions per assegurar-ho, com també amb els sistemes de treball i organització ( teletreball, adaptació de continguts on-line, atenció telemàtica i telefònica). Crec que s’ha evidenciat que les entitats socials som serveis essencials i necessaris per assegurar el benestar social, però hi ha una gran preocupació per com garantirem poder donar resposta aquest augment de la demanda i de les necessitats socials, si això no va acompanyat dels recursos necessaris i de polítiques socials valentes que apostin clarament per fer-hi front. Per això com a sector demanem que se’ns reconeixi el nostre paper i que puguem treballar coordinament amb l’Administració per garantir les mesures necessàries per evitar una crisi social molt més gran.
El proper dia 20 Fundació Surt i la Xarxa Renda Bàsica heu convocat una videoconferència sobre la Renda Bàsica, és la sortida a la crisi? Que en penseu des del Tercer Sector?
Aquest és un debat necessari. Ja n’hem fet alguna en el marc del Tercer Sector i, en general, es veu com una possible sortida. Personalment jo ho veig amb molt bons ulls, crec que una renda incondicional i universal és del tot necessària. És evident que ara hi ha moltíssim ajuts condicionats que comporten molt estigma, molta feina, molt temps de resolució, molta documentació a aportar… i que no solucionen la pobresa. Hi ha diferents propostes sobre la taula ara mateix però la renda bàsica creiem, crec, que és una bona proposta que, a més, pot comportar un canvi de mirada a les polítiques socials, que li cal!
