Margarita Núñez García, coneguda com l’Àvia Margarita, participà novament en la Cloenda de la Fira de la Terra, i com altres vegades va aconseguir entusiasmar i emocionar a la gent present amb les seves paraules senzilles i sàvies sobre el “despertar femení” i moltes altres coses. El seu missatge d’amor i espiritualitat des del femení lligat a la mare terra, realment arriba a fons a homes i dones.
l‘Àvia Margarita, viu a Guadalajara (Mèxic) i és descendent directa i remeiera de les cultures Maya i Chichimeca. És també activista internacional per la pau al món, que segons ella vindrà amb els nous valors de les dones assumits també pels homes. Als seus 78 anys mostra una vitalitat, una clarividència i una alegria que va mès enllà de la seva presència i de les seves paraules. És tan propera i acollidora que no pararia d’abraçar a tothom, i de fet així ho fa, encara que la vigilin de a prop dos imponents “cuidadors” i la seva fidel amiga i “representant; l’argentina Rita Panuncio, que es mostra estricta perquè no atabalin o fatiguin “massa” a l’àvia amb tant abraçada… A Margarida se la considera una de les cent sàvies del món, i forma part del Consell d’ancians/es indígenas d’Amèrica.
Coneguda i respectada a tot arreu, aquesta dona originària del nord de Mèxic, s’ha convertit en portaveu de la causa femenina i de la pau. Combina la seva vida rural “tranquil·la”, a la seva casa mexicana, cultivant la terra i ajudant a les i als altres, amb els seus continus viatges, ja que la reclamen de molts llocs. Però des de fa 13 anys procura no faltar a la convocatòria de la Fira de la Terra, i aquí, al Parc de la Ciutadella de Barcelona, primer, al costat d’un gran arbre, i després en la clausura, llança les seves paraules sàvies plenes d’humor i complicitat, explicant perquè els principals valors que defensa són els femenins – els de Pachanama, la mare Terra – la dona completa. “Ella és la generadora i transformadora de la societat i amb la seva acció i la seva paraula és la guardiana de l’origen i dona pas a noves mirades del món i de la vida”. Però també parla alt i clar, i demana la recuperació del masculí positiu, com la saviesa còsmica que prové del pare Sol, o quan denuncia l’explotació de la natura.
Missatge d’amor lligat a la terra des del femení
Margarida a més de parlar i parlar, canta cançons molt boniques per animar a la gent assistent, tot explicant: “són mantres que ens ajuden a continuar fermes en la lluita, ajudar els altres, a rendir un homenatge a la natura. També a estimar-nos i a mimar-nos nosaltres mateixes, que això és molt important, perquè el món vagi millor”, pregunta a la gent present i dona “consells” a qui s’apropen. Actualment lidera projectes, com el que porta amb Amparo Sánchez, la cantant d’Amparanoia (que ha gravat un disc amb els seus poemes i mantres) i tracta de que es financiin per la xarxa mitjançant la plataforma VERKAMI. Precisament en la clausura l’àvia va cantar i va ballar alegre al costat d’Amparo, i acompanyades per un entusiasta i participatiu públic.
Però la Fira de la Terra no serà l’única ocasió de veure i escoltar l’Àvia Margarita, ja que té un ampli programa de visites a Catalunya (Castellderçol, del 3 al 5 de maig i Girona, 20 i 21 de maig) i a la resta de l’Estat espanyol, i acabarà amb una pujada a Montserrat el 3 de juliol.
Li agrada dissertar al costat dels arbres “perquè jo també sóc arbre” – explica-i “a més pel seu interior circula la mateixa energia que dins meu”. I com demà passat serà el dia del llibre, aprofita per recordar que els llibres són saviesa i els necessitem, però no en excès … “Hem de ser conscients que cada vegada que s’edita un llibre un arbre cau, i això crec que no li agradaria al vostre sant Jordi “.
“A mi m’agrada parlar del despertar de les dones, perquè hem de recuperar el que hem perdut fa milers d’anys, quan les dones i homes encara feien tasques diferents però es movien en igualtat, i llavors no enverinaben la terra, com passa ara mateix”, i segons ella si seguim així acabarem destruint a la mare terra, i el caos serà imparable”. Per a ella és en el “femení” on hi ha la solució, en “l’amor incondicional que sabem donar totes les dones de la terra. Però l’Amor és molt més que sexualitat i afecte, encara que el sexe pugui ser un bon generador d’energia postiva “. Per a l’àvia el poder està dins de cada una de nosaltres, i de seguida -mig en broma i seriosament- afegeix que “ara mateix no sabem quan obrir i tancar el nostre sexe … Us he de dir encara que us en rigueu que, hem de tornar a les faldilles, perquè la faldilla és circular, i cal aprofitar el poder del cercle”. Els pantalons oprimeixen i hi ha alguns que oprimeixen molt tant a dones com a homes, i d’aquí vénen tants problemes de pròstata i de vagina”.
Ningú es mor en la vigília
Una altra frase que argument, és la de “Ningú es mor a la vesprada”, així que hem d’aprofitar l’ara mateix i perdre les pors que ens paralitzen i superar les “tonteries” sobre l’edat que ens han dit. Les dones donem la vida, i la cuidem, tenim cura dels altres, i no hem de continuar soles en això. I quan arribem als 50, hem de parar-nos i pensar en nosaltres -si fins llavors no ho hem fet- i gaudir de la vida. L’objectiu és ser mare universal, com jo – explicava amb grans riallades- ja que tots els que m’escolteu sou els meus fills i filles, i els tinc repartits per tot el món”. Moltes dones grans encara no saben dir,” sóc aquí, i vull compartir experiències “. I diu el mateix als homes. “No es pot menysprear els avis – que representen la paternitat universal- i només tenir-los en compte perquè s’encarreguin de netets i netes “. No afavoreix al món que senyors i senyores de certa edat se sentin inútils, o apartats. També sol pasar, en el cas de les dones, que vulguin seguir controlant-ho tot (per voler cuidar massa). Cal que tinguem en compte que partir dels 65 anys som l’or molgut per a la Humanitat … Hem de compartir el que hem après ” .
I amb el seu rostre somrient, el seu ulls transparents blaus (o ‘verdecitos’, com a ella li agrada dir, provenen també dels celtes europeus), les seves paraules autèntiques, i les seves bromes, deixa anar veritats com punys, alhora que com a bona “activista” dóna dades, sobre allò que preocupa, com l’explotació i eliminació de tantes tribus indígenes a tot el món i l’explotació de nenes i dones. Comenta que la paraula ‘indígena’ ve de l’Índia -els que estimen la terra i sobreviuen d’ella- per tant en realitat indígenes som tots “. Quan acaba la “conversa” al costat de l’arbre, Margarida acaba fent unes senzilles pregàries (resar és demanar alguna cosa des de dins), però “quan vull alguna cosa m’ho demano a mi mateixa”, i realitzant cerimònies ancestrals com el ritu de la pipa, que va portar a terme a la cloenda de la Fira. Ritus, paraules i cants que van emocionar tant a les persones que van entendre la necessitat de l’apoderament de les dones i d’una veritable col·laboració entre sexes. Durant tot el temps l’àvia va transmetre una bellesa interior i exterior impressionant, abillada amb els vestits típics de la seva terra, sense descuidar cap detall, com les trenes que de mabera coqueta, es recull enfilades amb collaritos artesans, al voltant de la seva blanca testa …
A través dels seus actes es dedica a “sembrar” salut i coneixement. Pràctica dels cercles de dansa del Sol, de la Terra, de la Lluna i la Cerca de Visió.
Veure +info
Mireu el vídeo de Youtube
