OPINIÓ
Davant la notícia de l’assassinat del poderós “número dos” del regim iranià, el general Suleimani, decisió presa des d’un camp de golf per un president sota procés d’impeachment, alguns milions d’éssers humans en el món ploren, altres se senten alleujats, i tots els altres probablement tremolen.
Ja que tal decisió va ser com llançar dinamita en la polseguera de l’Orient Mitjà, com va comentar l’ex vicepresident dels Estats Units Joe Biden, i va estimular una escalada de retorsions d’imprevisibles conseqüències.
En aquest preocupant panorama, que deixa perplexa i dividida també la Comissió Europea, volem assenyalar les reflexions d’una jove acadèmica i activista kurda, feminista i poeta, creadora del bloc The Middle Eastern Feminist, Hawzhin Azeez, que no només rebutja el dualisme maniqueu pro-Estats Units o pro-Iran, sinó que té en compte els múltiples matisos de la situació regional.
A “Reflection of a Kurdish feminist”, Azeez afirma que l’Iran té un règim que va segon després de la Xina pel que fa a execucions de dissidents, artistes, feministes i activistes de Drets Humans.
És cert, Suleimani ha lluitat contra ISIS, però ha reprimit les aspiracions democràtiques de kurds, sirians i iranians. I les aspiracions de les dones a veure reconeguts els seus drets.
Una de les seves gestes ha estat enviar silenciosament a Síria 50.000 militars per sostenir-Assad, (que en 8 anys ha matat 400.000 civils i obligat a 9 milions de sirians a fugir), al Iemen recolzant els Houthi, al Líban armant Hezbollah etcètera.
Per cert afavoria el nacionalisme iranià, però a partir de la visió dels ayatollah, que oprimeix la dona. Suleimani ha estat substituït per Esmail Ghani, encara més conservador, i el futur de la ciutadania iraniana, ja sacrificada per les sancions nord-americanes, és fosc. Què desitja la majoria de ciutadans i ciutadanes de l’Orient Mitjà, especialment de l’Iran i l’Iraq? Segons Azeez, a l’Iran no es vol una guerra que faria enormes danys al seu país, tot i el descontentament cap al règim dels aiatol·là. I segurament, no vol que es repeteixi l’experiència de l’Iraq, on l’eliminació de Saddam el 2003 va portar a la descomposició de l’estat, el sorgiment d’ISIS, i el genocidi dels Yazides entre d’altres horrors.
Azeez ha elaborat les seves opinions que inspiren el feminisme, a l’alliberament kurd, al confederalisme democràtic, a partir d’una trajectòria de vida bastant dramàtica i complexa, però també amb experiències que li van permetre ampliar les seves perspectives. Nascuda al Kurdistan iraquià durant la primera Guerra de Golf entre l’Iran-Iraq (1980-1988), en una família que va haver de refugiar-se en coves per fugir dels bombardejos iranians i iraquians, va passar vuit anys a l’Iran, com a ciutadana pobre i sense drets, fins que la seva família va ser acollida a Austràlia com a refugiada política a 1994. Allà Azeez va poder estudiar i aconseguir un doctorat amb ciències socials, qüestionant a nivell personal el patriarcat conservador de la comunitat tradicional kurda. Successivament va tornar a l’Orient Mitjà a involucrar-se en les protestes dels kurds, que havien sortit als carrers en les quatre regions ocupades i també als carrers d’Europa, Amèrica i Canadà, reivindicant el seu dret a una pàtria regida democràticament per homes i dones. Va seguir de prop la resistència de Kobani, al nord de Síria, l’heroisme d’homes i dones de les YPG (Unitats de Protecció de el Poble Kurd), i les Unitats de Protecció de la Dona (YPJ) contra l’Estat Islàmic (ISIS), mentre aquest feia servir com a esclaves sexuals les dones Yazidi. Entre 2015 i 2018 Azeez es va mudar a Kobani participant en la Junta de Reconstrucció de la ciutat. Allà va escriure un Diari de guerra, mentre seguien els atacs i massacres per part de ISIS a la regió. Va ser testimoni també del renaixement de Kobani i de l’aparició del Confederalisme Democràtic i la Revolució de Rojava de primera mà. Gran part de la seva poesia reflecteix aquestes experiències, els traumes dels oprimits i els apàtrides, el valor i la resistència de les dones. Al blog “The Middle Easter Feminist” que apareix a Facebook hi ha una reflexió que impacta per la seva senzillesa i contundència.
“La diferència entre jo, iranià o iraniana, i tu americà o americana, és més petita que entre jo i el meu govern i tu i el teu govern”. Justament per això la guerra que declaren els governs, però afectant les poblacions, és el més espantós i absurd que es pugui donar.
