Thursday 25 April 2024

Thursday 25 April 2024

“El meu somni és poder tenir un Biobanc de mostres de tot el món” diu l’epidemiòloga Brenda Eskenazi

Així ho afirma aquesta reconeguda neurosicòloga i epidemiòloga nord-americana.

La setmana passada Barcelona va acollir l’edició 2011 del congrés anual de la ISEE, la Societat Internacional d’Epidemiologia Ambiental. El CREAL (Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental) va coordinar una trobada on més de mil investigadores i investigadors d’arreu del món durant tres dies van posar en comú la recerca que s’està duent a terme i la que ja s’ha realitzat a tot el món sobre com els factors ambientals afecten la salut de la població.

 

 

No només la contaminació atmosfèrica i de l’aigua o les radiacions, sinó també el canvis climàtics, les desigualtats socioeconòmiques i les de gènere influeixen sobre la incidència i prevalència de malalties respiratòries, cardiovasculars, càncer, problemes reproductius i neuroconductuals. Les nenes i els nens es troben entre les persones més vulnerables als riscos ambientals i així ho va reconèixer la programació d’aquest any, que ha dedicat un espai molt important a la salut infantil.

La neuropsicòloga i epidemiòloga Brenda Eskenazi (professora de l’Escola de Salut Pública de la Universitat de Califòrnia) és una experta dels efectes de les exposicions ambientals envers la fertilitat femenina i masculina, la reproducció, l’embaràs i la salut infantil, i va ser una de les –moltes- dones investigadores presents a la trobada.

Segons la seva opinió, quan es parla dels efectes de les exposicions ambientals sobre la fertilitat femenina i masculina, sobre l’embaràs i la salut de les nenes i dels nens, és important tenir en compte les desigualtats socials existents en els riscos per a la salut?

És important veure realment la persona completament en el seu context, la qual cosa significa que hem de tenir en compte i controlar els factors nutricionals, els factors socials i de la immigració, per entendre realment si la mateixa exposició està relacionada amb els resultats de salut. Aquests factors poden també interactuar amb l’exposició de manera que, per exemple, una dona que està molt estressada o desnutrida els diferents elements tòxics la poden afectar més a ella i a les seves filles.

És possible resumir quins són els principals efectes de les exposicions ambientals sobre la fertilitat femenina i masculina?

Hauríem de parar-nos en aquest punt perquè hi ha molt a dir. Bé, hi ha un creixent cos d’evidència d’una sèrie d’agents ambientals que tenen efectes en la fertilitat de les dones, per exemple alguns dels productes químics disruptors endocrins (simulen les hormones sexuals i no deixen que aquestes treballin) com la dioxina, i també hi ha un creixent cos d’evidència de diferents substàncies químiques que poden afectar la fertilitat masculina.

Ara estem cada vegada més interessades no només en la fertilitat masculina sinó en alguns dels danys genètics que poden ocórrer als homes i al seu esperma i que poden afectar la seva capacitat de produir descendents amb salut. Hem fet un estudi sobre l’exposició al benzè de treballadors a la Xina i mirant el seu esperma hem vist certs danys a l’ADN i als cromosomes. Sabem que alguns d’aquests canvis són heretables i podrien afectar la descendència de manera significativa, per exemple portar a defectes funcionals al comportament o al sistema hormonal, així que el pare és important.

I pel que es refereix als principals efectes de l’exposició ambiental en l’embaràs? Aquí es va parlar de que la contaminació de l’aire afecta a la durada de la gestació i al pes de les nenes i el nens al naixement…

Sí, i també en els nostres estudis hi ha moltes altres substàncies químiques, com els plaguicides organofosforats, que estan associats amb el part prematur. Altres productes químics, com el plom, poden afectar la salut de la descendència i la capacitat de la mare per reproduir. Podríem fer un llistat però trigaríem molt…

En la seva presentació a la conferència va dir que l’exposició fetal està relacionada amb la salut infantil, que la salut infantil està relacionada amb la salut adulta i que, no obstant això, hi ha molt poca informació sobre la salut del fetus i com aquesta afecta la salut de les persones adultes

Està creixent, perquè tenim més i més estudis de cohorts de naixement que s’han seguit i ara molts d’aquestes nenes i nens s’estan convertint en adolescents, el tema és que es necessiten molts diners per seguir les cohorts.

Em va sorprendre la presència en aquest conferència d’estudis realitzats a dones embarassades, perquè sé que no és comú en els estudis científics. Creu vostè que tenir més estudis sobre dones embarassades podria ajudar a comprendre millor l’exposició del fetus?

Absolutament, i això ha anat augmentant durant els últims cinc, deu anys.

Per què és important?

Per a mi és essencial, perquè personalment crec que el període fetal és molt important per a la salut del fetus, de la criatura i de la persona adulta. Per descomptat que hi ha molts altres factors que intervenen i afecten també a l’edat adulta, com el menjar i l’exercici físic, que porten a major riscos de malalties cardiovasculars encara que l’embaràs hagi sigut molt sa.

L’embaràs és un període de temps únic, només dura nou mesos i durant aquest període es pot obtenir una gran quantitat d’informació sobre la salut de les nenes i dels nens. El meu somni és unir aquestes informacions de tot el món perquè puguem tenir un cos d’informació que els investigadors podríem aprofitar, i molt.

Es refereix al BioBanc de què parlava a la seva presentació?

Sí. Si vostè està embarassada i va al metge, almenys als EUA, li prenen una mostra d’orina i un anàlisi de sang per confirmar el seu embaràs, i cada vegada que hi va després d’això li prenen altres mostres d’orina i de sang en diferents moments per testar la glucosa o el que sigui. Si vostè té més de 35 anys, en molts països li fan l’amniocentesi, que és essencialment l’orina del fetus. Així que tenim totes aquestes mostres que es recullen a les dones embarassades, de les quals es fan proves clíniques i després es llencen. Si hi haguès una manera d’emmagatzemar les mostres, pensa en el que podríem fer en el futur en la investigació.

Què?

Diguem que volem saber si hi havia presència primerenca de la malaltia d’Alzheimer en algú. Podríem agafar gent que té Alzheimer i gent que no i preguntar-nos quina era la seva exposició fetal. Vas 70 anys enrere, treus una mostra de sang emmagatzemada de la seva mare i podries analitzar-la amb nous mètodes per veure totes les exposicions que aquella persona tenia des d’aquella mostra de sang.

També comentava la importància de recollir les dents 

És la mateixa cosa, l’única diferència és que moltes persones guarden les dents dels seus fills, jo encara tinc totes les del meu. Es podrien prendre aquestes dents i ja que es desenvolupen com un arbre, els anells d’un arbre, es pot calcular l’exposició que una nena va tenir durant el temps que la dent es va desenvolupar.

Qualsevol exposició?

No, ara només podem fer els metalls, però esperem en el futur poder ampliar-ho.

Què destacaria com innovador del que s’ha vist en aquesta conferència?

El que m’ha cridat més l’atenció és el nombre d’estudis que analitzen l’exposició primerenca, fetal.

És una cosa nova?

No, però sí ho és el percentatge d’estudis que s’hi van presentar. També a la nostra revista, Environmental Health Perspectives, que és una important revista del nostre camp, hi ha un percentatge creixent de persones que presenten articles que miren l’exposició primerenca i la salut de les nenes i dels nens.

I prenen en consideració les realitats socio-econòmiques de la gent que s’estudia?

Sovint.

L’Organització Mundial de la Salut diu que hi ha evidència sobre la influència i l’efecte de les desigualtats socials i de gènere en els riscos ambientals per a la salut, i que l’exposició mediambiental durant la infància pot incrementar les desigualtats en salut en l’edat adulta.

En els nostres estudis ens fixem en les interaccions maternoinfantil, en el coeficient intel.lectual de la mare, en factors nutricionals i, si són immigrants, també en el temps que han estat als EUA. Hem recollit dades, però encara no les hem mirat, sobre el seu sentiment de discriminació, la violència en les seves comunitats i la informació sobre l’estrès que pateixen.

També dades sobre possible viòlencia de gènere que puguin haver patit?

Crec que algunes de les preguntes que fem l’aborden, però no ho puc dir amb seguretat. El problema per a nosaltres és que si preguntem directament i ens diuen que hi ha violència, per llei hem d’informar a la policia i això fa que de vegades sigui difícil perquè la gent no ens ho diu i hem de fer preguntes al voltant de la qüestió.

Com va arribar a interessar-se en aquest camp?

Em vaig formar com neuropsicòloga, o sigui que estic igual de còmode -o incòmode, com podria ser el cas- en les ciències socials i en les ciències biològiques i vaig sentir que l’epidemiologia ambiental era una fusió perfecta per a mi. M’encanta aquest camp, ja que reuneix els aspectes psicosocials i els biològics en un sol problema.

Per què va triar la salut maternoinfantil i la reproducció com a àmbit d’investigació?

En la dècada dels 70 estava treballant com a neuropsicòloga amb nenes i nens amb diferents tipus de discapacitat i em vaig preguntar si no podria ser que hi hagués factors causants d’aquests discapacitat que fossin més grans dels que s’havien estudiat i vaig pensar que podrien ser mediambientals. Així és com va començar!

 

Compartir

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Ordint xarxes feministes globals per eradicar la violència contra les dones

ACSUR-Las Segovias Catalunya i organitzacions d’El Salvador, Guatemala i Hondures promouen les xarxes globals per...

Sevilla: curs d’estiu ‘Conflicte Armat, Gènere i Comunicació’ amb Caddy Adzuba / La Independent / Notícies gènere

  Video de caddy Adzuba a Casa Àfrica   Caddy Adzuba, Príncep d’Astúries, participa al...

Catalunya – Europa: Guia LGTBI per a professionals de la salut / La Independent / Notícies gènere

 La guia per a professionals de la salut ‘Obrim les portes’ ja està disponible en...