Cada caiguda d’un dèspota és una victòria per a la humanitat
“Va parlar intencionadament amb l’idioma del patriarca. I va perdre. Ningú el va entendre. Amb les seves paraules i els seus gestos autoritaris, Mubarak va causar més repudi”.
El poble fidel i boig enamorat d’una dona, ha fet el que ella va cantar. El somni de la dona es va convertir en el somni d’Egipte – ara en camí de realitzar-se. El somni d’Oum Kalthoum de llibertat i independència se celebra ara als carrers i places, amb força i orgull en l’antiga civilització. Oum Kalthoum, la diva eterna d’Egipte, va cantar en els anys seixanta el seu somni d’un Egipte que parla de si mateix. Avui Egipte fa exactament això.
Mubarak va fer una crida al poble amb valors patriarcals i estàndards en els seus discursos. Va parlar intencionadamente amb l’idioma del patriarca. I va perdre. Ningú el va entendre. Amb les seves paraules i els seus gestos autoritaris Mubarak va causar més repudi. Mubarak va parlar amb duresa i amb força vindicativa. Primer va acariciar amb paraules paternals i manipuladores, després va mostrar les seves dents i va amenaçar amb violència. En realitat, el dèspota i tots els seus lleials protectors pretenien parlar l’idioma dels “àrabs”! Però no el parlava! El poble d’Egipte parlava l’idioma d’Oum Kalthoum! L’havia parlat sempre. Els homes del poder no ho van comprendre!
Les paraules i les reclamacions d’Oum Kalthoum finalment van vèncer al dèspota!
El jove Wael Ghonim va plorar a la plaça Tahrir en els braços de la seva mare, quan va parlar després d’haver estat alliberat de la presó de Mubarak. Va parlar l’idioma de la seva mare. No va parlar en l’idioma del patriarca, va parlar l’idioma de l’amor. El poble el va entendre. Van plorar amb ell i van cridar per la caiguda del dèspota i la victòria de la llibertat.
La majoria de la gent a Orient Mitjà parla el mateix idioma, com els seus germans i germanes, en altres parts del món. Un idioma universal basat en valors humans universals. Ara, el poble s’ha trobat utilitzant els nous mitjans socials. Els grups de gent aïllats que no podien ser escoltats ni vistos ara es troben en el mateix espai i temps, en comunicació continuada. Tots parlen unànimement el mateix idioma, un idioma global. Han trobat un fòrum per discutir i desenvolupar l’anhel comú de llibertat, justícia social i igualtat. Aquestes ciutadanes i aquests ciutadans globals rares vegades s’identifiquen amb la repressió cap a les dones, el neocolonialisme, la guerra i l’odi.
Amb cada dèspota que cau, el patriarcat perd un bastió. Cada vegada que ens alliberem d’un dèspota una part de l’inhumà mor en el nostre interior i “un altre món” es torna més possible. Les caigudes dels dèspotes desvetllen una altra imatge nostra, un “nosaltres i nosaltres” global i sense fronteres. Ja no tenim l’obligació de veure’ns a través dels ulls reductius del dèspota, sinó a través dels ulls de l’altre i de l’altra. I just en el moment de triomf assaborim l’excel·lent sabor de l’alliberament de la manipulació. El sabor queda, es canta de generació en generació i sobreviu. Els i les alliberades senten amb els seus cossos en un profund nivell biològic que és possible viure i respirar sense caps, sense dèspotes, sense el patriarca ni en posició de poder ni a l’interior de si mateixes i mateixos.
Cada caiguda d’un dèspota és la victòria de l’ésser humà!
—————————–
