Isabel Ma. Aguilera, ha defensat a Sevilla que les dones són agents imprescindibles en el desenvolupament sostenible
En el marc de la Fira Mercat Responsable, que aquests dies se celebra a Sevilla, el dimarts passat s’inicià el “Fòrum: Economia i Lideratge Responsable” en el qual participen gairebé 180 dones d’arreu de l’estat en la seva majoria empresàries, autònomes o cooperativistes del món rural i urbà interessades en analitzar els reptes i desafiaments que els afecten com a agents de desenvolupament dels seus territoris.
Va donar la benvinguda a l’acte d’inauguració oficial Isabel Maria Aguilera Gamero, directora general de Desarrollo Sostenible del Medio Rural de la Consejeria de Agricultura y Pesca de la Junta de Andalucia, que es va referir a “la creació, el passat 11 de març, de la Xarxa de Dones Rurals i Urbanes amb la ferma intenció de consolidar un espai comú d’intercanvi constant d’experiències i d’interessos econòmics i socials que impulsin el paper de les dones com a agents imprescindibles en el desenvolupament sostenible dels nostres territoris, del nostre camp, del nostre mar i de les nostres ciutats “.
La Xarxa Estatal de Dones Rurals i Urbanes va poder veure la llum gràcies a l’empenta d’Andalusia i el suport de dones de: Catalunya, Illes Balears, Canàries, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Extremadura, Comunitat Foral de Navarra i Comunitat Valenciana. “Des d’aleshores, i seguint el full de ruta que ens havíem marcat-va destacar Isabel Ma. Aguilera-, vam començar un cicle formatiu en” lideratge de dones, oportunitats i estratègies “, el que ens ha permès abordar l’apoderament de les dones des de tres punts de vista: polític, social i econòmic “.
– ¿Què entén per apoderament de les dones? -, Preguntem a Isabel Ma. Aguilera durant una conversa improvisada en finalitzar la seva exposició.
– Entenem per apoderament el reconeixement ple dels drets de les dones, partint del reconeixement mateix dels drets humans de les dones (cosa que per desgràcia no està assegurat a tot arreu del món), i avançant en drets socials i econòmics.
– ¿I l’apoderament econòmic? ...
– L’apoderament econòmic és alguna cosa més que la mera participació de les dones en l’activitat econòmica. És la participació en aquesta activitat econòmica en les mateixes condicions d’oportunitat i de tracte. Pel que resulta impossible arribar al apoderament econòmic sense comptar amb les necessàries estratègies d’empoderament social i polític.
– ¿Quines estratègies?
– A l’apoderament econòmic no es pot arribar amb una estratègia aïllada, sinó combinada amb les estratègies d’empoderament social i polític. No és una cosa que les dones puguem treballar únicament en l’àmbit personal, sinó que hem de fer-ho comptant necessàriament amb les nostres congèneres, treballant en xarxa.
– ¿Què significa aconseguir l’apoderament econòmic?
– Significa ser propietàries dels nostres propis negocis, estar professionalitzades, ser conscients del nostre entorn econòmic, desenvolupar activitats econòmiques en el mercat formal (fugir del parany de l’anomenada economia informal), orientar les nostres activitats empresarials cap al creixement i la sostenibilitat, i ocupar espais de participació i de presa de decisions en l’àmbit econòmic.
– Què podem fer per exercir el lideratge econòmic?
– Hem d’ocupar espais d’activitat econòmica formal, accedir en igualtat de condicions als recursos (coneixement, tecnologia, terres, crèdits), tenir capacitat d’incidir en el nostre entorn econòmic i ser reconegudes clarament com a agents de desenvolupament dels nostres territoris. I el més important, no oblidar mai de promoure i donar suport a altres emprenedores.
– ¿Quins temes destacaria dels que s’abordaran en aquest fòrum?
S’abordaran temes summament interessants per a totes les dones, com la titularitat compartida de les explotacions agràries, les xarxes socials en la generació d’espais econòmics, l’ocupació, l’ocupabilitat i el lideratge de les dones empresàries … A la Fira Mercat Responsable, una innovadora zona expositiva amb estètica de polígon industrial, s’ha donat el tractament d’obra d’art als productes que s’exposen gairebé 100 empresàries (empresàries que aposten per paràmetres de qualitat, sostenibilitat i igualtat), provinents de 7 comunitats autònomes diferents, pertanyents a sectors com l’agrari, agroalimentari, artesanal, construcció, industrial, turístic, cultural o tecnològic. És un espai que incita els contactes comercials, millorant les oportunitats de negoci, un espai que mostra la realitat de les nostres empresàries rurals i urbanes, un espai que les fa visibles, un espai que ens fa visibles. Espero que aquests dos dies aportin un gra de sorra en la nostra legítima aspiració de conèixer i reconèixer el paper de les dones com agents econòmics del territori, impulsores de canvis i motor de desenvolupament.
“Aprovar la llei de la cotitularitat és un gran avanç per a les dones rurals”
Enrique Alonso Garcia conseller permanent d’Estat, ha estat presentat per Amparo Rubiales, també consellera d’Estat escollida pel parlament espanyol, com una de les persones autores del text de la llei de cotitularitat en les explotacions agràries, que s’aprovarà definitivament en aquesta etapa parlamentària. Una llei molt necessària – segons Rubiales-en l’avanç de les dones rurals cap a la igualtat.
No obstant això Alonso, tot i jutjar de positiva la llei, s’ha mostrat molt més crític sobre el text definitiu, “La nostra proposta com juristes-explicava-era anar molt més enllà, per acabar amb la invisibilitat de les dones rurals i que es posi fi a la seva dependència ancestral de l’home, i per això hauria d’haver concretat més el conventir-se en cotitular sense efectes retroactius, una major ajuda a la cotització a la seguretat social de les dones, i els controls necessaris perquè es pugui demostrar que aquestes dones es dediquen realment al camp”. Les preguntes sobre aquest tema han estat moltes i variades a la sala, perquè aquesta és una problemàtica que pel que sembla afecta i molt a les agricultores de l’Estat espanyol, ja que els matrimonis es regeixen per societat de guanys, no per separació de béns, com a Catalunya, i això provoca que davant separacions, divorcis o viduïtat es trobin molt desemparades
