La despenalització de l’avortament serà llei. És l’última fita per aconseguir que el Congrés en aquest període debati i resolgui sobre la Interrupció Legal de l’Embaràs a Mèxic.
Es un dret per a totes les dones del país, assegurar la lliure decisió sobre la seva salut sexual i reproductiva,va dir la diputada morenista Lorena Villavicencio. També el secretari de Salut, Jorge Alcocer Varela, va anunciar -primera plana del diari Milenio i verificat a la Secretaria- que el sistema de salut està preparat per atendre la ILE en les diferents entitats on es legisli, després de reconèixer que centenars tindran un embaràs indesitjat, com a conseqüència de la violència sexual.
La diputada Villavicencio va presentar a la Cambra de Diputats una iniciativa d’amnistia per a les dones processades per avortament a tota la República on centenars de dones estan en procés, empresonades i amb sentència. L’amnistia obligarà al seu alliberament immediat, l’arxiu dels seus expedients i elimina qualsevol antecedent penal, pels supòsits de delicte d’avortament.
Segons dades de diferents organitzacions socials de gener de 2007 a desembre de 2016, es van reportar 531 judicis penals i 228 sentències penals, pel delicte d’avortament.
Sí, va dir Villavicencio, referint-se a l’ILE “estem molt a prop” d’alliberar l’avortament, després de 50 anys de lluita contra la violació als drets humans, sexuals i reproductius de les dones, entre elles les més pobres.
“Serà Llei” és la campanya que arribarà al punt final després de les discussions al Parlament Obert que el 27 de setembre reunirà a centenars de dones en les instal·lacions de la Cambra de Diputats, va explicar la diputada.
En comissions al senat i de diputats es dictaminen almenys 3 iniciatives sobre l’ILE i durant aquest any en el Parlament Obert s’ha discutit el tema en 22 municipalitats del país, amb una “orientació favorable”.
La diputada Villavicencio va informar també que sol·licitarà formalment als grups Provida que cessin la seva campanya de difamació contra els i les que “defensem un dret que està reconegut en la nostra Constitució” – el dret a decidir – i en diversos convenis internacionals que ha subscrit govern mexicà. Ha afegit que “no permetrem que s’ fectin els drets de les dones, ni que es vulneri l’Estat Laic. Els que haurien d’estar a la presó són els sacerdots pederastes i els que exerceixen violència contra les dones obligant-les a ser mares”, va rematar.
Amnistia per a les empresonades pel delicte d’avortament
Villavicencio ha presentat al Congrés una iniciativa per crear la Llei d’Amnistia contra la Criminalització dels Drets Reproductius de les Dones per tal de contenir i disminuir la problemàtica de criminalització de la pobresa associada als drets reproductius de les dones; es tracta, assenyala en l’exposició de motius, d’una alternativa humanitària, mitjançant un instrument àmpliament utilitzat en la legislació mexicana i reconegut pel dret internacional, com ho és l’amnistia.
En un document sustentat, on es recorda que el dret positiu mexicà i Estat han afavorit l’amnistia des de 1870, recorre 8 iniciatives dictades des del president Benito Juárez, fins a la més recent de 1994. Gairebé totes relatives a amnistiar insurrectes, opositors, conservadors, de manera que per primera vegada es buscarà amnistiar les dones en defensa dels seus drets sexuals i reproductius.
Les dones que es troben a la presó, a totes en les entitats federatives, per haver avortat, hi són perquè no van tenir la capacitat econòmica d’acudir a l’única entitat federativa on és legal poder avortar: La Ciutat de Mèxic.
Es tracta, diu la iniciativa, d’abordar no només el tema de drets sinó un assumpte de justícia.
Fa un recorregut històric de la demanda reiterada per reconèixer els drets reproductius per a les dones i els homes des de fa dècades, posa exemples, i sosté que ha estat fonamental en el procés d’alliberament de l’avortament, les tesis de la Suprema Cort de Justícia, des l’anomenada “Ley Robles”, fins el seu dictamen sobre la constitucionalitat de la Norma 046, avui d’obligatorietat per a tots els nivells del govern i per a tota la República.
La iniciativa conté 6 articles en els quals sosté que es tracta de decretar amnistia en favor de les persones en contra de les que s’hagi exercitat o es pogués exercitar acció penal davant els tribunals de l’ordre federal, pel delicte d’avortament, en qualsevol de les seves modalitats, penalitzats avui en els articles 330, 331 i 332 del Codi Penal Federal.
Procura l’amnistia per a les dones que voluntàriament procuri el seu avortament o consentiment que un altre la faci avortar, o quan sigui realitzat per un tercer o per una o un metge, cirurgiana o cirurgià, llevador o llevadora, sempre que la conducta delictiva s’hagi dut a terme sense violència i amb el consentiment de la mare del producte de l’embaràs interromput.
També procura amnistia als individus que es trobin actualment sostrets de l’acció de la justícia, dins o fora del país, pels motius a què es refereix l’article 1er, dins el termini de 180 dies a partir de la vigència d’aquesta llei.
En el cas que s’hagués interposat demanda d’empara per les persones a qui beneficia aquesta Llei, l’autoritat que conegui del respectiu judici de dictar interlocutòria de sobreseïment.
En el seu article 6, assenyala la iniciativa que la Fiscalia General de la República, procurador general, sol·licitarà d’ofici l’aplicació dels beneficis que atorga aquesta llei i demanarà a les autoritats judicials i administratives competents, l’arxiu de les investigacions prèvies que s’estiguin integrant, cancel·lar les ordres d’aprehensió, esborrar els antecedents penals i posar en llibertat els processats i sentenciats protegits per aquest ordenament.
Les autoritats penitenciàries posaran en immediata llibertat a les persones que es trobin a la presó per la comissió del delicte matèria d’aquesta Llei d’Amnistia. Les autoritats que contravinguin aquesta Llei, seran processades i sancionades conforme al que disposa pel delicte de privació il·legal de la llibertat.
