CRÒNICA
Una vegada més Barcelona i Catalunya, com en el cas de la guerra d’Iraq, ha fet un pas endavant exigint als governants el compliment dels acords internacionals. El passat 18 de febrer Barcelona va protagonitzar la manifestació més gran mai feta a Europa a favor dels drets humans i de les persones refugiades.
Prou excuses! Acollim ara! fou el lema i la pancarta al capdavant de la manifestació que l’organització “Casa nostra, casa vostra” va escollir. La manifestació, a favor de l’arribada de gent asilada al nostre país i exigint el compliment dels acords de la UE, va aplegar entre 160.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i 500.000, segons els organitzadors.
Persones de totes les condicions, en una mobilització transversal i vingudes d’arreu del país van respondre a la crida de “Casa nostra, casa vostra”, seguint les pautes ja marcades en el concert del dissabte dia 11 de febrer al Palau Sant Jordi. Totes les persones que hi vam ser no solament lluíem la pancarta leiv-motiv de la convocatòria que va encapçalar l’enorme i multitudinària manifestació, sinó que aquesta anava acompanyada de moltes altres com: “Obrim les fronteres”, ” Dones lliures en territoris lliures” o “Radical-ment feministes” darrere de les quals ens aplegàvem diversos grups de dones.
Fotos:Amada Santos
La marxa va començar puntual, a les 4 de la tarda. I va concloure una hora i mitja més tard a la vora de la mar a la Barceloneta, a l’emblemàtic espai del Somorrostro. Però quan la capçalera de la manifestació arribava a la Barceloneta la cua d’aquesta encara era al punt d’inici, a la plaça Urquinaona.
A la vora de la mar hi va haver un simulacre de rescat amb la participació de la Fura dels Baus. Un simulacre per entendre el que és un rescat marítim, ajudar a les persones que busquen refugi, persones a la recerca d’una nova vida. La platja plena d’armilles com les que deixen quan arribin a terra i a poques milles, el vaixell de Proactiva Open Arms.
En l’escenari, instal·lat al costat del Passeig Marítim, dues dones refugiades van compartir la seva experiència: una dona bosniana que va arribar a Barcelona als anys 90 i una noia siriana de 18 anys que va dir entre altres coses “No hi ha una crisi de refugiats, som víctimes de la guerra”.
Cada minut, 24 persones es veuen obligades a fugir i deixar les seves llars, d’acord a l’últim informe anual de l’Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR), de juny del 2016. Els conflictes en l’orient mitjà i en altres punts del globus han generat que 1 de cada 113 persones del planeta busqui refugi, una xifra fins ara mai assolida i que supera ja els 60 milions de persones refugiades.
L’informe indica que Síria, amb 4,9 milions de persones; Afganistan, amb 2,7 milions i Somàlia, amb 1,1 milions, encapçalen als països que han expulsat a la població del seu territori. A més, està Colòmbia, amb 6,9 milions de persones; Síria amb 6,6 milions; i l’Iraq, amb 4,4 milions, països que a la data de l’informe tenien les majors poblacions de desplaçats interns.
Segons Nacions Unides, els homes representen el 73% de les persones provinents de l’Orient mitjà que busquen refugi a Europa que arriben per mar, mentre que un 60% de les persones que busquen refugi per terra, són dones i infants. Nacions Unides alerta que les dones, en el seu desplaçament, tenen un alt grau de vulnerabilitat que les fa víctimes d’agressions sexistes; així com els menors no acompanyats són presa d’organitzacions de trata
Les dues persones impulsores, tant del concert com de la marea blava del diumenge, Lara Costafreda i Rubén Wagensberg van manifestar que l’idea els va sorgir després d’haver visitat l’any passat els camps de refugiats de la frontera de Grècia amb Macedònia.
Van sentir la necessitat de fer alguna cosa que mobilitzés a la gent, calia sortir al carrer per exigir als governants el compliment dels tractats internacionals de les persones que busquen asil, amb el desig de fer un front comú on participes societat civil, entitats i organitzacions, ajuntaments i Generalitat, tots plegats, per fer front a un estat que no és capaç de complir amb els compromisos adquirits.
No obstant això, tots dos es van felicitar per l’enorme suport rebut. Òscar Camps, de Proactiva Open Arms, ho va manifestar amb aquesta aclaridora frase: “Ha parlat el poble, ara veurem com reaccionen els polítics”.
