A propòsit de la Sentència del Jutjat del Social núm. 10 de Barcelona, de febrer 18, 2015
En l’article 188.1 in fine del vigent Codi Penal tipifica com a delicte el proxenetisme. En efecte, incorre en un il·lícit penal qui es lucri explotant la prostitució d’una altra persona, fins i tot amb el consentiment d’aquesta persona.
Semblaria, doncs, que el proxenetisme constitueix sempre i sota qualsevol circumstància un negoci il·lícit. No obstant això, aquesta no ha estat la interpretació dominant en la jurisprudència de la Sala Penal del Tribunal Suprem que, en la pràctica, ha vingut a despenalitzar parcialment el proxenetisme.
Certament, de conformitat amb aquesta jurisprudència, l’únic proxenetisme prohibit és el que té lloc en el marc de la prostitució “forçada”, havent-se arribat a admetre, fins i tot, el proxenetisme exercit en el marc de la prostitució per compte d’altri o en règim assalariat, quan no es produeix una explotació abusiva de la prostitució en detriment dels drets laborals de les dones que l’exerceixen.
Per contra, els jutjats i tribunals del social han vingut negant categòricament la possibilitat que hi hagi i pugui ser vàlid un contracte de treball que doni cobertura a les situacions d’explotació lucrativa de la prostitució, ja que les situacions típiques del treball assalariat – la alienitat i la dependència – determinen la incompatibilitat absoluta de la prostitució en règim laboral amb la igualtat de gènere, la llibertat i la dignitat humanes. D’aquí, doncs, que els serveis sexuals en règim assalariat no puguin constituir ni objecte ni causa lícita d’un contracte de treball. En aquest context, l’única prostitució possible és l’exercida per compte propi o en règim autònom.
No obstant això, tot i defensar com a línia de principi la il·licitud dels serveis sexuals prestats en règim assalariat, els jutjats i tribunals del social han estat protegint, en la pràctica, els drets laborals de les dones que exerceixen la prostitució a través d’una ficció: la distinció entre l’activitat de cites – on les dones alternen amb la clientela i la inciten al consum de begudes – i l’activitat de prostitució. D’aquesta manera, la tutela judicial efectiva dels drets laborals de les dones que exerceixen la prostitució s’ha assolit, sovint, considerant que en la relació de cites si és possible – legalment parlant – l’existència d’una relació laboral o contracte de treball.
Tot i així, és veritat que la distinció entre activitat de contactes i activitat de prostitució no deixa de resultar artificial, fictícia, en la mesura que l’activitat de cites no deixa de ser en molts casos marginal i destinada a realitzar relacions sexuals amb els clients en els mal anomenats locals de contactes. En veritat, en aquestes prestacions de serveis de prostitució concorren, sovint, les notes de dependència i alienitat.
En el cas enjudiciat per la Sentència del Jutjat del social núm. 10 de Barcelona, de 18 de febrer de 2015, es tractava de la prestació de serveis sexuals en un centre de massatges on concorrien totes les situacions típiques del contracte de treball, és a dir, la voluntarietat, la dependència, la alienitat, i el caràcter retribuït dels serveis. En aquest cas, però, el magistrat que va dictar la sentència no va poder recórrer a la figura de les “cites” per protegir els drets de seguretat social de les dones que exercien la prostitució, es tracta d’un centre de massatges on s’oferien directament serveis sexuals, sense prèvia relació de contactes amb els clients.
Davant d’aquesta situació, al magistrat se li plantejaven dos escenaris possibles: a) concloure, com així va fer, que en la mesura en què concorren les situacions típiques del treball assalariat, les dones que exercien la prostitució al centre de massatges havien de ser considerades com titulars d’una relació laboral, havent de procedir a l’alta i cotització en el Règim General de la Seguretat Social per part de l’empresa demandada; o bé, b) considerar, en línia amb la doctrina judicial social majoritària, que l’exercici de la prostitució en règim assalariat no podia constituir en cap cas objecte contractual lícit d’un contracte de treball, negant, així, la procedència de l’alta i cotització en el Règim General de la Seguretat Social per part de l’empresa demandada.
Tenint en compte la necessitat de fer justícia en el cas particular sotmès a examen, “comprenc” l’opció del magistrat per la primera solució, per molt poc abolicionista que pugui semblar. I això perquè hi ha una dada en els fets provats de la sentència que situa el problema en la seva veritable dimensió i ens ofereix elements per a “comprendre” la conclusió aconseguida. Certament, en el fet provat novè de la sentència es precisa que la Inspecció de Treball, acompanyada de membres de la policia nacional de Barcelona, va efectuar una visita al centre de massatges eròtics, a resultes de la qual es van elevar diligències penals prèvies al Jutjat Instrucció núm. 2 de Barcelona, que va acordar el seu sobreseïment i posterior arxiu, considerant que la situació de proxenetisme en aquest cas no entrava en contradicció amb el Codi Penal, atès el caràcter voluntari i no abusiu de l’explotació de la prostitució aliena.
I és en aquest punt on es planteja una paradoxa difícil de resoldre: el mal anomenat centre de massatges constitueix, des d’un punt de vista penal, un negoci perfectament lícit, és a dir, no s’aprecia en aquest cas, segons el Jutjat d’instrucció núm. 2 de Barcelona, proxenetisme prohibit, es tracta d’un negoci on s’explota lucrativament la prostitució aliena però en el marc de la prostitució voluntària i no forçada, i sense que es detectin condicions abusives de treball. Sent així, el centre de massatges podia seguir obert al públic. No obstant això, d’haver optat el magistrat per negar l’existència d’una relació laboral, la prestació de serveis de prostitució al centre de massatges hagués quedat sense cap protecció des del punt de vista dels drets de Seguretat Social. Ni treball assalariat, ni treball per compte propi, ja que concorrien clarament les situacions pròpies d’un contracte de treball. La prostitució als llimbs jurídics …
Podem seguir pensant que tal solució – negar la possible existència d’una relació laboral – hagués obligat al centre de massatges a canviar les condicions d’exercici de la prostitució exercida en l’esmentat centre, passant de l’exercici de la prostitució en règim assalariat a l’exercici de la prostitució en règim autònom o per compte propi. No obstant això, cal dubtar raonablement que aquest canvi s’arribés a produir realment a la pràctica, ja que la vida està plena d’exemples de falses autònomes i autònoms, i, en tot cas, tal solució donaria ales igualment al proxenetisme, ja que, en la meva opinió, l’explotació lucrativa de la prostitució aliena, ja sigui en règim assalariat, ja sigui en règim autònom o per compte propi, no deixa de ser proxenetisme i per això s’hauria de considerar en tot cas penalment prohibit.
Al cap i a la fi, els propietaris de bordells i tots els que viuen del negoci del sexe són els que surten guanyant en ambdues situacions: es consideri com a relació laboral o no l’exercici de la prostitució.
Per això em sembla imprescindible denunciar públicament la despenalització parcial del proxenetisme que s’ha estat aplicant “de facto” a nivell judicial i administratiu, i exigir als diferents partits polítics un posicionament clar respecte a la prostitució i al proxenetisme, aprofitant les pròximes cites electorals. Cal tenir en compte, referent a aquest aspecte, que el projecte de llei orgànica de reforma del Codi Penal, que continua el curs de la seva tramitació parlamentària al Senat, torna a modificar el tipus penal relatiu al proxenetisme per consagrar a nivell normatiu la despenalització parcial de l’proxenetisme, practicada ja a nivell judicial.
Cal reconèixer els contra-efectes negatius que tanca la tesi de la sentència del magistrat Joan Agustí, però apliquem la mateixa vara crítica al Jutjat d’instrucció que va decidir el sobreseïment de la causa penal. Al final, si el proxenetisme es considerés un delicte en tots els casos i en totes les seves variables, no s’hauria de recórrer a cap artifici en l’àmbit social per protegir les dones que exerceixen la prostitució.
Que segueixin existint dones explotades sexualment no dependrà ni únicament ni principalment que es consideri la seva relació de prestació de serveis com a laboral o no, sinó que s’apliqui el tipus penal sense pal·liatius, i que els jutjats i tribunals penals actuïn en conseqüència considerant il·lícits tots els negocis relacionats amb la explotació de la prostitució aliena – forçada o no, per compte propi o per compte d’altri -, així com que es penalitzi el consum de serveis sexuals.
La implantació a Espanya del model suec d’abordatge de la prostitució i el proxenetisme, en què es penalitza el consum de serveis sexuals i no així l’exercici de la prostitució, i en el qual s’articulen àmplies mesures socials per oferir alternatives reals a les dones prostituïdes, hauria de ser una prioritat política si de veritat es vol eradicar la desigualtat estructural de gènere.
