Una de cada dues persones estrangeres a França és una dona, població que en aquestes eleccions ha perdut espai polític
Als inicis de la gestió del ara ja sortint govern francès, els mitjans van publicar l’elecció de tres dones d’origen immigrant en càrrecs d’importància a l’Executiu, però en aquests moments, en l’actual procés electoral, que es defineix el pròxim cap de setmana, amb l’enfortiment de la extrema dreta la problematització de la immigració ha esdevingut una manera d’assegurar el vot i, amb això, la dona i la població estrangera resident a França ha perdut espai polític.
Segons les últimes estadístiques de l’INSEE (Institut Nacional de l’Estadística i Estudis Econòmics) el 8,4% de persones que viuen a França són immigrades i la descendència d’aquesta població representa el 11% dels i de les habitants de França.
L’arribada de persones estrangeres a França data de diverses dècades. Fins a mitjans dels anys 70 la major part de la immigració era masculina que va arribar per cobrir la manca de mà d’obra al país. A partir de 1974 una gran part de la migració es feminitza perquè les dones arriben per la reunificació familiar amb les seves parelles ja instal·lades en tot el territori. Al 2008 una de dues persones immigrants ja és una dona.
El 2010 l’atur de les persones estrangeres arriba a ser superior en 7 punts en comparació al de franceses i francesos; diferència tangible en tots els nivells ja que les xifres demostren que la manca de treball de la població migrada és el doble, per exemple, entre qui te un diplomat en relació a la població francesa. La dona, que sol fer-se càrrec de la llar, la canalla i realitzar tasques amb remuneracions menys reconegudes, té el panorama encara més difícil.
Les estadístiques desfavorables per a la immigració en matèria d’accés al mercat de treball van créixer amb la crisi econòmica europea i la seva participació i imatge política s’ha disminuït pel creixement de l’extrema i no tan extrema dreta que la utilitza de manera negativa per guanyar vots.
En l’actual procés electoral 10 candidatures intenten guanyar vots i part dels seus discursos són què fer amb la immigració a França, tracatant-la generalment com un problema. La primera volta es va realitzar el 22 d’abril passat.
Una de les candidates, Eva Joly, noruega nacionalitzada francesa i representant del partit Ecologista, proposava un país més obert cap a la migració amb aquestes paraules: “Són els combats ciutadans, posats en pràctica per herois ordinaris els que són essencials per a la supervivència d’un país , el nostre combat és per una França oberta, tolerant i solidària”. Només el 2,5% de l’electorat va ser sensible a la seva proposta.
Si bé tots els candidats i candidates van ser objecte de caricatures en el seu moment, a Eva Joly se li va retreure el seu accent d’estrangera o, també, el fet de no ser francesa de naixement, com ho va demostrar el primer ministre François Fillon que, quan Joly va proposar suspendre la desfilada militar del 14 de juliol, va sentenciar: “És una dona que no coneix bé les tradicions franceses”. Una dona que viu des de fa 45 anys a França, on va realitzar tots els seus estudis de dret fins a ser nominada jutge i ocupar-se de judicis de corrupció llargament mediatitzats al país.
Una altra candidata que va arribar fins a la primera volta, però victoriosa pels resultats, és Marine Le Pen, orgullosa filla de Jean-Marie Le Pen fundador de l’FN, partit de l’extrema dreta francesa. La seva proposta sobre la migració es resumeix en un dels seus cartells de campanya “França per als francesos”.
Marine Le Pen té moltes idees sobre com tractar la migració: preferència en els contractes de treball per la població francesa, preferència també en l’atribució d’albergs socials (apartaments amb baix cost de lloguer en part finançats per l’Estat, habitats en la seva majoria per persones estrangeres), així com la revalorització de les ajudes socials, supressió de l’ajuda mèdica a les i els estrangers sense papers, supressió de la doble nacionalitat i enduriment en les condicions de naturalització, així com la reducció de la migració de 200.000 a 10.000 persones en cinc anys. El seu discurs va seduir gairebé 19% de l’electorat francès, la majoria joves.
Després de la primera volta, continua en la carrera François Hollande i l’actual president Nicolàs Sarkozy. És justament el candidat-president que en el seu afany de guanyar-se els vots de dreta de Marine Le Pen qui utilitza a la immigració i promet: dividir per dos la migració legal, és a dir reduir en 90.000 el flux de persones immigrades per any, a més a més de fer una avaluació de francès com a condició per poder quedar-se al país si es tracta d’un reagrupament familiar.
Sarkozy es va reconèixer com a totalment “desacomplexat” en el tema de la immigració i durant el seu primer govern va nomenar tres dones, filles de la immigració, per demostrar l’obertura en el seu partit (UMP de dreta ultra conservadora) respecte al tema, però, les tres van durar poc en l’administració. Per a les actuals eleccions els discursos no parlen per res de l’obertura, ni donen sorpreses que espantin al seu electorat i, segons sembla, tampoc al de Marine Le Pen.
Nicolàs Sarkozy creu encara que pot ser reelegit i els resultats de la primera volta el col·loquen en un segon lloc (27%). Els vots de Le Pen són la seva carta, encara que ella mena a votar en blanc.
François Hollande, candidat del Partit Socialista i guanyador ajustat de la primera volta (28,60%), ha promès que si és elegit permetrà el vot a les persones estrangeres no europees, residents legalment a França, en les eleccions municipals. Tanmateix però, no se’ls donarà el dret a presentar-se ni com a candidats i candidates ni com assistents d’alcalde en les seves comunitats.
Promet més una lluita descarnada contra les xarxes de treball clandestí i diu que amb aquest mateix fervor defensarà la immigració legal, precisa que donarà prioritat a les persones que vénen a estudiar a França, aspecte criticat per organitzacions socials que assenyalen que és un suport a la immigració escollida, a una caça de cervells i de professionals dels que fan falta al país. Hollande afirma que no hi haurà cap amnistia a la immigració sense papers, aspecte que es diu és per no espantar a l’electorat de centre-dreta a qui desitja conquerir el vot.
Aquest diumenge vinent la població francesa torna a les urnes i elegeix el nou president per als propers anys i res està dit. El que ha quedat un cop més en evidència és que el tema de la migració és i ha estat en la primera línia de mira. Encore et encore.
