L’aïllament internacional del règim sirià seria ‘el principi de la fi’, segons la professora Leila Nachawati
Taula rodona a l’IEMed en el Primer Aniversari de la revolta Síria contra el règim d’ Al Assad
‘Volem que s’expulsi l’ambaixador sirià de Madrid i tots els de la Unió Europea per deslegitimar la bombolla dels Al Assad que pressiona, fins i tot, als que viuen aquí’ mantenia la professora Leila Nachawati. Jo he vist ‘una crueltat extrema, a diferència d’altres revolucions i guerres a la regió’, afirmava el reporter Marc Marginedas.
El govern sirià actua amb ‘immunitat i impunitat’ apuntava Lurdes Vidal, responsable de l’Àrea Món Àrab i Mediterrani de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed)que, amb motiu del primer any de l’esclat de la revolta contra el president sirià, va organitzar una taula rodona el 15 de març, a la qual van assistir moltes persones d’aquest país.
La sessió va començar amb el passi de la pel·lícula Diluvi al país del Baas, que va donar arguments a la professora de Comunicació a la Universitat Carlos III, d’origen sirià, Leila Nachawati Rego per explicar com funciona ‘la militarització social’ al seu país, a partir de les escoles infantils, tal com es veia en el film. ‘Per això no hi ha terme mig, tot se sent com una conspiració i ha estat així des de fa dècades’. Síria, afirmava, es creu ‘el centre del món i per això la població sempre ha d’estar alerta per les amenaces exteriors’. I va afegir dades: en aquest conflicte, ‘el 80% dels assassinats i torturats són persones joves; s’està aniquilant a tota una generació’ i va aprofitar el torn de paraula per presentar denúncies internacionals que va qualificar de “molt creatives ‘com’ Against a dictator , que fan front ‘al silenci mediàtic intern’ perquè la premsa està emmordassada, igual que artistes i músics. ‘Als periodistes se’ls tortura arrencant els–hi els ulls , als músics, els hi treuen les cordes vocals i als humoristes els tallen les mans ‘, denunciava la professora Nachawati.
Per això, molts músics i artistes mundials han realitzat, sota l’eslògan ‘de què tens por’, la campanya internacional ‘Unite for Syria’ , que va convocar marxes globals els dies 15, 16 i 17 de març -inclosa Barcelona- de repudi contra la violència sistemàtica i generalitzada que està exercint el règim de Baixar Al-Assad, contra la població siriana, amb la connivència de la Xina i Rússia, que segueixen donant suport –fins ara- al bloqueig de qualsevol acció, ja sigui corredors humanitaris o zones d’exclusió aèria o de seguretat. Segons dades de Nacions Unides aquest conflicte ja ha ocasionat la mort de més de 8.000 persones civils en aquell país, especialment a les ciutats de Homs, Aleppo, Idlib i Deraa.
Una població atrapada entre paradoxes perverses
Segons aquesta investigadora, les Nacions Unides només realitzen un ‘tractament simptomàtic per frenar la violència però no fan res perquè es pugui exercir la llibertat i el canvi’ que demana la població de Síria. ‘No és una solució a la iemenita -amb la renúncia del president Ali Abdullah Saleh– sinó una paràlisi internacional’, va subratllà Lurdes Vidal. Per a ella, el govern d’ Al Assad manté ‘una estratègia paral·lela de descrèdit’ de l’oposició a través de la informació, el que li permet guanyar temps reorganitzar l’exèrcit i els serveis de seguretat i efectuar només reformes cosmètiques’ per frenar qualsevol alternativa al règim. ‘I mentre manté aquest marge de maniobra, tracta d’esgotar a l’oposició’.
Per a aquesta experta, el futur és difícil de preveure, sobretot pel veto de la Xina i Rússia al Consell de Seguretat de l’ONU.
El periodista Marc Marginedas, que va explicar haver entrat sense visat des de Turquia i situar-se per 15 dies a la regió de Idlib, a la zona nord del país, va dir que havia observat ‘una gran crueltat’ a Síria, a diferència de Tunísia i Egipte i ho volia fer manifest. Aquest reporter, que ha treballat a Txetxènia, Algèria, Iraq, Iran i Afganistan, recordava haver vist persones amb ‘ostensibles signes d’haver estat torturades’. A Aleppo va parlar amb una persona a qui ‘li havien tret un ull i tenia, a més, les ungles arrencades’; a una altra li van tornar al seu germà ‘amb el crani obert’. Marginedas va assenyalar que aquest conflicte no té línies de front, cosa que no havia vist tampoc en cap lloc dels que havia estat treballant. Respecte de l’Exèrcit Sirià Lliure (ESL) va afirmar que són ‘milícies d’autodefensa locals, molts d’ells fugits de l’Exèrcit, que fan servir armes lleugeres’, com els fusells soviètics AK-47 o els llançagranades RPG. ‘No controlen instal·lacions militars com passava a Líbia, sinó nuclis urbans’, que són, precisament, els que bombardegen els carros de combat del règim. Ell va negar rotundament que hi hagin combatents d’Al Kaeda al país, però sí que hi ha salafistes, pocs i sense discurs anti-occidental ( aquesta dada va ser corroborada en el debat per un sirià de la sala).
Leila Nachawati va afegir llavors que “falta una alternativa ben articulada” perquè “hi ha desconnexió entre l’oposició sobre la manera de reivindicar els desitjos de la població’. Per a aquesta professora ‘l’aïllament del règim seria el principi del final per deslegitimar la bombolla dels Al Assad que pressiona, fins i tot, als que viuen aquí’. I per això, va afirmar ‘volem que s’expulsi l’ambaixador de Madrid i tots els de la Unió Europea tot i que encara no ho hem aconseguit’.
Per Lurdes Vidal, hi ha dos factors determinants: la immunitat: aquesta ‘manca d’intenció concreta d’intervenció per frenar la dura repressió ‘, a més de ‘una total impunitat per perseguir els crims contra la humanitat, perquè’ no hi ha persecució judicial del Tribunal Penal Internacional ‘.
Més informació a Global Voices on line i a Alianzas Periodismo Humano
(Siria ocupa la posició 119 entre quasi bé 200 estats del món en l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) del PNUD i pel que fa a l’ Índex d’Igualtat es troba en el lloc 46)
