Paula Bonet
La pintora Paula Bonet, i l’editora Patricia Escalona, han acompanyat Núria Labari en la presentació* de la seva última obra: ‘La millor mare del món’, editada per l’editorial Literatura Random House.
És un relat on convergeixen la ficció, l’autobiografia i l’assaig. Trenca molts mites i convencions sobre els quals poques dones s’atreveixen a parlar. Una història on l’autora és implacable amb la prostitució i amb la gestació subrogada. No és un escrit amable sobre la maternitat i l’autora n’és escèptica.
El llibre
La protagonista de ‘La millor mare del món’ és una dona de trenta-cinc anys que no pot tenir fills. La idea de ser mare la va obsessionant però al cap de cinc anys i d’haver tingut dues filles, aborda la seva maternitat com si estigués disseccionant un cadàver per conèixer l’anatomia de que és ser mare.
Sobre com va arribar a escriure aquest llibre, l’autora explica: “En el meu anterior llibre crec que vaig arribar a un lloc complex. Era sobre els atemptats de l’11 de març, un tema molt polític i molt dolorós per a molts, un tema del qual s’havien escrit moltes falsedats. Va ser complicat, el vaig escriure donant de mamar. Quan el vaig acabar em vaig dir: ‘quan torni a escriure serà sobre una dona de la meva edat, que tingui els fills que jo tingui, que visqui on jo visc i que digui el que li vingui de gust’. “
“Aquest llibre va ser un retrobament amb l’escriptura i això va ser el millor per a mi. Em vaig adonar que m’ escapava de les meves filles per escriure’l i de vegades em sentia molt malament. Hi havia aquesta baralla entre mare i escriptora”, afegeix.
Pel que fa al que va sentir en ser mare, recorda: “quan tens el teu primer fill o filla, a l’hospital a més de néixer un nadó, neix una mare. Aquí és quan et dius: ‘ja sóc mare, ho he de fer bé’. A més tothom t’ho recorda: ‘ja ets mare’. Em vaig adonar que la mare és una cosa molt potent, de sobte ets conscient del que portes al damunt i que tu no sabies. A plena reanimació ja saps que estaràs disposada a viure per aquesta persona i que donaràs la teva vida per ella si cal. Saps que d’ara endavant ja mai seràs la primera “.
En el relat veiem que hi ha una batalla entre l’escriptora que vol ser i la mare en què s’ha convertit. Si guanya la mare, el llibre serà un diari sobre la seva maternitat i una part de l’escriptora morirà en l’intent. Si guanya l’escriptora, la ficció li arrabassarà la seva pròpia història en elevar la seva maternitat a l’universal. En aquest cas, serà l’escriptora qui destrueixi a la mare.
L’autora
Núria Labari (1979), escriptora i periodista, va estudiar Ciències Polítiques a la Universitat del País Basc i Relacions Internacionals a l’Institut Ortega i Gasset. Ha col·laborat amb els portals digitals d’ ‘El Mundo’ i Telecinco, mitjà en el qual va ser redactora en cap. Va fer la seva primera incursió literària amb el llibre de relats ‘Los borrachos de mi vida’ (Lengua de trapo, 2009), guanyant el VII Premi de Narrativa de Caja Madrid. Va aparèixer en la selecció de relats ‘Petites resistències 5: Antologia del nou conte català’ (Pàgines d’Escuma, 2010), editat per Andrés Neuman. Fa tres anys, Cercle de Guix, va publicar la seva primera novel·la ‘Coses que brillen quan estan trencades’.
*Llibreria + Bernat, Barcelona
Presentació del llibre ‘La millor mare del món’ de Núria Labari
26 setembre 2019
