OPINIÓ
Ens caldrà un curs, un mestratge i fins a un doctorat per treballar des de la igualtat, la inclusió i la no discriminació, des de la democràcia, però no és suficient adquirir el saber com a simple transmissió de coneixements, s’aprèn amb un professor o una professora, en un llibre o a Internet.
Indignació i vergonya aliena produeix la informació que publica un bon nombre de col·legues i la majoria de mitjans de comunicació sobre les violències contra les dones i en general el que a elles es refereix, els sembla que amb dir que són dones o fer-les visibles estan despatxats seus drets i l’enfocament de gènere, aquest que la dreta rància d’aquest país distorsiona amb l’etiqueta d’ideologia.
El tractament que va donar la majoria de mitjans al cas de la violència contra Eileen Moreno, exercida per Alejandro García, exparella de l’actriu, són una petita, petitíssima mostra del desconeixement que tenen professionals de la comunicació i el periodisme per informar des de la inclusió i la no discriminació a les dones. És cert que reivindiquem el dret a ser anomenades, però amb respecte, amb dignitat i des dels drets.
No n’hi ha prou que parlin de nosaltres en els mitjans. Com ho fan? Quina és la mirada? Utilitzen el context? Coneixen la història del moviment de dones? Podrien diferenciar entre feminisme i masclisme i no dir que l’un és el contrari del altre? Coneixen els drets de les dones? Creuen que el llenguatge incloent és una niciesa d’unes velles boges? ¿Aquesta nota que va publicar, la faria igual si es tractés d’un ésser estimat? Coneix les normes internacionals i nacionals sobre els drets de les dones? Quan parla de contrast en la notícia sobre dones a què es refereix? Utilitza xifres comparatives i desagregades?
Cal recordar que les dones hem viscut la desigualtat, les violències, la tancada a l’espai privat, sense poder decidir en la vida pública fins fa molt poc temps i com si això fos poc, sense el dret a ser nomenades i avui quan ho reclamem com un dret, salten les veus dels que senten amenaçat el seu gran o petit regne, el seu poder enfront de les dones que a poc a poc (massa lent diria jo) es transforma en aquest trasbalsar que anomenem igualtat en drets, democràcia, participació. Aquest diplomat no està disponible per al senyor Alejandro Ordóñez. Quina barra! Què desvergonyiment un misogin com a representant de Colòmbia a l’OEA.
Però no ens allunyem de la nostra intenció. També es necessiten ganes d’endinsar-nos en el que per a algunes persones seria el món al revés, sortir-nos de la naturalització i la normalitat per comprendre que si el món canvia el periodisme hauria de canviar i no convertir-se en la cua del conservadorisme i el cap d’un món retrògrad.
Els mitjans no poden considerar igual el que ha estat desigual o per què creuen que la Plataforma de Beijing parla de l’avanç històric de les dones? Sembla que les conquestes de les dones causa molt soroll. Disculpin les seves senyories, són centenars d’anys, centenars, sense drets.
Ens caldrà un curs, un mestratge i fins a un doctorat per treballar des de la igualtat, la inclusió i la no discriminació, des de la democràcia, però no és suficient adquirir el saber com a simple transmissió de coneixements, s’aprèn amb un professor o una professora, en un llibre oa Internet. Cal la intenció, obrir a 180 graus la interpretació del món, la disposició per a nous sabers i per als que manegen la política això tan comú de dir al carrer: voluntat política. Li afegim: participació ciutadana.
Però mentre tot això passa, Consell de Redacció va publicar una cartilla per donar eines a periodistes: Pistes per narrar històries amb enfocament de gènere des dels drets de les dones, que poden consultar AQUÍ
Com informar d’un feminicidi tant en premsa com en televisió, com fer el cobriment del treball sexual a la ràdio, com parlar de les dones lesbianes a la web, a més de les “20 raons i estratègies per garantir els drets de les dones en el cobriment de la pau “, propostes per la Red Colombiana de Periodistas con Visión de Género.
La cartilla lliurament categories, normativa internacional i nacional, línies de temps, reflexions, bones pràctiques, bibliografia, en últimes, lliura unes eines per iniciar o continuar amb un periodisme per “incloure les dones en la informació, amb una mirada de drets, amb un sentit de construcció democràtica, amb un afany d’inclusió i no de discriminació; usar un llenguatge que les inclogui, perquè no és el mateix dir home que dona, com tampoc ho són les afectacions dels diferents problemes per a uns i altres; és assumir el dret que té més d’aquesta meitat de la humanitat: el dret a ser anomenades “.
