Friday 29 March 2024

Friday 29 March 2024

Compartir

Persecució contra lideresses wayuu (a la Wajiira – “La Guajira” colombiana)

Aquest és un Comunicat de l’Organización Wayuu Munsurrat – Mujeres Tejiendo Paz, Funtraenergetica, Sintraminercol, Riohacha a l’opinió pública. Una denúncia urgent de la persecució contra les lidereses del procés de la Comunitat de Portete.

Cremen enramada on es reuneixen les víctimes per commemorar la massacre i ataquen el vehicle on anaven Telemina Barros i Carmen Fince i disparen contra el vehicle de protecció de Debora Barros Fince.

El dissabte 1 de setembre de 2012, les lideresses Telemina Barros i Carmen Fince, es traslladaven a primera hora del matí cap el nord de la comunitat de Badia Portete, a recollir a un funcionari dels Parcs Nacionals Naturals quan se’ls va travessar un vehicle cheroki i un altre de color blanc ambdós de plaques colombianes, quan es van adonar que la policia venia, van fugir del lloc desconeixent el motiu i quina era la intensió dels subjectes que van cometre aquest fet.

Però més tard, el mateix dia a les 19h, la lideressa Debora Barros Fince, es desplaçava de retorn de Media Luna cap a Riohacha, en un lloc anomenat la S, quan es va sentir un impacte al vehicle on viatjaven que va partir el vidre del blindatge del cotxe propietat de l’agència de vigilància Vise. Van decidir no aturar-se fins arribar a l’estació de policia del Uribía. Cal destacar que on va succeir el fet sempre hi havia un vigilant de l’empresa Serradell i l’Exèrcit, però aquesta vegada no n’hi havia cap.

 wa1  wa
 

A més a més, feia pocs dies que varen voler canviar l’autoritat tradicional de Portete, Agustí Fince Epinayú, acte totalment irrespectuós amb l’Autonomia wayuu.

Novament amb aquests fets -denuncien les lideresses wayuu- els enemics del retorn, de la reparació col·lectiva i directa de la Comunitat de Portete: “pretenen re-victimitzar, després de destruir les enrramades on hi ha les llàgrimes, el dolor i totes les esperançes que s’han construït. Avui només busquen la desestabilització al procés, causar terror a les víctimes, provacant l’exili i la tristesa.

També el passat 28 d’agost d’enguany, la Cort Suprema de Justícia va fallar en contra del recurs de Cassació que va interposar la família de José Maria Barros Ipuana. La Cort li va sol·licitar a la Fiscalia General de la Nació que imputés el delicte de desplaçament. D’altra banda, el Diario del Norte de la Guajira va publicar la notícia que l’ àlies Pablo molt aviat serà extradit i amb ell se’n va la informació i l’esperança de trobar a les nostres desaparegudes.

Context

Des de fa 8 anys, les lideresses del procés de la comunitat de Portete, han denunciat la massacre, la persecució, la marginació i el desplaçament forçat patit buscant la justícia i la veritat, sense descans per el no l’oblit i la no repetició. Visibilitzant els fets de la massacre que avui té a una comunitat en risc de NO retornar al seu Territori d’on mai hagueren d’haver sortit.

La comunitat ha tingut paciència i ha cregut en el Govern. L’any 2010 es va iniciar un procés amb la Comisión Nacional de Reparación y Reconciliación per tal de retornar la comunitat al seu territori d’on mai haurien d’haver sortit. Després, al maig de 2012 es va iniciar un diàleg amb la Doctora Paula Gaviria Betancur, directora de la Unidad Nacional de Víctimas. Amb ella es van pactar acords i calendari amb confiança. Es va parlar des de l’autoritat tradicional a l’autoritat de la Unitat per donar prioritat a la tornada de la comunitat marcada en el decret reglamentari Llei 4633.

wa6

Després s’inicia una primera fase del compromís que és el sanejament al territori, perquè el 2004, en el mes d’agost es va dur a terme un fals retorn situant a persones alienes al territori per fer-les passar com si fossin les víctimes de la massacre. Assumint el compromís, la unitat de víctimes envia a uns funcionaris de nivell nacional i departamental i d’assumptes indígenes del Municipi de Uribía al territori per fer la caracterització de les famílies assentades en l’àrea, però realment no portaren a terme aquesta funció, canviant el compromís de manera “greu i fatal per a la comunitat” -afirmen les lideresses-, perquè reuniren les comunitats dels voltants de la Badia de Portete, dient que elles també eren víctimes, fins i tot fins els victimaris ara formen part d’aquest grup que pretén fer-se reconèixer com a víctimes.

Però el més lamentable ara -diuen- és que “membres de la comunitat que mai van posar una denúncia, mai van acompanyar als Yanama realitzats durant 8 anys, i que a més ja no habitaven el territori abans dels fets, que mai van acompanyar en aquest recorregut tan llarg i tempestuós al procés que s’ha dut i que se segueix portant. Com a comunitat ens fa mal que fins avui s’acostin només pels diners i buscant entorpir el procés”.

Tots aquests fets ocorren quan la comunitat i un grup d’advocats han iniciat el procés de demandar l’empresa Cerrajón per la seva presumpta responsabilitat en la massacre de 2004 on van participar militars-paramilitars al servei d’aquesta companyia, que fins i tot tal mostren les declaracions d’ aquelles persones que hi van participar, van sortir del batalló i en vehicles dels militars.

Davant de tots aquests fets i atés el seu context, les lideresses de la comunitat de Portete sol·liciten: 
“Expressar la seva solidaritat envers els familiars de les víctimes, exigir al govern nacional garanties plenes per als familiars, el cessament de tota persecució, assenyalament i re-victimització a les lideresses i les seves famílies; Enviar comunicacions a la companyia Cerrajón, a l’Ambaixada Suïssa (seu de la companyia Xtrata-Glencore), a l’Ambaixada d’Anglaterra a Colòmbia, a l’Ambaixada d’Austràlia i a les autoritats Colombianes exigint garanties per als i les familiars de les víctimes, Justícia, Veritat i Reparació; i a la Comissió Interamericana de Justícia perquè li exigeixi al govern Colombià, garanties de Veritat, Justícia i Reparació a les families i fer efectiva les mesures cautelars ordenades per la Comissió.

 

 
 

Betty Granadillo, Telemina Barros i Montse Minobis

 

A. C., Betty Granadillo i Telemina Barros


Fotografies de T.G. La Independent durant una entrevista el novembre del 2009 de la XIPVG amb les lidereses wayuu a Wajiira

Compartir

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

tere moll

Apropiem-nos!

  OPINIÓ Acabem de commemorar (que no celebrar) el 8 de març, Dia Internacional de...

“El diàleg intercultural ens ajuda al coneixement i reconeixement de les nostres diversitats”

  Per Ana Martínez, periodista. XEDP Mercè Amor i Fatima Ahmed, són les impulsores de...

PROSTITUTES INDIGNADES: NO PROHIBEIXIS ELS MEUS DRETS. Manifestació 26 d’abril

Diferents col·lectius, entitats, dones que exerceixen prostitució, veïnes i veïns presenten avui una campanya ciutadana...