OPINIÓ
Normalment quan abordem el fenomen de la prostitució ho fem pensant en les prostitutes: el debat gira al voltant de la possibilitat de regular-ho o no com un treball més.
Rara vegada parlem de qui demanda sexe de pagament. I més estrany és encara que se’l presente com a l’origen del problema: sense algú disposat a pagar, no podria haver-hi un mercat de “serveis sexuals” ni qui s’oferís. Per això, des d’algunes perspectives anomenen prostituïdor al client: per visibilitzar que sense la demanda la prostitució no seria possible.
No vaig a entrar en l’interminable debat sobre si és una professió legítima o una forma d’esclavitud, no és el motiu d’aquest article. Ja n’hi ha molts i molt interessants anàlisis que aborden aquest tema des de perspectives diferents. El meu interés el tinc en focalitzar l’atenció en el prostituïdor a partir de dades i conceptes que ja generen consens. Tots i totes coincidim en què hi ha prostitució forçada (alguns afirmen que el 90% de les persones prostituïdes) que afectaria a milers de dones en situacions de pobresa i marginalitat que venen el seu cos a altres persones a canvi de diners i contra la seua voluntat.
Una doble discriminació de gènere i classe
A banda, si les dones són el 90% de les persones prostituïdes, els homes són el 95% dels clients (fins i tot quan els prostituïts són homes hi ha més consumidors homes que dones). Hi ha, per tant, un innegable biaix de gènere. Sí, també hi ha dones que consumeixen però quan els homes són més del 90% dels que compren sexe és que hi ha un evident factor de gènere: el masclisme considera que els homes tenen una incontenible voracitat sexual que es converteix en quasi un “dret”. La sexualitat masculina, la que promou el masclisme i el patriarcat, fa els homes més proclius al sexe per pagament que a les dones. I, si bé la prostitució és un fenomen que parteix d’una doble discriminació: de gènere i de classe, sol ser la de gènere la que més s’invisibilitza quan és la més evident (95% de clients homes!).
Per tant, la prostitució es configuraria com la forma en la qual el sistema patriarcal garanteix a alguns (principalment homes) que algunes (principalment dones i de classe baixa) estaran sempre disponibles sexualment a canvi de diners. Insistisc, els hi garanteix quasi com un “dret”: és a dir en un sistema d’opressió com el patriarcat els hi garanteix com un abús, un privilegi i una forma de dominació. El sexe convertit en mercaderia és la naturalització d’una forma de violència en un sistema que de forma habitual exerceix violència de classe i de gènere.
El paper de la sexualitat masculina (masclista)
“Si no hi haguera prostitució, hi hauria més violacions” és un argument clàssic per a defensar la seua existència i s’afegeix que tindria, fins i tot, una “funció social” de contenció a la suposada (i construïda socialment) voracitat sexual del “mascle”. És, amb tot, una frase que posa en evidència (de forma probablement inconscient) el que és la prostitució: una agressió sexual (contra dones de classe baixa) consentida socialment, pel patriarcat, a canvi d’una compensació econòmica. I que, a més, evitaria que aquestes “violacions” a dones es generalitzaren perquè, pretesament, els homes han de tenir una sexualitat incontenible, depredadora, agressiva i agressora. Aquestes són les característiques que el masclisme ha atribuït als homes, però sabem que la sexualitat masculina pot ser també igualitària.
Si be un 27,3% dels homes espanyols havia mantingut alguna vegada en la vida relaciones sexuals pagades, segons l’Enquesta de Salut i Hàbits Sexuals de l’INE de 2003, només un 6,7% l’havia fet durant l’any anterior. D’altra banda, segons l’informe Recolzant a les víctimes de tracta prop del 50% dels homes consideren la prostitució com una forma de violència i el 30% estaria d’acord amb penalitzar al client.
Ètica capitalista en les relacions
A tot això, s’hi ha de sumar el context en què la prostitució es desenvolupa, i que la fa acceptable socialment per a molts, que és l’ètica de mercat. Tot es compra i tot es ven. L’ètica capitalista del consum no solament afecta a les mercaderies: traspassa eixa frontera i impregna, desgraciadament, a les relacions humanes. El prostituïdor en comptes d’optar per relacions igualitàries, lliures i consentides -que sempre són més complexes- els usuaris de la prostitució opten per la “simplicitat” de la relació de consum, previ pagament, que objectualitza a l’altra persona a la qual no ha de tenir en compte perquè, en pagar, li deu submissió.
Hi ha tipus d’home que opta per a usar la via econòmica per a poder seguir mantenint una relació dominació en un context que demanda cada vegada més igualtat. Són homes difusament masclistes que es troben desorientats i que recorren, sense més reflexió, a allò que els proporciona un sistema individualista per a satisfer la seua voluntat de domini: una mercaderia que satisfarà tots els seus desitjos, en aquest cas sexuals. La prostitució es constitueix, llavors, en un refugi de la masculinitat més patriarcal a partir d’una relació impersonal en la qual client no es preocuparà de si la prostituta amb què es relaciona està esclavitzada.
Una forma de violència masclista
La prostitució és una forma de violència: de violència econòmica, de violència sexual i de violència masclista. I ací rau el paper clau que pot desenvolupar el moviment d’homes per la igualtat: de denúncia pública d’aquesta situació de violència masclista, de qüestionar el paper del prostituïdor i de plantejar models de sexualitat masculina igualitaris. Hem de, sobretot, posar el focus en aquells que creen la demanda: en el prostituidor. Fer-ho és necessari per a comprendre el fenomen, així com el canvi en la sexualitat masculina i nous referents en les relacions són fonamentals per a abordar-ho, més enllà de si es vol regular o abolir la prostitució.
Una sexualitat masculina més igualitària, de ben segur, reduiria de forma radical la dimensió d’aquesta esclavitud sexual. Si l’home és part del problema, també ho és de la solució: sense demanda masculina de serveis sexuals podria acabar desapareixent la tracta amb finalitat d’explotació sexual. És un repte que només es pot abordar des del feminisme i en el qual els homes per la igualtat tenim molt a aportar.
