Nou dies de protestes en el centre del Caire mentre s’obre pas el retorn a la normalitat.
Després de dues setmanes des del començament de la crisi política a Egipte, el president Hosni Mubarak, en un intent de buscar fidelitats i apaivagar el descontentament, va presidir ahir un Consell de Ministres que va pujar d’un 15% els sous dels funcionaris. Els opositors al règim asseguren que seguiran ocupant l’emblemàtica plaça Tahrir de la capital fins a la caiguda del ” rei ” i la dissolució del seu parlament.
Els opositors al règim asseguren que seguiran ocupant l’emblemàtica plaça Tahrir de la capital fins a la caiguda del rei i la dissolució del seu parlament. La cineasta Amal Ramsis (veure manifest portada La Independent) és una d’ells.
Quina és l’alternativa viable a Mubarak?
Què opina de l’entrada dels Germans Musulmans en les reunions del Govern amb l’oposició per acabar amb la crisi que van començar el diumenge passat?
Jo crec que els Germans Musulmans van decidir entrar en les negociacions simplement per confirmar que no refusen el dialogo però no pinso acceptin res menys del que la revolució egípcia aquesta demanant, perquè de fer-ho perdrien tant el suport dels joves que han estat en la lluita des dels seus començaments com la seva legitimitat com a moviment polític. A més, són el moviment polític que sofriria mes pel fracàs de la revolució perquè el govern, de quedar-se en el poder, els puniria salvatgement.
Ara aquesta clar que els protestants no acceptessin res menys que la fi de Mubarak i crec que aquest és el moment perquè els Germans Musulmans siguin un moviment legal.
Què pensa sobre ElBaradei?
El Baradei mai va tenir cap paper en la vida política egípcia i per tant no representa cap alternativa per a molta gent. Des del meu punt de vista ElBaradei representa l’alternativa política per als Estats Units i la Unió Europea però no per al poble.
El seu paper respecte a la guerra de l’Iraq i el seu suport a les polítiques nord-americanes a la regió reflecteixen la realitat que ell és la nova cara que els Estats Units, Israel i la Unió Europea volen imposar-li com a president per assegurar els seus interessos polítics i econòmics a Egipte i al món àrab.
Quina és la percepció des de dins del paper dels governs occidentals en la crisi?
Jo crec que els governs occidentals han après molt de la revolució tunisiana. Van estar recolzant a Ben Ali fins al final però després no van tenir mes remei que recolzar al Nou règim simplement per no perdre els seus interessos econòmics a Tunísia. A Egipte ha passat el mateix. Ara que han vist que el de Mubarak no serà el règim dels propers anys, i solament per això, han començat a criticar un sistema que havien estat recolzant durant moltíssims anys i que havien presentat com a democràtic.
Jo penso que els governs occidentals estan jugant un paper hipòcrita a la nostra regió com sempre fan, amb l’únic objectiu de protegir els seus interessos per al futur.
Perquè creu que la crisi ha esclatat ara i no en un altre moment?
Des de fa uns sis anys hi ha hagut diàriament protestes, manifestacions i vagues, però estaven reprimides amb força per la policia i el govern. No pot dir-se que fossin protestes massives perquè la gent havia perdut fe en la possibilitat de canviar la situació.
Amb la revolució tunisiana moltes coses han canviat en la mentalitat i en la postura dels egipcis respecte al règim. De sobte la gent ha començat a creure que les coses es poden canviar en pocs dies, n’hi ha prou amb dir No i protestar. Llavors, al final, ho hem fet.
Els intel·lectuals són un grup compacte contra Mubarak?
El moviment intel·lectual egipci ha patit la mateixa opressió i corrupció que la resta de la societat egípcia pel que hi ha un gran ventall de postures cap a Mubarak. Hi ha una part d’intel·lectuals que estan dins del sistema i una altra que ha estat lluitant individualment per sobreviure a la corrupció i a l’opressió. Entre aquests últims es troben moltes de les persones que estan protestant avui contra Mubarak.
En la seva opinió, què hagués canviat si tot això hagués passat sense el paper de les xarxes socials?
Gens. Les xarxes socials simplement han ajudat a fer-ho en pocs dies, però sense elles hagués passat el mateix.
Crec que és important subratllar que la majoria de les persones que participen en les protestes no tenen cap accés a les xarxes socials. D’altra banda, quan el govern va bloquejar l’accés a internet durant una setmana no va canviar gens, la gent va seguir podent comunicar entre si i seguir protestant amb la mateixa força.
On portarà tot això?
Les nostres peticions són molt clares: parar el mandat il·legal de *Hosni Mubarak i tot el seu sistema, dissoldre el parlament il·legal, que acabi la Llei d’Emergència, que hi hagi eleccions per a un parlament democràtic i, després d’elles, eleccions presidencials.
Nosaltres lluitem perquè pugui haver-hi un govern democràtic que pugui desenvolupar-se i canviar molts altres àmbits de la realitat egípcia. En primer lloc l’educació, la llibertat d’expressió i el sistema sanitari.
